Unes 3.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la manifestació del Dia de la Hispanitat a Barcelona, convocada per entitats com Catalunya Suma i Espanya i Catalans amb el suport de partits com el PP, Vox i Ciutadans. La marxa, que va transcórrer des del passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya, es va centrar en la crítica al govern de Pedro Sánchez i a l’independentisme, especialment a Carles Puigdemont. El manifest final va acusar el president espanyol de convertir Espanya en “ostatge de set vots separatistes”. Tot i un ambient majoritàriament festiu, amb danses folklòriques, la jornada va registrar incidents menors, com la presència de banderes franquistes i falangistes que l’organització no va poder expulsar i un intent de membres de Tabàrnia de situar-se a la capçalera. A l’acte hi van assistir líders com Alejandro Fernández (PPC) i Ignacio Garriga (Vox).
Durant el debat de política general, el govern de Salvador Illa ha rebut dures crítiques per part dels principals grups de l’oposició, que li han retret la manca d’ambició nacional i la supeditació a Madrid. Junts, a través d’Albert Batet, ha acusat el president de ser un “gran anestesista” que porta Catalunya a l’UCI i ha condicionat l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez al suport del PSC als Acords de Brussel·les. Per la seva banda, Esquerra Republicana, amb Josep Maria Jové, ha advertit que el seu suport té data de caducitat i ha qualificat l’executiu de mancat de projecte, exigint un nou model de finançament com a condició per negociar els pressupostos. El PP, amb Alejandro Fernández, ha retret a Illa la seva reunió amb Carles Puigdemont, mentre que els Comuns han proposat un pacte contra els discursos d’odi. La majoria de partits també han qüestionat el pla d’habitatge anunciat pel president.
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació. Aquesta decisió, que no va ser unànime a causa del vot en contra de quatre magistrats conservadors, obre una fase clau per al futur de l’expresident. No obstant això, el TC ha rebutjat la petició de suspendre de manera urgent l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, en no apreciar una urgència excepcional. El conflicte rau en la interpretació del Tribunal Suprem, que considera que els líders de l'1-O van obtenir un “benefici personal de caràcter patrimonial”, un supòsit exclòs de l’amnistia. El tribunal també ha acceptat recursos similars d’altres líders com Oriol Junqueras o Jordi Turull, però no s’espera una resolució definitiva fins a principis del pròxim any.