El Consell d’Educació de Catalunya ha aprovat per majoria absoluta que l’inici del curs escolar per als anys 2026-27, 2027-28 i 2028-29 sigui el 8 de setembre. Aquesta decisió, impulsada pel Departament d’Educació i defensada per la consellera Esther Niubó, té com a objectiu proporcionar previsió i estabilitat al sistema educatiu. La mesura unifica la data d’inici per a totes les etapes, incloent-hi el Batxillerat, per garantir temps suficient per a la preparació de les proves d’accés a la universitat. La proposta ha estat ratificada malgrat l’oposició de sindicats com USTEC, que preferien començar després de l'11 de setembre per facilitar l’organització. Addicionalment, s’ha avalat que els instituts-escola tinguin un mínim de tres tardes lectives i que es mantingui la sisena hora als centres de màxima complexitat.

La proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, de “canviar el paradigma urbanístic” i densificar Catalunya per afrontar la crisi de l’habitatge ha generat un intens debat polític. La iniciativa compta amb el suport explícit de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que la considera una opció viable i necessària per augmentar l’oferta d’habitatges. El Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, ha assegurat que aquest increment d’edificabilitat es concentrarà en 69 zones prioritàries i no trencarà l’equilibri territorial. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig generalitzat per part de l’oposició. ERC, a través d’Isaac Albert, adverteix que les ciutats ja estan massa densificades, comparant Barcelona amb Calcuta. Junts critica la visió centralista en l’àrea metropolitana, mentre que els Comuns prioritzen el parc públic i el PP acusa Illa de voler construir “ruscos de pisos” que provocaran saturació.

L’increment constant del preu dels carburants, impulsat pel conflicte a l’Orient Mitjà, ha portat la gasolina i el dièsel a valors propers o superiors als 2 euros per litre a Catalunya. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el dièsel s’ha encarit un 31% i la gasolina un 19%, una pujada que ja es reflecteix en un percentatge creixent de les benzineres de grans operadores. Tot i que la diferència de preu entre les estacions de baix cost i les més cares s’ha reduït, l’estalvi continua sent significatiu, podent arribar als 24 cèntims per litre. Estudis de l’OCU i Facua identifiquen cadenes com Bonarea, Alcampo i Tamoil entre les més econòmiques, mentre que Repsol i la seva filial Petronor se situen entre les més cares. Per ajudar els consumidors, mitjans com Nació i les mateixes organitzacions ofereixen mapes i cercadors en línia per localitzar les estacions de servei més assequibles.

El moviment feminista a Catalunya té una llarga trajectòria que, segons la historiadora Isabel Segura, es va consolidar a finals del segle XIX i va sobreviure de manera clandestina durant el franquisme. Un punt d’inflexió clau van ser les Jornades Catalanes de la Dona de 1976, que van rellançar la lluita pública per la igualtat. No obstant això, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, adverteix que cap d’aquestes conquestes està garantida i assenyala els reptes actuals, com l’auge de la ultradreta i el seu discurs negacionista de la violència masclista. Menor considera que la divisió interna del moviment el debilita davant d’aquestes amenaces i subratlla la importància d’abordar debats complexos com l’abolicionisme de la prostitució o la llei trans, a més de reforçar la coeducació per combatre la influència de l’extrema dreta en els joves.

L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà, centrada en el bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, ha provocat un augment sobtat dels preus de l’energia a escala mundial. El cost del petroli de qualitat Brent s’ha incrementat notablement i els futurs del gas s’han disparat un 40% després que Qatar aturés la seva producció, tot i que ambdós valors es mantenen lluny dels màxims històrics registrats durant la guerra d’Ucraïna. Aquesta crisi ja té un impacte directe a Catalunya, on s’ha registrat una pujada considerable en el preu del gasoil i la gasolina. En l’àmbit financer, les borses europees han reaccionat amb pèrdues, especialment l’Ibex-35, mentre que les empreses petrolieres i de defensa han obtingut guanys. Paral·lelament, l’or s’ha enfortit com a valor refugi.

Agents econòmics i institucionals de Lleida, impulsats per la Fundació Horitzons 2050 i la Diputació de Lleida, han presentat a Barcelona el full de ruta L’Horitzó Lleida 2050. Aquesta estratègia busca convertir la demarcació en un motor per a l’autonomia estratègica de Catalunya, centrant-se en la bioeconomia, la transició energètica, la gestió forestal i la innovació industrial. El pla preveu mobilitzar una inversió publicoprivada de 200 milions d’euros per generar un impacte de 314 milions i crear 2.395 llocs de treball. El president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat el potencial del territori per liderar la descarbonització, mentre que el conseller Miquel Sàmper ha qualificat l’agenda d’“exemplar”. El model, que aprofita els vastos recursos orgànics, energètics i forestals de la zona, ja ha estat adoptat per quinze províncies espanyoles.

Un informe de la Fundació Bofill revela que la meitat dels joves d’entre 16 i 18 anys en situació de pobresa a Catalunya no reben beques per a estudis postobligatoris. Concretament, durant el curs 2024-2025, només 41.507 dels 82.688 estudiants en aquesta condició van obtenir ajuts. Aquesta manca de suport econòmic contribueix a una taxa d’abandonament escolar del 25% en aquest col·lectiu, set vegades superior a la dels estudiants amb més recursos. La fundació assenyala que la inversió de Catalunya en beques és només de l’1% del pressupost d’Educació, una xifra molt inferior a la mitjana estatal. Per això, l’entitat insta la Generalitat, que ha assumit recentment la gestió de les beques, a impulsar una política pròpia abans del 2028, com el model Beca + Secundària, per garantir la cobertura universal i adequar els ajuts al cost de vida real.

El Govern de la Generalitat, ara liderat pel PSC, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per a l’any 2022 en 21.092 milions d’euros, una dada presentada juntament amb els pressupostos. Aquesta quantitat, que representa el 8,2% del PIB català, és lleugerament inferior al rècord històric registrat el 2021 però s’alinea amb la mitjana de les darreres dècades, evidenciant la cronificació del desequilibri. El càlcul s’ha fet seguint el mètode del flux monetari, que mesura la diferència entre els impostos pagats i la despesa rebuda al territori; un mètode alternatiu, el de càrrega-benefici, redueix la xifra a uns 14.600 milions. Aquesta publicació es produeix en un context on el Ministeri d’Hisenda espanyol, que no publica dades oficials des del 2012, estaria recalculant el dèficit a la baixa en el marc de les negociacions amb Junts.

Les carreteres catalanes han registrat un greu repunt de la sinistralitat mortal, amb un focus preocupant en els motoristes. En un període inferior a una setmana, s’han comptabilitzat diverses víctimes, incloent-hi un cap de setmana tràgic amb quatre morts en menys de 24 hores en accidents a Gavà, Artesa de Segre, Calonge de Segarra i Barcelona. A aquest balanç s’hi suma la mort posterior d’un motorista de 49 anys en una col·lisió amb un camió a la Zona Franca de Barcelona, la qual va suposar la quarta víctima mortal a la ciutat durant l’any. Amb aquests sinistres, la xifra total de morts a Catalunya s’eleva a 14 persones el 2026, de les quals vuit eren motoristes. Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha reforçat les crides a la màxima prudència a la conducció.

L’ecosistema d’empreses emergents a Catalunya va assolir una xifra rècord de 2.403 startups a finals del 2025, un 5,2% més que l’any anterior, segons l’informe anual d’Acció. Aquest creixement es reflecteix en una facturació conjunta de gairebé 3.000 milions d’euros (+26%) i la creació de 30.500 llocs de treball (+34%), evidenciant la maduresa creixent del sector. La inversió captada també va augmentar un 8%, arribant als 1.131 milions d’euros en 203 rondes. L’estudi, presentat pel conseller Miquel Sàmper, destaca l’increment d’empreses scale-up i deeptech, amb els sectors de la salut i els serveis empresarials com a dominants. Aquest dinamisme posiciona Barcelona com el cinquè hub d’innovació més important de la Unió Europea, consolidant el seu paper estratègic en l’economia.