La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat un nou model de finançament autonòmic que preveu un increment de 21.000 milions d’euros per a totes les comunitats l’any 2027, gràcies a una major cessió de l’IRPF i l’IVA. L’acord amb ERC garanteix per a Catalunya l’aplicació del principi d’ordinalitat, assegurant que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació. Aquesta proposta, debatuda al Consell de Política Fiscal i Financera, compta amb el suport explícit del govern català, representat per Alícia Romero, però ha generat una forta oposició de les comunitats del PP i algunes del PSOE. Els crítics, incloent-hi Junts i els populars, denuncien un pacte bilateral i privilegis, mentre que Montero defensa que el model és multilateral, no un “cupo català”, i repta els seus opositors a renunciar-hi fent-ne l’adhesió voluntària.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

La companyia funerària Àltima ha publicat el primer rànquing anual de les cançons més sol·licitades als funerals a Catalunya durant el 2025, elaborat a partir de més de 16.000 serveis. L’estudi revela que l’“Ave Maria” de Franz Schubert és la peça més demanada amb diferència, seguida per “El Cant dels Ocells” de Pau Casals i “Un beso y una flor” de Nino Bravo. La llista reflecteix una gran diversitat d’estils, des de música clàssica i tradicional fins a pop-rock i himnes esportius com el del FC Barcelona. Joan Manuel Serrat destaca com l’intèrpret amb més obres presents, juntament amb Antonio Machín i The Beatles. L’informe conclou que factors com l’edat del difunt i l’origen geogràfic influeixen directament en l’elecció musical, demostrant una tendència creixent cap a la personalització de les cerimònies.

El Govern espanyol ha presentat una nova proposta de finançament autonòmic, pactada amb Esquerra Republicana (ERC), que incrementa els recursos per a les comunitats en més de 20.900 milions d’euros i augmenta el percentatge cedit d’impostos com l’IRPF i l’IVA. El model, presentat en un crispat Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ha generat un rebuig generalitzat per part del Partit Popular (PP) i la majoria de comunitats autònomes, incloses algunes governades pel PSOE com Castella-la Manxa, amb el seu president Emiliano García-Page titllant-lo d’“atac a la igualtat”. Les crítiques se centren en la manca de negociació multilateral i en el fet que es considera un “vestit a mida” per a Catalunya. Com a reacció, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat la proposta de concessió a l’independentisme i ha anunciat que presentarà un model alternatiu propi en el termini d’un any si arriba al govern.

Després de més de 25 anys de negociacions, la Unió Europea ha donat suport a l’acord de lliure comerç amb el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai), un pacte celebrat per líders com Ursula von der Leyen, António Costa i Pedro Sánchez. Aquest acord històric crearà la zona de lliure comerç més gran del món, eliminant la majoria d’aranzels entre els dos blocs. No obstant això, l’aprovació s’ha aconseguit amb una majoria ajustada i malgrat la forta oposició del sector agrícola i de països com França, que temen la competència deslleial de productes amb estàndards diferents. Per superar les reticències, la Comissió Europea ha establert salvaguardes per a productes sensibles i ha promès reforçar els controls. L’acord, que serà signat al Paraguai, beneficiarà sectors industrials catalans com l’automoció i la maquinària, però suposa un risc per a l’agricultura local, especialment per a l’arròs, el vi i l’oli d’oliva.

Pagesos i ramaders de Catalunya mantenen diversos talls de carreteres, com a l’AP-7 i l’accés al Port de Tarragona, en protesta per l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur. Els agricultors consideren que el tractat representa una “competència deslleial”, ja que permetria l’entrada de productes elaborats amb normatives menys estrictes que les europees. En resposta a les mobilitzacions, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, s’ha reunit amb els manifestants a Bàscara i ha proposat la creació d’un “front comú” amb tot el sector. L’objectiu és definir una posició conjunta per defensar davant el govern espanyol i les institucions europees, exigint mesures com “clàusules mirall”, controls fronterers i un fons econòmic. Malgrat l’oferta del Govern, que també inclou la creació del Consell Agrari de Catalunya, els pagesos han decidit mantenir les protestes mentre valoren la proposta en assemblea.

El govern espanyol i Esquerra Republicana han assolit un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya, fruit d’un any i mig de negociacions complexes. L’entesa, segellada per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i respecta el principi d’ordinalitat. No obstant això, Junqueras ha advertit que aquest pacte és només un primer pas i exigeix futurs acords sobre la cessió completa de l’IRPF i un augment en la gestió de l’IVA abans de negociar els pressupostos. El model, presentat per la ministra María Jesús Montero, s’enfronta a una forta oposició de diverses comunitats autònomes governades pel PP, com la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso o Aragó, que ja estudien portar la llei al Tribunal Constitucional per considerar que trenca la igualtat i la solidaritat entre territoris.

L’aval de la Unió Europea a l’acord comercial amb Mercosur ha desfermat una onada de protestes dels pagesos catalans, que se senten “venuts” pels governs i mantenen una forta mobilització. Organitzats sota plataformes com Revolta Pagesa, sostenen importants talls de carreteres que afecten vies clau com l’AP-7 a Pontós, la C-16 i l’accés al port de Tarragona. Tot i que s’ha aixecat el bloqueig de l’A-2 a Fondarella, la protesta s’ha intensificat a l’Alt Empordà amb el tall total de l’N-II. Aquesta escalada respon a la decepció amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a qui figures com Mar Ariza del Gremi de la Pagesia Catalana acusen de no defensar amb fermesa el rebuig al pacte. L’objectiu final del sector, segons Pere Roqué d’ASAJA, és impedir la ratificació de l’acord al Parlament Europeu.

La proposta d’un nou model de finançament autonòmic, impulsada per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha generat una forta controvèrsia política. Aquest pla, fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC per a Salvador Illa, és qualificat pel Govern català com una “oportunitat històrica”, que insta Junts per Catalunya a abandonar posicions maximalistes. No obstant això, la mesura ha provocat un rebuig frontal del Partit Popular, que governa en onze comunitats i acusa el govern de crear un “principi d’insolidaritat” en benefici de l’independentisme. La polèmica també ha obert una bretxa dins del mateix PSOE, amb líders com Emiliano García-Page criticant obertament les cessions. El punt central del conflicte és el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que garanteix que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació, una condició que ha unit en contra tant el PP com alguns barons socialistes.

El final del període nadalenc a Catalunya ha estat marcat per una successió de fenòmens meteorològics adversos. L’arribada de la borrasca Francis i una massa d’aire àrtic va provocar nevades generalitzades i una dràstica caiguda de les temperatures, que van assolir mínimes rècord el dia de Reis amb -12,7 °C a Das i -12,5 °C a Prades. Aquesta onada de fred va portar Protecció Civil a activar el pla Procicat. Posteriorment, l’alerta meteorològica es va desplaçar cap a les fortes ventades, fet que va obligar a activar el Pla Ventcat. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va emetre avisos de perill per vent a 30 comarques, amb ràfegues superiors als 72 km/h i el risc associat del fenomen del torb al Pirineu, mantenint el territori en alerta.