El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha nomenat el valencià Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda, en substitució de María Jesús Montero, que deixa el càrrec per centrar-se en la campanya electoral andalusa. Aquest canvi també implica l’ascens de Carlos Cuerpo a vicepresident primer de l’executiu. España, exconseller del govern de Ximo Puig i fins ara secretari d’Estat de Política Territorial, és percebut com un perfil dialogant i negociador, en contrast amb la seva predecessora. La seva arribada genera expectatives per desencallar diverses carpetes clau, com l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, la reforma del model de finançament autonòmic —caducat des de fa 14 anys— i la condonació del deute del FLA. Especialment rellevant és la negociació amb Catalunya, on s’espera que pugui avançar en el traspàs de l’IRPF i un finançament singular, qüestions en què Montero era considerada el principal escull.

El Govern espanyol ha publicat al BOE el seu pla anticrisi, valorat en 5.000 milions d’euros, per pal·liar les conseqüències econòmiques del conflicte a l’Orient Mitjà. El paquet inclou 80 mesures, entre les quals destaca la rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a l’electricitat, el gas i els carburants, vigent fins al 30 de juny. Aquesta mesura confirma les intencions avançades pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, qui també va descartar per ara rebaixes fiscals en els aliments. El pla també contempla ajudes directes de 20 cèntims per litre de combustible per al sector agrícola, una bonificació del 80% en peatges per a la indústria i l’extensió del bo social elèctric. A més, un decret separat, impulsat per Sumar, prorroga automàticament els contractes de lloguer durant dos anys.

Davant l’impacte econòmic de la guerra a l’Orient Mitjà, tant el govern espanyol com el català preparen mesures de resposta. L’executiu de Pedro Sánchez aprovarà en un consell de ministres extraordinari un pla integral que inclou una rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a tots els carburants, l’electricitat i el gas, una mesura generalitzada que contrasta amb la idea inicial del ministre Carlos Cuerpo de prioritzar ajudes selectives. A més, Espanya participarà en l’alliberament de reserves estratègiques aportant 11,5 milions de barrils de combustible. El govern espanyol considera que el país està més ben preparat que durant la crisi d’Ucraïna gràcies a la transició energètica. Paral·lelament, a Catalunya, el president Salvador Illa ha convocat els partits polítics per abordar les conseqüències socials i econòmiques del conflicte, en un context marcat per la negociació dels pressupostos.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un nou fons sobirà anomenat “Fons Espanya Creix”, dissenyat per donar continuïtat a l’impuls dels fons Next Generation EU que finalitzen enguany. Aquest nou instrument, que Sánchez ha qualificat d’“exercici de sobirania nacional”, arrencarà amb una dotació inicial de 10.500 milions d’euros provinents del pla de recuperació, amb l’objectiu de mobilitzar fins a 120.000 milions d’euros en col·laboració amb el sector privat. La gestió anirà a càrrec de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), que coinvertirà mitjançant préstecs i avals. Les inversions es focalitzaran en sectors estratègics com l’habitatge, l’energia, la digitalització, la reindustrialització i la seguretat. L’anunci es va fer durant la cloenda de l’Spain Investors Day, i els detalls seran presentats pròximament pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en el seu informe biennal sobre Espanya, insta el país a aprofitar el creixement econòmic per dur a terme una “consolidació fiscal” i reformes estructurals. Segons l’informe, presentat pel secretari general Mathias Cormann i el ministre Carlos Cuerpo, aquestes mesures són clau per afrontar “futurs xocs”, com l’increment de la despesa per l’envelliment de la població, que es preveu que superi el 25% del PIB el 2050. Entre les principals recomanacions, l’OCDE proposa ajustar el sistema de pensions a l’esperança de vida i ampliar el període de càlcul de la prestació, a més d’incentivar l’allargament de la vida laboral. En l’àmbit fiscal, suggereix apujar impostos indirectes com l’IVA sobre els carburants i eliminar exempcions fiscals a les empreses. Finalment, l’organisme adverteix de l’alta percepció de corrupció i demana un nou pla anticorrupció.

El Govern espanyol afronta una votació crítica al Congrés per aprovar un decret d’embargament d’armes a Israel, una iniciativa que ha generat una forta tensió amb Podem. La formació liderada per Ione Belarra qualifica la mesura d’“embargament fake”, ja que considera que no atura ni la compra a empreses filials israelianes ni el trànsit d’armament per ports espanyols. Per la seva banda, l’executiu, representat per figures com Pilar Alegría i Carlos Cuerpo, defensa el decret com un pas coherent i contundent per aturar el “genocidi” a Palestina, alhora que condemna el terrorisme de Hamàs. La convalidació del decret depèn d’un equilibri parlamentari complex, amb el suport crític d’ERC, que el veu insuficient, i els dubtes de Junts, mentre que el PP i Vox s’hi oposen frontalment.