S’ha iniciat un alto el foc a Gaza entre Israel i Hamàs, com a part de la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. En compliment de l’acord, les Forces de Defensa Israelianes (FDI) han començat una retirada parcial fins a l’anomenada “línia groga”, reduint el seu control sobre la Franja al 53% i permetent que milers de gazians desplaçats iniciïn el retorn cap al nord. El pacte estipula l’alliberament dels ostatges israelians per part de Hamàs, seguit de l’excarceració d’uns 2.000 presoners palestins per part d’Israel. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha confirmat l’operació agraint la mediació de Trump i altres països com Qatar i Egipte, però ha advertit que les seves tropes continuen desplegades. Per la seva banda, Hamàs ha anunciat la fi definitiva de la guerra.

Després de negociacions indirectes al Caire, Israel i Hamas han acordat la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. Aquest acord històric, aconseguit amb la mediació clau d’Egipte i Qatar, estableix un alto el foc immediat i l’alliberament de tots els ostatges retinguts a Gaza a canvi de prop de 2.000 presoners palestins. A més, l’exèrcit israelià es retirarà a una línia pactada dins de la Franja, permetent l’entrada diària de 400 camions d’ajuda humanitària. L’entesa arriba després d’un augment de la pressió nord-americana, especialment arran d’un bombardeig israelià a Doha. Tant el primer ministre Benjamin Netanyahu com Hamas han celebrat el pacte, que ha rebut un ampli suport de la comunitat internacional, incloent-hi l’ONU i la Unió Europea.

En el marc del segon aniversari dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, Israel commemora les víctimes amb cerimònies i protestes contra el govern de Benjamin Netanyahu, a qui famílies com la d’Itzik Horn acusen de no fer prou per alliberar els ostatges que encara romanen a Gaza. Mentrestant, a Espanya, el Congrés dels Diputats ha ajornat la votació d’un embargament total d’armes a Israel per evitar la coincidència amb l’efemèride. Aquest decret, defensat pel ministre Carlos Cuerpo com una resposta a la vulneració de drets humans a Gaza, on han mort més de 65.000 persones, afronta una aprovació incerta pel rebuig de Podem, que el qualifica d’“embargament fake”. La situació es desenvolupa mentre a Egipte continuen les negociacions per un alto el foc basades en un pla de Donald Trump, amb Hamàs exigint una treva permanent.

Les negociacions per a un alto el foc a Gaza, basades en un pla proposat per Donald Trump, avancen amb dificultats a Egipte. La proposta, criticada per ser favorable a Israel, topa amb esculls clau com el desarmament de Hamàs, la retirada completa de les tropes israelianes i l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners palestins. Mentre Benjamin Netanyahu sembla no tenir pressa per tancar un acord, el Vaticà, a través del cardenal Pietro Parolin, ha condemnat enèrgicament la “carnisseria en marxa”, qüestionant la proporcionalitat de l’ofensiva i el subministrament d’armes. Aquesta condemna internacional contrasta amb el silenci predominant a la societat israeliana, on veus crítiques com la de l’editor Uriel Kon són aïllades i la cultura es manté majoritàriament al marge del conflicte.