Segons dades dels Mossos d’Esquadra, el 80% de les denúncies per ocupació a Catalunya corresponen a pisos buits propietat de grans tenidors i fons d’inversió, una situació que complica l’actuació policial per la dificultat de localitzar els propietaris i aconseguir que denunciïn. Tot i que les ocupacions consumades han disminuït un 18,1% durant el 2025, els intents frustrats han augmentat, un fet que la sotscap Alícia Moriana atribueix a la millora de l’acció policial i la col·laboració veïnal. Per combatre la inactivitat dels propietaris, s’ha creat un cercador intern d’immobles i s’aplica la llei 1/2023, que permet actuar a ajuntaments i comunitats. Aquest fenomen ha crescut especialment en municipis com Sabadell i Girona, on s’han arribat a ocupar blocs sencers, evidenciant una problemàtica enquistada.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat tres grups criminals i han detingut vuit persones acusades de cometre un total de 19 robatoris amb força a domicilis d’arreu de Catalunya entre finals d’agost i finals d’octubre. Tot i que operaven de manera independent, les tres bandes compartien un modus operandi similar: se centraven en cases aïllades, actuaven amb gran rapidesa i mobilitat, i utilitzaven vehicles de lloguer a nom de tercers per dificultar la seva identificació. Els assalts es van produir en nombroses comarques, com la Cerdanya, el Bages i el Baix Llobregat. Les detencions es van efectuar en diversos municipis, incloent-hi Tordera, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat, i van permetre recuperar objectes sostrets com joies i rellotges en un dels registres.

La Generalitat de Catalunya, a través de la consellera de Territori Sílvia Paneque, ha presentat la proposta inicial del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER). Aquest pla, que arriba amb anys de retard, busca planificar la ubicació de parcs eòlics i fotovoltaics per assolir els objectius energètics del 2050, estimats en uns 62.000 MW. Com que les instal·lacions en teulades i zones ja intervingudes resulten insuficients, el PLATER preveu destinar un 1,2% del territori català a aquestes infraestructures. El document estableix quotes per a cada municipi i defineix zones aptes basant-se en criteris ambientals, agrícoles i paisatgístics. Els ajuntaments podran negociar la ubicació final, però hauran d’acceptar de manera obligatòria una de cada deu zones considerades prioritàries. Després d’un període d’exposició pública el 2026, es preveu que el pla s’aprovi definitivament a principis del 2027.

El Banc Europeu d’Inversions (BEI), presidit per Nadia Calviño, destinarà 1.500 milions d’euros a Catalunya abans de final d’any, amb una quarta part dedicada a l’habitatge, incloent-hi la construcció de 640 pisos socials a Barcelona. Aquesta inversió europea, que també donarà suport a infraestructures i transport, complementa les iniciatives del govern català per afrontar la crisi residencial. En aquest sentit, el programa “Préstec Emancipació”, gestionat per l’Institut Català de Finances (ICF), ja ha concedit ajuts a prop de 900 joves per finançar l’entrada del seu primer habitatge, que passa a ser de protecció oficial. Malgrat aquests esforços, Calviño ha advertit que en el pròxim pressupost de la UE només la despesa en defensa quedarà exclosa de les regles de control del dèficit, a diferència de la inversió en habitatge.

La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, planeja iniciar el debat sobre el nou model de finançament autonòmic al Consell de Política Fiscal i Financera d’aquest novembre, malgrat que la negociació amb Esquerra Republicana (ERC) per a un finançament singular per a Catalunya continua encallada. Les posicions entre el govern espanyol i els republicans es mantenen allunyades en aspectes clau com el principi d’ordinalitat, on el ministeri no garanteix una “ordinalitat pura”, els criteris de població ajustada i la capacitat de la Generalitat per recaptar tots els impostos. Aquest acord és una condició indispensable d’ERC, pactada amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa, i és crucial per aprovar els pressupostos tant de la Generalitat com del govern de Pedro Sánchez. Els republicans adverteixen que una proposta no consensuada portarà a una pròrroga dels comptes.

Un estudi de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), presentat per la consellera Núria Parlon i el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, conclou que els radars fixos són una eina molt eficaç per a la seguretat viària. Entre el 2002 i el 2023, aquests dispositius han evitat 1.610 accidents amb ferits a Catalunya, dels quals 372 van ser greus o mortals, suposant una reducció del 20% en aquesta darrera categoria. L’informe destaca que la seva efectivitat augmenta amb el temps, arribant a una reducció del 50% als dotze anys de la instal·lació, i desmenteix l’anomenat “efecte cangur”, ja que no es desplacen els accidents a zones properes. A més, la disminució de la sinistralitat és especialment notable en el cas dels homes joves d’entre 25 i 44 anys i també ajuda a reduir accidents per distraccions.

A Catalunya, el càncer de mama continua sent el tumor més freqüent en dones, amb 5.439 nous casos diagnosticats l’any passat, afectant principalment dones majors de 50 anys (gairebé el 80%). Malgrat que la incidència s’ha estabilitzat, la taxa de supervivència és notablement alta, fregant el 90% cinc anys després del diagnòstic, un èxit atribuït a la millora dels tractaments i a la detecció primerenca. El Programa de detecció precoç de càncer de mama del Departament de Salut, dirigit a dones de 50 a 69 anys, és una eina clau en aquesta estratègia. El 2023, aquest programa va permetre detectar 1.465 càncers, la majoria en estadis inicials, amb una participació del 66% de les dones convidades. Experts com Sonia Pernas, de l’Institut Català d’Oncologia, apunten que s’està valorant ampliar la franja d’edat del cribratge per millorar-ne encara més l’eficàcia.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha emès una alerta per la presència del bacteri Escherichia coli productor de toxina Shiga en un formatge d’origen francès distribuït a Catalunya. El producte afectat és el Crottin de Chavignol de la marca Dubois Boulay, concretament el lot PONT0509, venut en unitats de 60 grams amb data de caducitat 31/10/2025. L’avís, originat per les autoritats franceses a través de la Xarxa d’Alerta Alimentària Europea, ha provocat la retirada del producte dels canals de comercialització, gestionada per les autoritats catalanes. Es recomana a la població no consumir aquest lot i acudir a un centre mèdic si es presenten símptomes com diarrea o fortes rampes abdominals, que poden aparèixer dies després de la ingesta.

Catalunya afronta un episodi de pluges intenses que afecta gran part del territori durant el final de la setmana. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès avisos per dijous, divendres i dissabte davant la previsió de xàfecs forts, que podrien superar els 20 litres per metre quadrat en mitja hora i anar acompanyats de tempesta i, localment, de calamarsa. Les alertes s’estenen des del Pirineu fins al litoral, amb especial incidència a l’àrea de Barcelona, el Prepirineu i les Terres de l’Ebre. Aquesta situació meteorològica recorda els efectes de temporals recents, com el que va afectar Montserrat al setembre amb més de 126 litres per metre quadrat, un rècord en 22 anys. Aquesta tempesta va provocar danys que van obligar a tancar el Funicular de Sant Joan durant 26 dies, gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que finalment ha reobert aquest dissabte.