La 35a edició de La Marató de 3Cat, que tindrà lloc el 13 de desembre del 2026, es dedicarà a la lluita contra les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. Aquestes patologies, que inclouen l’Alzheimer, el Parkinson o l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), són incurables, progressives i representen una de les principals causes de pèrdua d’autonomia i dependència. A Catalunya, afecten un col·lectiu de gairebé 300.000 persones, provocant un deteriorament de funcions vitals com la memòria, el moviment i la parla a causa de la pèrdua de neurones. La iniciativa solidària té com a objectiu mobilitzar la societat per recaptar fons destinats a la recerca científica, amb la finalitat de trobar-ne les causes, identificar biomarcadors i desenvolupar noves teràpies. A més, la campanya posarà un èmfasi especial en la necessitat de donar suport a la figura del cuidador.

El sistema judicial català afronta reptes estructurals i conflictes interns significatius. D’una banda, la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, ha alertat sobre el greu dèficit de jutges a Espanya, que provoca una sobrecàrrega de feina i retards. Malgrat que Catalunya rebrà 39 dels 121 nous jutges de la darrera promoció, sent la comunitat més beneficiada, Perelló adverteix que això no resol el problema de fons. Paral·lelament, ha sorgit una tensió sobre drets fonamentals, ja que el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha presentat una queixa davant el TSJC contra el magistrat Ricardo Yañez Velasco. Aquest va imposar una multa de 400 euros a l’advocat Eduardo Cáliz Robles per exercir el seu dret a vaga, una acció que l’ICAB considera un atemptat contra la dignitat professional i un menysteniment d’un dret fonamental.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del seu Comitè Regional Europeu de Verificació, ha retirat a Espanya l’estatus de país lliure de xarampió que ostentava des del 2016, restablint la consideració de transmissió endèmica del virus. Aquesta decisió, que també afecta altres cinc països europeus com el Regne Unit i Àustria, respon a un augment significatiu de les infeccions, amb 397 casos registrats a l’Estat el 2025. A Catalunya, els casos es van més que duplicar en un any, arribant a 75 el 2025, afectant majoritàriament persones no vacunades. Aquest repunt global s’atribueix a la caiguda de les taxes d’immunització, ja que la cobertura de la segona dosi de la vacuna se situa per sota del 95% recomanat. En resposta, el Ministeri de Sanitat ha anunciat un reforç del seu pla estratègic per recuperar l’estatus d’eliminació.

Podemos ha anunciat un canvi de postura i ara s’obre a negociar la delegació de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Aquest gir es produeix després d’arribar a un acord amb el PSOE per a una regularització extraordinària de més de mig milió de migrants residents a Espanya, que s’aprovarà mitjançant un reial decret. La secretària política de la formació, Irene Montero, ha confirmat que, un cop garantits els drets amb aquesta regularització, estan disposats a negociar. Cal recordar que el setembre passat, Podemos va ajudar a tombar aquesta mateixa iniciativa al Congrés, considerant que tenia una motivació “racista”. Ara, posen com a condició modificar el text pactat entre socialistes i Junts per eliminar-ne qualsevol “element racista”. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha donat la “benvinguda” a aquest canvi de posició.

La xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya ha quedat totalment suspesa per motius de seguretat després de diverses esllavissades, una d’elles mortal. La decisió va ser exigida pel Govern de la Generalitat, a través dels consellers Albert Dalmau i Sílvia Paneque, a les operadores Renfe i Adif, posant fi a dies de caos i confusió per als usuaris a causa d’informacions contradictòries. Aquesta paràlisi de la mobilitat ha posat de manifest la manca crònica d’inversió i manteniment de la infraestructura, una vulnerabilitat admesa pel ministre Óscar Puente, qui també afronta crítiques per l’accident d’Adamuz. Mentre els viatgers pateixen la manca d’alternatives de transport, la circulació continua aturada a l’espera que es revisin 21 punts crítics de la xarxa per garantir la seguretat abans de reprendre el servei.

El Govern ha aprovat el projecte de la nova llei de l’ocupació pública per modernitzar l’administració catalana, que afectarà uns 400.000 treballadors de la Generalitat, universitats i ens locals. La reforma, que es preveu aprovar al Parlament el 2026, pivota sobre tres eixos principals. En primer lloc, modifica el sistema d’oposicions per fer-lo menys memorístic i més enfocat a les competències i el raonament, amb un paper clau de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En segon lloc, implanta una carrera professional horitzontal que permetrà als funcionaris progressar i rebre complements retributius basats en l’expertesa i el rendiment sense haver d’ascendir. Finalment, estableix avaluacions anuals obligatòries lligades a l’assoliment d’objectius, que seran determinants per avançar en aquesta carrera. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, l’objectiu és crear una estructura més flexible, retenir talent i afrontar el relleu generacional.

Un fort temporal afecta Catalunya amb pluges intenses, nevades copioses i mala mar. La borrasca ja ha deixat acumulacions de gairebé 100 litres al Camp de Tarragona i gruixos de neu de fins a 50 centímetres al Pirineu Occidental, provocant centenars d’incidències i talls de carreteres. Protecció Civil manté activats els plans Neucat i Inuncat i adverteix de l’arribada d’una “llevantada de llibre” que s’intensificarà dilluns i dimarts. Les previsions, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, apunten a més de 200 litres a les comarques de Girona, nevades per sobre dels 1.400 metres i un sever temporal marítim a la Costa Brava, amb onades que podrien superar els quatre metres. Aquesta situació ha obligat a enviar una alerta ES-Alert a 19 municipis de l’Empordà i a demanar màxima precaució a la ciutadania, especialment a les zones costaneres i a prop de rius i rieres.

Davant l’acord de finançament pactat entre el PSOE i ERC, Junts per Catalunya ha adoptat una posició crítica, alineant-se amb la crida de l’expresident Artur Mas per un “acord de país”. La formació considera que el pacte, que suposaria uns 4.500 milions d’euros addicionals per a Catalunya, és una simple actualització del model vigent i no un canvi estructural. La seva principal reivindicació és l’assoliment d’un concert econòmic que atorgui a Catalunya la “clau de la caixa”, reconegui la seva singularitat i tingui en compte el cost de la vida. Per evitar un rebuig frontal que seria impopular, Junts ha presentat una esmena a la totalitat amb text alternatiu per obrir una via de negociació. La decisió final, però, sembla estar pendent del posicionament de Carles Puigdemont, el retorn del qual podria coincidir amb la votació de la proposta al Congrés.

L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.

El nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana, ha generat una forta controvèrsia. La proposta, presentada per la ministra María Jesús Montero i defensada per Oriol Junqueras, preveu un increment de 4.700 milions d’euros anuals i el respecte al principi d’ordinalitat. No obstant això, ha rebut el rebuig contundent d’agents clau. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, el considera “clarament insuficient” per resoldre els dèficits històrics i reclama una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Per la seva banda, Junts per Catalunya, amb Jordi Turull com a portaveu, s’hi oposa frontalment, argumentant que la supervivència política de Sánchez no pot anar en detriment de Catalunya. Turull insta ERC a formar un “front comú” a Madrid per aprofitar la força dels 14 diputats independentistes i aconseguir un acord més ambiciós que posi fi a l’“asfíxia premeditada” del país.