Cole Tomas Allen, un home de 31 anys de Califòrnia, ha estat acusat formalment d’intent d’assassinat del president dels Estats Units després de disparar al vestíbul de l’hotel Washington Hilton durant el sopar de corresponsals. L’atac, que va resultar en un agent del Servei Secret ferit, va provocar l’evacuació immediata de Donald Trump i altres alts càrrecs del seu govern. Segons la fiscalia, l’objectiu d’Allen era “eliminar tants alts càrrecs com fos possible” i ara s’enfronta a una possible cadena perpètua. Mentre Trump declarava no estar preocupat, atribuint l’incident a viure “en un món boig”, la Casa Blanca va culpar la retòrica dels demòcrates i certs mitjans de comunicació. Aquest esdeveniment, el tercer intent d’atemptat contra el president, ha posat en dubte els protocols de seguretat existents i ha intensificat el debat polític.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran augmenta arran del conflicte a l’Orient Mitjà, marcat per l’ofensiva militar nord-americana i israeliana. El president Donald Trump ha emès diversos ultimàtums a Teheran per reobrir l’estratègic Estret d’Ormuz, amenaçant amb atacs devastadors. Aquesta escalada inclou l’abatiment d’un caça F-15 nord-americà per part de l’Iran, que va provocar una gran operació de rescat, i bombardejos de la coalició sobre objectius iranians, com la planta nuclear de Bushehr. Paral·lelament, Trump ha criticat durament l’OTAN per la seva manca de suport, una qüestió que abordarà en una reunió imminent a la Casa Blanca amb el secretari general Mark Rutte. Malgrat les amenaces, les negociacions continuen, tot i que una proposta de pau iraniana ha estat qualificada d’insuficient. El conflicte ja ha causat més de 2.000 morts a l’Iran.

La trobada a la Casa Blanca entre l’opositora veneçolana María Corina Machado i el president dels EUA, Donald Trump, ha estat marcada per la controvèrsia i uns resultats ambigus per a l’oposició. Durant la reunió, Machado va lliurar la seva medalla del Premi Nobel de la Pau a Trump, un gest que va justificar com un acte simbòlic de germanor en la lluita per la llibertat. Malgrat això, l’opositora va sortir de la reunió sense el suport explícit del mandatari, que ha mostrat preferència per mantenir la presidenta interina, Delcy Rodríguez, per garantir l’estabilitat a Veneçuela. Aquesta postura ha estat reforçada per una reunió del director de la CIA, John Ratcliffe, amb Rodríguez a Caracas. La premsa ha qualificat la trobada de perfil baix i incòmoda, mentre Machado insisteix que compta amb Trump per a la transició i afirma que Rodríguez només “compleix ordres”.

L’opositora veneçolana i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, s’ha reunit amb el president dels Estats Units, Donald Trump, a la Casa Blanca per buscar el seu suport, però no ha aconseguit canviar la postura del mandatari. Malgrat el gest simbòlic d’oferir-li la seva medalla del Nobel, Trump manté la seva aposta per Delcy Rodríguez, la presidenta interina chavista, per liderar la transició a Veneçuela després de la captura de Nicolás Maduro. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha reiterat que Machado no compta amb prou suports interns i ha elogiat la cooperació de Rodríguez, afirmant que “està complint amb totes les demandes”. Aquesta decisió s’emmarca en l’estratègia de Trump de gestionar el futur del país amb hereus del chavisme, deixant de banda l’oposició malgrat les seves protestes.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Colòmbia ha disminuït significativament després d’una conversa telefònica entre els presidents Donald Trump i Gustavo Petro. Aquesta trucada va servir per calmar una escalada verbal que havia començat dies abans, quan Trump va acusar Petro d’afavorir el narcotràfic i va insinuar una possible operació militar. Durant el diàleg, el mandatari colombià va desmentir les acusacions i va exposar les xifres del seu govern en la lluita contra les drogues, incloent-hi l’augment de les confiscacions i les extradicions. Com a resultat, Trump va canviar radicalment el seu to i va anunciar una propera trobada a la Casa Blanca entre tots dos líders, que ja està sent organitzada pel secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio. Petro va celebrar la restauració del diàleg com una via per evitar la guerra.

L’interès estratègic del president dels Estats Units, Donald Trump, per Groenlàndia ha escalat fins a generar una crisi diplomàtica. Trump ha justificat la seva voluntat de controlar l’illa per la seva importància per a la defensa nord-americana davant de Rússia i la Xina, i la Casa Blanca ha confirmat que entre les opcions que s’estudien s’inclou l’ús de les Forces Armades. Aquesta amenaça ha provocat una resposta contundent de la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, que ha assegurat que el territori “no està en venda” i ha advertit que un atac a un aliat suposaria la fi de l’OTAN. En un front comú, set líders europeus, incloent-hi els d’Espanya, França i Alemanya, han signat una declaració conjunta en suport de la sobirania danesa. La tensió ha estat alimentada per l’entorn del president, amb publicacions de Katie Miller i declaracions del seu assessor Stephen Miller.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha rebut el seu homòleg sirià, Ahmed al-Sharaa, en una trobada històrica i discreta a la Casa Blanca que representa un canvi radical en les relacions bilaterals. Aquesta visita és especialment significativa, ja que Al-Sharaa, anteriorment conegut com a Abu Mohammad al-Julani i líder de Hayat Tahrir al-Sham, figurava fins fa poc a la llista dels més buscats pels EUA amb una recompensa de 10 milions de dòlars. Com a resultat principal de la reunió, Síria s’ha incorporat oficialment a la Coalició Global per Derrotar l’Estat Islàmic. Paral·lelament, Washington ha anunciat la suspensió durant 180 dies de les sancions de la Caesar Act i autoritzarà la reobertura de l’ambaixada siriana. Trump ha mostrat el seu suport al nou líder, qualificant-lo d’“home fort”, en un context d’aixecament progressiu de sancions internacionals per part de l’ONU i la Unió Europea.