El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la suspensió de l’operació militar “Projecte Llibertat”, que escortava vaixells a l’estret d’Ormuz, com un gest per facilitar un acord de pau definitiu amb l’Iran. Aquesta decisió arriba després que Washington presentés una proposta de 14 punts a Teheran, que inclouria l’aixecament del bloqueig de l’estret i de part de les sancions internacionals. Malgrat els avenços, els missatges són contradictoris: mentre el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha declarat que l’ofensiva “Fúria Èpica” “s’ha acabat”, el mateix Trump ha amenaçat amb bombardejos de gran intensitat si l’Iran rebutja el pacte. Per la seva banda, el govern iranià considera la suspensió un fracàs nord-americà, però es mostra disposat a acceptar un acord “just i integral”.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat en to irònic que podria “prendre el control” de Cuba “gairebé immediatament”, vinculant una hipotètica acció militar, com l’enviament del portaavions USS Abraham Lincoln, a la finalització prèvia d’un conflicte amb l’Iran. Aquestes declaracions coincideixen amb l’emissió d’una nova ordre executiva que endureix significativament les sancions econòmiques contra l’illa, apuntant a sectors clau com l’energia i la banca i a qualsevol entitat que faci negocis amb el govern cubà. Com a resposta, el govern de l’illa, amb la presència del president Miguel Díaz-Canel i l’expresident Raúl Castro, va organitzar una manifestació l'1 de maig per protestar contra les mesures, que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha qualificat de “coercitives” i “il·legals”, assegurant que no intimidaran el país.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha intensificat la seva campanya de pressió contra Cuba signant una ordre executiva que declara una “emergència nacional” i amenaça amb la imposició de nous aranzels als països que subministrin petroli a l’illa. Aquesta mesura es justifica argumentant que Cuba constitueix una “amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional” dels EUA, acusant-la de col·laborar amb actors hostils. La decisió arriba en un moment crític per a l’illa, poc després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, que va tallar el seu principal proveïdor de cru. El govern cubà, a través del seu canceller Bruno Rodríguez, ha condemnat enèrgicament l’acció, qualificant-la de “brutal acte d’agressió” i un intent de “genocidi” basat en una “llarga llista de mentides”, advertint que la mesura amenaça de paralitzar els serveis essencials i agreujar la ja severa crisi econòmica.