Un informe de la Fundació Bofill revela que la meitat dels joves d’entre 16 i 18 anys en situació de pobresa a Catalunya no reben beques per a estudis postobligatoris. Concretament, durant el curs 2024-2025, només 41.507 dels 82.688 estudiants en aquesta condició van obtenir ajuts. Aquesta manca de suport econòmic contribueix a una taxa d’abandonament escolar del 25% en aquest col·lectiu, set vegades superior a la dels estudiants amb més recursos. La fundació assenyala que la inversió de Catalunya en beques és només de l’1% del pressupost d’Educació, una xifra molt inferior a la mitjana estatal. Per això, l’entitat insta la Generalitat, que ha assumit recentment la gestió de les beques, a impulsar una política pròpia abans del 2028, com el model Beca + Secundària, per garantir la cobertura universal i adequar els ajuts al cost de vida real.

El Govern de la Generalitat, ara liderat pel PSC, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per a l’any 2022 en 21.092 milions d’euros, una dada presentada juntament amb els pressupostos. Aquesta quantitat, que representa el 8,2% del PIB català, és lleugerament inferior al rècord històric registrat el 2021 però s’alinea amb la mitjana de les darreres dècades, evidenciant la cronificació del desequilibri. El càlcul s’ha fet seguint el mètode del flux monetari, que mesura la diferència entre els impostos pagats i la despesa rebuda al territori; un mètode alternatiu, el de càrrega-benefici, redueix la xifra a uns 14.600 milions. Aquesta publicació es produeix en un context on el Ministeri d’Hisenda espanyol, que no publica dades oficials des del 2012, estaria recalculant el dèficit a la baixa en el marc de les negociacions amb Junts.

Les carreteres catalanes han registrat un greu repunt de la sinistralitat mortal, amb un focus preocupant en els motoristes. En un període inferior a una setmana, s’han comptabilitzat diverses víctimes, incloent-hi un cap de setmana tràgic amb quatre morts en menys de 24 hores en accidents a Gavà, Artesa de Segre, Calonge de Segarra i Barcelona. A aquest balanç s’hi suma la mort posterior d’un motorista de 49 anys en una col·lisió amb un camió a la Zona Franca de Barcelona, la qual va suposar la quarta víctima mortal a la ciutat durant l’any. Amb aquests sinistres, la xifra total de morts a Catalunya s’eleva a 14 persones el 2026, de les quals vuit eren motoristes. Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha reforçat les crides a la màxima prudència a la conducció.

L’ecosistema d’empreses emergents a Catalunya va assolir una xifra rècord de 2.403 startups a finals del 2025, un 5,2% més que l’any anterior, segons l’informe anual d’Acció. Aquest creixement es reflecteix en una facturació conjunta de gairebé 3.000 milions d’euros (+26%) i la creació de 30.500 llocs de treball (+34%), evidenciant la maduresa creixent del sector. La inversió captada també va augmentar un 8%, arribant als 1.131 milions d’euros en 203 rondes. L’estudi, presentat pel conseller Miquel Sàmper, destaca l’increment d’empreses scale-up i deeptech, amb els sectors de la salut i els serveis empresarials com a dominants. Aquest dinamisme posiciona Barcelona com el cinquè hub d’innovació més important de la Unió Europea, consolidant el seu paper estratègic en l’economia.

Catalunya va tancar l’any 2025 amb un notable increment en la signatura d’hipoteques, assolint la xifra més elevada des del 2010. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), es van constituir un total de 87.011 préstecs sobre habitatge, fet que suposa un augment del 18,41% respecte a l’any anterior i el segon exercici consecutiu de creixement. Aquesta tendència a l’alça, lleugerament superior a la mitjana estatal, també es va reflectir en l’import mitjà dels préstecs, que va pujar fins als 183.641 euros anuals. El mes de desembre va ser especialment significatiu, amb més de 6.400 operacions signades, la millor dada per a aquest mes en 16 anys. A més, l’import mitjà al desembre va marcar un màxim històric per a aquest període, acostant-se als 195.000 euros.

L’arribada de la borrasca Oriana a Catalunya, poc després del pas de la borrasca Nils —la pitjor ventada de la darrera dècada—, ha reactivat les alertes meteorològiques. Aquesta successió de tempestes d’alta intensitat, inèdita en trenta anys, es deu a la desestabilització del vòrtex polar, un fenomen que, segons Santi Segalà del Servei Meteorològic de Catalunya, desplaça masses d’aire fred polar cap a latituds més baixes. Tot i que Oriana es preveu menys intensa que Nils, Protecció Civil demana extremar les precaucions davant el vent, el temporal marítim i les nevades, especialment en zones ja debilitades. L’expert Marc Prohom adverteix que, si bé el canvi climàtic no causa directament la inestabilitat, sí que fa que les conseqüències dels fenòmens meteorològics siguin més violentes.

La inflació a Catalunya va experimentar una notable moderació al gener del 2026, situant-se en el 2%, una xifra que no s’assolia des de feia set mesos. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta caiguda de cinc dècimes en l’Índex de Preus al Consum (IPC) es deu principalment a un encariment menor de l’electricitat i a la baixada dels preus dels combustibles en comparació amb l’any anterior. La dada catalana es va col·locar per sota de la mitjana estatal (2,3%) i en línia amb l’objectiu del Banc Central Europeu. Mentre la inflació subjacent es va mantenir estable en el 2,2%, el cistell d’aliments va pujar un 2,6%, amb increments destacats en els ous (+21,7%) i la carn de vedella (+11%), però amb una forta baixada en l’oli d’oliva (-27%). La desacceleració dels preus va ser generalitzada a totes les demarcacions, especialment a Lleida.

Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la població de Catalunya ha superat per primer cop els 8,2 milions d’habitants, un creixement impulsat principalment per la immigració malgrat una desacceleració general. El nombre de residents amb nacionalitat estrangera ha assolit un màxim històric d’1,58 milions, la qual cosa representa el 19,3% del total. De manera similar, la xifra de persones nascudes a l’estranger s’eleva a 2,14 milions, equivalent al 26,1% de la població. Aquest fenomen demogràfic es concentra especialment en la franja d’edat de 25 a 44 anys; de fet, gairebé la meitat dels residents d’entre 30 i 34 anys no van néixer a Espanya. Amb aquestes xifres, Catalunya es posiciona com la tercera comunitat autònoma amb més pes de població estrangera, per darrere de les Illes Balears i el País Valencià.

El sector educatiu de Catalunya ha convocat una vaga unitària per a l'11 de febrer, impulsada pels principals sindicats com USTEC-STEs, CCOO i UGT. La mobilització, que afecta tant l’escola pública com la concertada, reclama millores salarials per recuperar el poder adquisitiu, la reducció de ràtios a les aules, més recursos per a l’escola inclusiva i una disminució de la càrrega burocràtica. La jornada de protesta inclou manifestacions i talls de carreteres arreu del territori. Com a resposta, el Departament d’Educació, dirigit per la consellera Esther Niubó, ha establert uns serveis mínims que els sindicats qualifiquen d’abusius. A més, el departament ha anunciat una proposta de millora del complement específic salarial, però la seva aplicació està condicionada a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

La 35a edició de La Marató de 3Cat, que tindrà lloc el 13 de desembre del 2026, es dedicarà a la lluita contra les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. Aquestes patologies, que inclouen l’Alzheimer, el Parkinson o l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), són incurables, progressives i representen una de les principals causes de pèrdua d’autonomia i dependència. A Catalunya, afecten un col·lectiu de gairebé 300.000 persones, provocant un deteriorament de funcions vitals com la memòria, el moviment i la parla a causa de la pèrdua de neurones. La iniciativa solidària té com a objectiu mobilitzar la societat per recaptar fons destinats a la recerca científica, amb la finalitat de trobar-ne les causes, identificar biomarcadors i desenvolupar noves teràpies. A més, la campanya posarà un èmfasi especial en la necessitat de donar suport a la figura del cuidador.