L’acord de pau entre Israel i Hamàs, negociat per Qatar, Turquia i Egipte, posa fi a un període de profund aïllament internacional per a l’estat hebreu. Malgrat els seus èxits militars, el govern de Benjamin Netanyahu va enfrontar-se a una condemna global per la seva ofensiva a Gaza, considerada un genocidi per l’ONU, fet que va provocar que aliats històrics com el Regne Unit i França reconeguessin l’Estat palestí i que Alemanya suspengués la venda d’armes. La tensió amb els Estats Units va escalar quan Israel va ignorar les advertències sobre Rafah i va bombardejar Qatar durant les converses. Finalment, la pressió del president Donald Trump, que va forçar Netanyahu a disculpar-se, ha culminat en un alto el foc. Trump ha celebrat aquest pacte davant la Knesset com l’inici d’una “era daurada” per al Pròxim Orient.

Després de més de dos anys de guerra, el govern israelià i Hamas han ratificat la primera fase d’un acord de pau impulsat pels Estats Units, establint un alto el foc permanent. En compliment del pacte, Hamas ja ha alliberat els 20 ostatges que mantenia amb vida, lliurant-los a la Creu Roja. Com a contrapartida, Israel alliberarà prop de 2.000 presos palestins, entre els quals hi ha 250 condemnats a cadena perpètua, encara que la llista final exclou figures clau com Marwan Barghouti. El president nord-americà, Donald Trump, ha viatjat a la regió per supervisar l’intercanvi i participarà en una cimera a Egipte amb Abdel Fattah al-Sissi i Pedro Sánchez per a la signatura formal. L’acord també inclou l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza i una retirada parcial de les tropes, mentre planteja un futur polític incert per a Benjamin Netanyahu.

Després de dos anys de conflicte, un pla de pau impulsat pel president dels EUA, Donald Trump, ha forçat un alto el foc a Gaza que inclou un intercanvi de presoners. Aquest acord situa en una posició compromesa tant al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, com a Hamàs. Netanyahu afronta un profund desgast intern i un aïllament internacional, evidenciat per una ordre de detenció del TPI, i ha estat eclipsat per la figura de Trump, aclamat a Israel com l’artífex de l’acord. La intervenció nord-americana es va intensificar després que Israel bombardegés Qatar, un aliat estratègic i econòmic dels EUA. Per la seva banda, Hamàs, tot i estar severament debilitat i aïllat, es nega a rendir-se i el seu desarmament es presenta com el principal escull per a una pau duradora, mentre Trump veu oportunitats econòmiques en la reconstrucció de la Franja.

S’ha iniciat l’aplicació del pla de pau per a Gaza, impulsat pels Estats Units, amb l’entrada de 170 camions d’ajuda humanitària i la preparació per a l’alliberament de 48 ostatges per part de Hamàs. Aquest primer pas, que inclou la retirada parcial de tropes israelianes, donarà lloc a l’excarceració de presoners palestins. Posteriorment, s’establirà una Força Internacional d’Estabilització (ISF) per garantir la seguretat a llarg termini. Aquesta força, que no serà una missió de l’ONU, estarà liderada pel Pentàgon i tindrà un nucli de 200 soldats nord-americans a Israel per coordinar la logística i la seguretat, amb la participació de països àrabs com Egipte i Qatar. L’objectiu final, supervisat per un “Consell de Pau” presidit per Donald Trump, és la desmilitarització de la Franja, un objectiu que el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha subratllat amb l’ordre de destruir els túnels de Hamàs.

S’ha iniciat un alto el foc a Gaza entre Israel i Hamàs, com a part de la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. En compliment de l’acord, les Forces de Defensa Israelianes (FDI) han començat una retirada parcial fins a l’anomenada “línia groga”, reduint el seu control sobre la Franja al 53% i permetent que milers de gazians desplaçats iniciïn el retorn cap al nord. El pacte estipula l’alliberament dels ostatges israelians per part de Hamàs, seguit de l’excarceració d’uns 2.000 presoners palestins per part d’Israel. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha confirmat l’operació agraint la mediació de Trump i altres països com Qatar i Egipte, però ha advertit que les seves tropes continuen desplegades. Per la seva banda, Hamàs ha anunciat la fi definitiva de la guerra.

Després de negociacions indirectes al Caire, Israel i Hamas han acordat la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. Aquest acord històric, aconseguit amb la mediació clau d’Egipte i Qatar, estableix un alto el foc immediat i l’alliberament de tots els ostatges retinguts a Gaza a canvi de prop de 2.000 presoners palestins. A més, l’exèrcit israelià es retirarà a una línia pactada dins de la Franja, permetent l’entrada diària de 400 camions d’ajuda humanitària. L’entesa arriba després d’un augment de la pressió nord-americana, especialment arran d’un bombardeig israelià a Doha. Tant el primer ministre Benjamin Netanyahu com Hamas han celebrat el pacte, que ha rebut un ampli suport de la comunitat internacional, incloent-hi l’ONU i la Unió Europea.

En el marc del segon aniversari dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, Israel commemora les víctimes amb cerimònies i protestes contra el govern de Benjamin Netanyahu, a qui famílies com la d’Itzik Horn acusen de no fer prou per alliberar els ostatges que encara romanen a Gaza. Mentrestant, a Espanya, el Congrés dels Diputats ha ajornat la votació d’un embargament total d’armes a Israel per evitar la coincidència amb l’efemèride. Aquest decret, defensat pel ministre Carlos Cuerpo com una resposta a la vulneració de drets humans a Gaza, on han mort més de 65.000 persones, afronta una aprovació incerta pel rebuig de Podem, que el qualifica d’“embargament fake”. La situació es desenvolupa mentre a Egipte continuen les negociacions per un alto el foc basades en un pla de Donald Trump, amb Hamàs exigint una treva permanent.

Les negociacions per a un alto el foc a Gaza, basades en un pla proposat per Donald Trump, avancen amb dificultats a Egipte. La proposta, criticada per ser favorable a Israel, topa amb esculls clau com el desarmament de Hamàs, la retirada completa de les tropes israelianes i l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners palestins. Mentre Benjamin Netanyahu sembla no tenir pressa per tancar un acord, el Vaticà, a través del cardenal Pietro Parolin, ha condemnat enèrgicament la “carnisseria en marxa”, qüestionant la proporcionalitat de l’ofensiva i el subministrament d’armes. Aquesta condemna internacional contrasta amb el silenci predominant a la societat israeliana, on veus crítiques com la de l’editor Uriel Kon són aïllades i la cultura es manté majoritàriament al marge del conflicte.