Les mobilitzacions pel 8M a Barcelona han estat marcades per una divisió ideològica que ha resultat en dues manifestacions principals, a més d’una vaga estudiantil prèvia convocada pel Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives el 6 de març contra la violència masclista. La marxa majoritària, de caràcter transfeminista i anticolonial, ha posat el focus en la lluita contra l’imperialisme, el racisme i els conflictes globals com el genocidi a Gaza. Aquesta convocatòria, que defensa la regulació del treball sexual, s’ha contraposat a una altra manifestació organitzada per la Coordinadora 8M – Moviment Feminista i Feministes de Catalunya, amb Sílvia Carrasco com a portaveu, que ha centrat la seva reivindicació en l’abolició de la prostitució. Malgrat les discrepàncies, ambdues mobilitzacions han compartit la denúncia contra la violència masclista, la bretxa salarial i l’avanç de l’extrema dreta.

El Departament d’Interior i els sindicats dels Mossos d’Esquadra han formalitzat un acord laboral històric, fruit de vint reunions de treball, que millora substancialment les condicions del cos. El pacte inclou un increment salarial de 4.000 euros anuals per a l’escala bàsica, el més gran des del 1989, i una reducció de 100 hores de la jornada laboral anual. A més, s’amplien les vacances i es milloren les compensacions per nocturnitat i caps de setmana per afavorir la conciliació. Mentre que els sindicats SAP-Fepol i SME-Fepol han celebrat l’acord, el sindicat majoritari de la Policia Nacional, Jupol, l’ha criticat durament. Jupol denuncia que el pacte accentua la greu desigualtat retributiva i eixampla la bretxa salarial entre els cossos policials, i reclama al govern espanyol una equiparació salarial real.