L’expresident i general Rumen Radev ha guanyat les vuitenes eleccions parlamentàries anticipades de Bulgària des del 2021 amb la seva coalició Bulgària Progressista, obtenint prop del 40% dels vots. Tot i la clara victòria, aquest resultat és insuficient per aconseguir la majoria absoluta, fet que l’obligarà a buscar aliances per formar govern. La campanya de Radev, de caràcter prorús i euroescèptic, s’ha centrat en la lluita contra la corrupció i la pobresa, un missatge que ha calat en un país marcat per la inestabilitat política, la creixent desigualtat social i una forta pujada de preus després de l’adopció de l’euro. El seu principal rival, l’exprimer ministre Boyko Borissov i el seu partit GERB, associat a escàndols de corrupció, ha quedat en una llunyana segona posició, empatat amb la coalició proeuropea Continuem el Canvi-Bulgària Democràtica (PP-DB).

A partir de l’1 de gener de 2026, Bulgària es converteix en el 21è país de la Unió Europea a adoptar l’euro, substituint la seva antiga moneda, el lev. Aquesta incorporació representa un pas simbòlic d’integració per al país, que inicia un període de transició durant el qual les dues monedes coexistiran per facilitar l’adaptació dels ciutadans. Amb aquesta ampliació, la zona euro continua creixent, tot i que sis estats membres encara mantenen les seves pròpies divises. Països com la República Txeca, Hongria, Polònia, Romania i Suècia estan obligats a unir-s’hi quan compleixin els criteris de convergència, mentre que Dinamarca manté una clàusula d’exclusió voluntària. Les noves monedes búlgares mostraran símbols nacionals com el genet de Madara i figures clau de la seva història, com Sant Paisi d’Hilendar i Ivan de Rila.