L’empresa automobilística Nissan ha anunciat un pla de reestructuració a Europa que inclou l’acomiadament de 900 treballadors, amb un impacte especialment sever a Catalunya. La companyia ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afecta 211 empleats dels seus tres centres a la perifèria de Barcelona, la qual cosa representa el 37% de la plantilla catalana. La retallada més dràstica es concentra al centre de recanvis del Prat de Llobregat, amb 110 afectats, el 90% del seu personal, a més d’afectar el centre tècnic NTC i el d’àrees funcionals. Aquesta mesura, que també implicarà una reducció a la planta de Sunderland (Regne Unit), ha rebut el rebuig frontal dels sindicats, que han iniciat un procés de mediació amb el Departament d’Empresa i Treball mentre les plantes d’Àvila i Cantàbria queden al marge de l’ajust.

Malgrat una reducció de gairebé el 38% en la mortalitat a les carreteres catalanes respecte a l’any passat, la sinistralitat d’enguany mostra una preocupant concentració en els col·lectius vulnerables. Segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT), fins ara s’han registrat 35 víctimes mortals, de les quals una gran majoria eren motoristes, vianants o ciclistes. El grup més afectat és el dels motoristes, amb 16 morts, gairebé la meitat del total. Aquesta tendència s’ha vist reflectida en accidents recents, com les col·lisions mortals de motoristes a l’AP-7 al Papiol i a la carretera BV-5301 a El Brull, a més de l’atropellament d’una vianant a l’A-2 a Bell-lloc d’Urgell. Les autoritats, incloent-hi el director del SCT Ramon Lamiel, han fet una crida a la prudència, especialment durant operacions de trànsit intenses.

El Govern de la Generalitat ha aprovat un decret llei per adaptar la normativa urbanística a les necessitats dels 590 municipis de Catalunya amb menys de 2.000 habitants. Aquesta reforma, impulsada per la consellera Sílvia Paneque i que respon a una reivindicació històrica d’organitzacions com Eines de Repoblament Rural, té com a objectiu principal combatre el despoblament, reduir la burocràcia i generar oportunitats d’habitatge i activitat econòmica. La mesura principal és la creació del POUM rural, un instrument de planejament simplificat amb menys exigències documentals i tràmits més àgils. A més, es flexibilitzen els usos en sòl no urbanitzable per facilitar la rehabilitació de masies i altres construccions existents, permetent la seva conversió en habitatges o espais per a activitats econòmiques i evitant-ne la ruïna.

Amb motiu del Primer de Maig, els principals sindicats de Catalunya, com CCOO, UGT, CGT i La Intersindical, convoquen manifestacions arreu del territori per exigir millores laborals i socials. La reivindicació central és l’increment dels salaris per combatre la pèrdua de poder adquisitiu davant l’augment dels beneficis empresarials i una inflació agreujada pels conflictes internacionals. A més, reclamen mesures urgents per garantir l’accés a l’habitatge, la reducció de la jornada laboral i la millora de les condicions de treball. Sota lemes com “Contra les guerres i el feixisme”, les mobilitzacions adverteixen les patronals d’una possible onada de protestes si no es desbloquegen les negociacions dels convenis col·lectius. Líders com Camil Ros (UGT) i Belén López (CCOO) també han criticat partits com Junts per les seves polítiques contràries als interessos dels treballadors.

Quatre anys després del tancament de la seva principal fàbrica, Nissan ha comunicat als sindicats la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà els seus tres centres restants a Catalunya, on treballen un total de 569 persones. Els centres implicats són el centre tècnic (NTC) de la Zona Franca i la planta de recanvis i el centre d’àrees funcionals del Prat de Llobregat. L’empresa al·lega causes organitzatives i productives, tot i que encara no ha quantificat el nombre d’acomiadaments. L’anunci es va produir durant una mediació amb el Departament de Treball per una vaga indefinida que els sindicats havien convocat al centre de recanvis davant els rumors de retallades. Els representants dels treballadors mantenen la vaga, exigeixen la retirada de l’ERO i una justificació transparent, i asseguren que existeixen alternatives a la reducció de plantilla.

El ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha anunciat la creació de 35 noves places de fiscals a Catalunya, com a part d’un pla estatal per incorporar 200 nous fiscals a tot Espanya. Aquesta mesura, considerada la major ampliació de la història del ministeri públic, suposarà un increment del 8% de la plantilla catalana, que passarà de 433 a 468 membres, un creixement equivalent al dels darrers set anys. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha valorat positivament la iniciativa, afirmant que permetrà millorar l’eficiència del sistema i reduir terminis. La distribució de les places es coordinarà amb la Fiscalia Superior de Catalunya i es basarà en les càrregues de treball en lloc de criteris demogràfics. Aquest reforç, amb una inversió de més de 22 milions d’euros, se suma a la creació prèvia de noves places judicials.

El calendari laboral del 2026 presenta diverses oportunitats per a caps de setmana llargs i ponts festius a Espanya. El Dia del Treballador, l’1 de maig, cau en divendres, garantint un descans de tres dies a tot el país. A Catalunya, a més, la Segona Pasqua, el 25 de maig, serà festiu en més de 150 municipis, incloent-hi Barcelona i Badalona, que també celebra la seva festa local per Sant Anastasi l’11 de maig. Més endavant, la festivitat de Sant Joan, el 24 de juny, en caure en dimecres, obre la possibilitat d’un “superpont” de cinc dies. De cara a final d’any, destaca el pont de la Constitució, ja que 10 comunitats autònomes traslladaran el festiu del 6 de desembre, que és diumenge, al dilluns 7, enllaçant amb el 8 de desembre i creant una setmana laboral de només tres dies, una opció permesa per l’Estatut dels Treballadors.

Segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT), a Catalunya existeix un alt percentatge de multes de trànsit impagades, especialment entre els conductors amb domicili a l’estranger. En els darrers tres anys, un 58,3% d’aquests conductors no han abonat les seves sancions, una xifra molt superior al 34% dels residents a Espanya. En conjunt, el 36,4% de totes les multes imposades entre 2023 i 2025 no es van pagar voluntàriament. El director de l’SCT, Ramon Lamiel, ha explicat que els impagaments de residents es gestionen per via executiva a través de l’Agència Tributària de Catalunya, mentre que per als estrangers s’utilitza una empresa externa per facilitar el cobrament, ja que el procés formal és complex i costós. Per demarcacions, Tarragona lidera els impagaments voluntaris amb un 41,1%, mentre que Lleida registra la taxa més baixa.

El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha aprovat la nova Llei de Participació Ciutadana per regular i fomentar la implicació de la ciutadania en l’elaboració de polítiques públiques. La normativa té com a objectiu millorar la confiança en l’administració i enriquir les decisions en un context de creixent desinformació. Per garantir una participació més accessible i diversa, la llei introdueix mesures clau com la possibilitat d’oferir compensacions econòmiques o permisos laborals als participants, seguint l’exemple de l’Assemblea Ciutadana pel Clima. A més, estableix el dret universal a la participació, incloent-hi infants, i obliga les administracions a retre comptes sobre les aportacions rebudes, justificant quines s’incorporen i quines no. La llei, que segons responsables com Lara Torres busca evitar que els processos siguin una validació de decisions ja preses, també preveu excepcions per als municipis petits.

Catalunya ha implementat un increment de la taxa turística, aprovat pel Parlament amb el suport del PSC, ERC i els Comuns. Aquesta mesura té un impacte especialment significatiu a Barcelona, on l’impost es duplica en alguns casos, arribant als 12 euros per nit en hotels de luxe, amb previsions d’augments futurs. A la resta del territori, la pujada és més moderada i s’aplicarà de manera progressiva fins al 2027, amb la possibilitat que els ajuntaments afegeixin un recàrrec municipal. Una de les novetats principals és que el 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d’habitatge. El sector turístic, representat per organitzacions com el Gremi d’Hotels de Barcelona i la CONFECAT, ha mostrat una gran preocupació, alertant d’una pèrdua de competitivitat respecte a altres destinacions espanyoles.