El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha aprovat la nova Llei de Participació Ciutadana per regular i fomentar la implicació de la ciutadania en l’elaboració de polítiques públiques. La normativa té com a objectiu millorar la confiança en l’administració i enriquir les decisions en un context de creixent desinformació. Per garantir una participació més accessible i diversa, la llei introdueix mesures clau com la possibilitat d’oferir compensacions econòmiques o permisos laborals als participants, seguint l’exemple de l’Assemblea Ciutadana pel Clima. A més, estableix el dret universal a la participació, incloent-hi infants, i obliga les administracions a retre comptes sobre les aportacions rebudes, justificant quines s’incorporen i quines no. La llei, que segons responsables com Lara Torres busca evitar que els processos siguin una validació de decisions ja preses, també preveu excepcions per als municipis petits.

Catalunya ha implementat un increment de la taxa turística, aprovat pel Parlament amb el suport del PSC, ERC i els Comuns. Aquesta mesura té un impacte especialment significatiu a Barcelona, on l’impost es duplica en alguns casos, arribant als 12 euros per nit en hotels de luxe, amb previsions d’augments futurs. A la resta del territori, la pujada és més moderada i s’aplicarà de manera progressiva fins al 2027, amb la possibilitat que els ajuntaments afegeixin un recàrrec municipal. Una de les novetats principals és que el 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d’habitatge. El sector turístic, representat per organitzacions com el Gremi d’Hotels de Barcelona i la CONFECAT, ha mostrat una gran preocupació, alertant d’una pèrdua de competitivitat respecte a altres destinacions espanyoles.

Iberia i la majoria dels seus sindicats han signat un acord per a un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de caràcter voluntari que afectarà 996 treballadors. El pla de reestructuració, que només està pendent de la ratificació del sindicat USO, es distribueix entre 106 pilots, 137 tripulants de cabina de passatgers (TCP) i 753 empleats de terra. L’acord estableix dues vies principals de sortida: les prejubilacions per a treballadors de més edat (a partir de 58 o 61 anys segons el col·lectiu), amb condicions que inclouen el 80% del salari brut i un conveni amb la Seguretat Social; i les baixes incentivades per a empleats més joves, amb una indemnització de 35 dies per any treballat. A Catalunya, es preveu que unes 40 persones compleixin els requisits per acollir-se a la modalitat de prejubilació.

Coincidint amb el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme, l’associació Aprenem Autisme denuncia la greu manca de recursos i suport per a les persones autistes en arribar a l’edat adulta, una etapa que descriuen com un “desert”. Malgrat els avenços en visibilitat i diagnòstic infantil, les famílies alerten que els serveis disminueixen o desapareixen quan els seus fills es fan grans, deixant-les en una situació d’abandonament. Per això, reclamen al Govern un pacte nacional per a les persones amb autisme i la creació d’un registre oficial per conèixer les necessitats reals del col·lectiu, que s’estima en un de cada 81 catalans. Les principals barreres inclouen la transició a la vida laboral, la manca d’habitatges adaptats com els pisos compartits amb mentoria, i un sistema que no ofereix un acompanyament continu al llarg de la vida.

El Consell d’Educació de Catalunya ha aprovat per majoria absoluta que l’inici del curs escolar per als anys 2026-27, 2027-28 i 2028-29 sigui el 8 de setembre. Aquesta decisió, impulsada pel Departament d’Educació i defensada per la consellera Esther Niubó, té com a objectiu proporcionar previsió i estabilitat al sistema educatiu. La mesura unifica la data d’inici per a totes les etapes, incloent-hi el Batxillerat, per garantir temps suficient per a la preparació de les proves d’accés a la universitat. La proposta ha estat ratificada malgrat l’oposició de sindicats com USTEC, que preferien començar després de l'11 de setembre per facilitar l’organització. Addicionalment, s’ha avalat que els instituts-escola tinguin un mínim de tres tardes lectives i que es mantingui la sisena hora als centres de màxima complexitat.

La proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, de “canviar el paradigma urbanístic” i densificar Catalunya per afrontar la crisi de l’habitatge ha generat un intens debat polític. La iniciativa compta amb el suport explícit de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que la considera una opció viable i necessària per augmentar l’oferta d’habitatges. El Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, ha assegurat que aquest increment d’edificabilitat es concentrarà en 69 zones prioritàries i no trencarà l’equilibri territorial. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig generalitzat per part de l’oposició. ERC, a través d’Isaac Albert, adverteix que les ciutats ja estan massa densificades, comparant Barcelona amb Calcuta. Junts critica la visió centralista en l’àrea metropolitana, mentre que els Comuns prioritzen el parc públic i el PP acusa Illa de voler construir “ruscos de pisos” que provocaran saturació.

L’increment constant del preu dels carburants, impulsat pel conflicte a l’Orient Mitjà, ha portat la gasolina i el dièsel a valors propers o superiors als 2 euros per litre a Catalunya. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el dièsel s’ha encarit un 31% i la gasolina un 19%, una pujada que ja es reflecteix en un percentatge creixent de les benzineres de grans operadores. Tot i que la diferència de preu entre les estacions de baix cost i les més cares s’ha reduït, l’estalvi continua sent significatiu, podent arribar als 24 cèntims per litre. Estudis de l’OCU i Facua identifiquen cadenes com Bonarea, Alcampo i Tamoil entre les més econòmiques, mentre que Repsol i la seva filial Petronor se situen entre les més cares. Per ajudar els consumidors, mitjans com Nació i les mateixes organitzacions ofereixen mapes i cercadors en línia per localitzar les estacions de servei més assequibles.

El moviment feminista a Catalunya té una llarga trajectòria que, segons la historiadora Isabel Segura, es va consolidar a finals del segle XIX i va sobreviure de manera clandestina durant el franquisme. Un punt d’inflexió clau van ser les Jornades Catalanes de la Dona de 1976, que van rellançar la lluita pública per la igualtat. No obstant això, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, adverteix que cap d’aquestes conquestes està garantida i assenyala els reptes actuals, com l’auge de la ultradreta i el seu discurs negacionista de la violència masclista. Menor considera que la divisió interna del moviment el debilita davant d’aquestes amenaces i subratlla la importància d’abordar debats complexos com l’abolicionisme de la prostitució o la llei trans, a més de reforçar la coeducació per combatre la influència de l’extrema dreta en els joves.

L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà, centrada en el bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, ha provocat un augment sobtat dels preus de l’energia a escala mundial. El cost del petroli de qualitat Brent s’ha incrementat notablement i els futurs del gas s’han disparat un 40% després que Qatar aturés la seva producció, tot i que ambdós valors es mantenen lluny dels màxims històrics registrats durant la guerra d’Ucraïna. Aquesta crisi ja té un impacte directe a Catalunya, on s’ha registrat una pujada considerable en el preu del gasoil i la gasolina. En l’àmbit financer, les borses europees han reaccionat amb pèrdues, especialment l’Ibex-35, mentre que les empreses petrolieres i de defensa han obtingut guanys. Paral·lelament, l’or s’ha enfortit com a valor refugi.

Agents econòmics i institucionals de Lleida, impulsats per la Fundació Horitzons 2050 i la Diputació de Lleida, han presentat a Barcelona el full de ruta L’Horitzó Lleida 2050. Aquesta estratègia busca convertir la demarcació en un motor per a l’autonomia estratègica de Catalunya, centrant-se en la bioeconomia, la transició energètica, la gestió forestal i la innovació industrial. El pla preveu mobilitzar una inversió publicoprivada de 200 milions d’euros per generar un impacte de 314 milions i crear 2.395 llocs de treball. El president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat el potencial del territori per liderar la descarbonització, mentre que el conseller Miquel Sàmper ha qualificat l’agenda d’“exemplar”. El model, que aprofita els vastos recursos orgànics, energètics i forestals de la zona, ja ha estat adoptat per quinze províncies espanyoles.