Segons un informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el càncer de pulmó s’ha convertit per primera vegada en la principal causa de mort per càncer en dones a Espanya, superant el de mama, una tendència atribuïda a la incorporació tardana de les dones a l’hàbit del tabac. Tot i que el càncer de pit continua sent el més diagnosticat, el de pulmó resulta més letal per la seva detecció en fases avançades. Paral·lelament, creix la preocupació per l’augment de la incidència de tumors en adults joves, especialment en dones, un fenomen global vinculat a estils de vida com el consum d’ultraprocessats, l’obesitat i el sedentarisme. Malgrat l’increment general de casos, impulsat també per l’envelliment poblacional, les taxes de supervivència en tumors com el de mama han millorat gràcies als avenços en la detecció precoç i els tractaments.

La gestió del Partit Popular en diverses comunitats autònomes enfronta una sèrie de crisis que desgasten el lideratge nacional d’Alberto Núñez Feijóo. L’exemple més recent i greu és la situació del president valencià, Carlos Mazón, arran de la seva presumpta negligència durant la dana. En el funeral d’Estat per les víctimes, Mazón va ser durament increpat per les famílies amb crits d’“assassí”, evidenciant la profunda indignació social. Aquesta polèmica se suma a altres escàndols que afecten figures clau del PP: a Madrid, Isabel Díaz Ayuso és qüestionada per la mortalitat a les residències de gent gran durant la pandèmia; a Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla afronta una crisi per errors en el programa de cribratge del càncer de mama; i a Castella i Lleó, la gestió dels incendis forestals també ha generat fortes crítiques. Aquest cúmul de problemes posa de manifest les dificultats de gestió del partit en els territoris on governa.

A Catalunya, el càncer de mama continua sent el tumor més freqüent en dones, amb 5.439 nous casos diagnosticats l’any passat, afectant principalment dones majors de 50 anys (gairebé el 80%). Malgrat que la incidència s’ha estabilitzat, la taxa de supervivència és notablement alta, fregant el 90% cinc anys després del diagnòstic, un èxit atribuït a la millora dels tractaments i a la detecció primerenca. El Programa de detecció precoç de càncer de mama del Departament de Salut, dirigit a dones de 50 a 69 anys, és una eina clau en aquesta estratègia. El 2023, aquest programa va permetre detectar 1.465 càncers, la majoria en estadis inicials, amb una participació del 66% de les dones convidades. Experts com Sonia Pernas, de l’Institut Català d’Oncologia, apunten que s’està valorant ampliar la franja d’edat del cribratge per millorar-ne encara més l’eficàcia.