La segona ronda de negociacions de pau entre els Estats Units i l’Iran, mediada pel Pakistan a Islamabad, ha quedat suspesa després que Teheran es negués a participar-hi. La principal condició iraniana per reprendre el diàleg és l’aixecament del bloqueig naval nord-americà a l’estret d’Ormuz, una mesura que consideren una violació de l’alto el foc. La tensió ha escalat arran de l’atac i confiscació d’un vaixell de càrrega iranià per part de Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb destruir infraestructures civils iranianes si no s’accepta un acord, mentre que el cap negociador iranià, Mohammed Bagher Ghalibaf, ha assegurat que no negociaran sota coacció. Malgrat l’intercanvi d’amenaces i amb la delegació dels EUA, encapçalada per J. D. Vance, a l’espera, Trump ha accedit a prorrogar la treva a petició del Pakistan.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha augmentat dràsticament arran del bloqueig naval nord-americà als ports iranians, una mesura que Washington considera que ha paralitzat l’economia del país. En resposta, Teheran ha tancat l’estratègic estret d’Ormuz, qualificant l’acció dels EUA d’acte de “pirateria” i de violació d’un alto el foc temporal. Malgrat l’optimisme del president Donald Trump, que afirma que la guerra està a punt d’acabar, les negociacions a Islamabad continuen estancades. Les principals discrepàncies giren entorn del futur del programa nuclear iranià i el control de l’estret. Paral·lelament, Trump ha criticat durament aliats com l’OTAN i la primera ministra italiana Giorgia Meloni, mentre que França i el Regne Unit preparen una missió defensiva per reobrir l’estret sense la participació nord-americana.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat després del fracàs de les negociacions a Islamabad sobre el programa nuclear iranià, liderades pel vicepresident JD Vance. Com a resposta, el president Donald Trump va ordenar un bloqueig naval a l’estret d’Ormuz per pressionar Teheran. Paral·lelament, l’administració de Trump va aconseguir un alto el foc de deu dies entre Israel i el Líban, fruit de converses amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i el president Joseph Aoun. Aquest acord va propiciar que el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, anunciés la reobertura de l’estret per a vaixells comercials. No obstant això, Trump va afirmar que el bloqueig nord-americà es mantindria fins a concloure un acord definitiu, el principal escull del qual continua sent el futur de l’urani enriquit iranià.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha augmentat dràsticament després que Donald Trump ordenés un “bloqueig total i complet” dels vaixells sancionats que transporten petroli veneçolà. L’expresident nord-americà ha designat el règim de Nicolás Maduro com a “organització terrorista estrangera” i reclama la devolució d’actius que considera “robats” per Veneçuela. Com a resposta, el govern veneçolà ha qualificat l’amenaça de violació del dret internacional i ha desplegat la seva Armada per escortar els petroliers al mar Carib, garantint el lliure comerç. Aquesta escalada, que segueix la recent confiscació d’un vaixell veneçolà per part dels EUA, ha generat incertesa als mercats i una lleugera pujada del preu del cru. Maduro ha alertat de la situació al secretari general de l’ONU, António Guterres, mentre l’empresa estatal PDVSA manté la seva intenció de continuar exportant.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han interceptat en dues operacions diferents diverses embarcacions de la Global Sumud Flotilla que intentaven portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza, violant el bloqueig naval. L’organització ha qualificat les accions de “segrest” en aigües internacionals i una violació del dret internacional, denunciant el tracte rebut pels centenars d’activistes detinguts, entre els quals hi havia Ada Colau i Jordi Coronas, que ja han estat deportats. Alguns dels detinguts han iniciat una vaga de fam com a protesta, mentre que altres es neguen a signar la deportació. Per la seva banda, el govern israelià, a través de l’ambaixadora Dana Erlich, ha defensat la legalitat del bloqueig i ha acusat la flotilla de ser una “provocació” per “demonitzar Israel”, assegurant que els seus participants serien deportats i que no portaven ajuda real.