Les carreteres catalanes han registrat un greu repunt de la sinistralitat mortal, amb un focus preocupant en els motoristes. En un període inferior a una setmana, s’han comptabilitzat diverses víctimes, incloent-hi un cap de setmana tràgic amb quatre morts en menys de 24 hores en accidents a Gavà, Artesa de Segre, Calonge de Segarra i Barcelona. A aquest balanç s’hi suma la mort posterior d’un motorista de 49 anys en una col·lisió amb un camió a la Zona Franca de Barcelona, la qual va suposar la quarta víctima mortal a la ciutat durant l’any. Amb aquests sinistres, la xifra total de morts a Catalunya s’eleva a 14 persones el 2026, de les quals vuit eren motoristes. Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha reforçat les crides a la màxima prudència a la conducció.

L’ecosistema d’empreses emergents a Catalunya va assolir una xifra rècord de 2.403 startups a finals del 2025, un 5,2% més que l’any anterior, segons l’informe anual d’Acció. Aquest creixement es reflecteix en una facturació conjunta de gairebé 3.000 milions d’euros (+26%) i la creació de 30.500 llocs de treball (+34%), evidenciant la maduresa creixent del sector. La inversió captada també va augmentar un 8%, arribant als 1.131 milions d’euros en 203 rondes. L’estudi, presentat pel conseller Miquel Sàmper, destaca l’increment d’empreses scale-up i deeptech, amb els sectors de la salut i els serveis empresarials com a dominants. Aquest dinamisme posiciona Barcelona com el cinquè hub d’innovació més important de la Unió Europea, consolidant el seu paper estratègic en l’economia.

Catalunya va tancar l’any 2025 amb un notable increment en la signatura d’hipoteques, assolint la xifra més elevada des del 2010. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), es van constituir un total de 87.011 préstecs sobre habitatge, fet que suposa un augment del 18,41% respecte a l’any anterior i el segon exercici consecutiu de creixement. Aquesta tendència a l’alça, lleugerament superior a la mitjana estatal, també es va reflectir en l’import mitjà dels préstecs, que va pujar fins als 183.641 euros anuals. El mes de desembre va ser especialment significatiu, amb més de 6.400 operacions signades, la millor dada per a aquest mes en 16 anys. A més, l’import mitjà al desembre va marcar un màxim històric per a aquest període, acostant-se als 195.000 euros.

L’arribada de la borrasca Oriana a Catalunya, poc després del pas de la borrasca Nils —la pitjor ventada de la darrera dècada—, ha reactivat les alertes meteorològiques. Aquesta successió de tempestes d’alta intensitat, inèdita en trenta anys, es deu a la desestabilització del vòrtex polar, un fenomen que, segons Santi Segalà del Servei Meteorològic de Catalunya, desplaça masses d’aire fred polar cap a latituds més baixes. Tot i que Oriana es preveu menys intensa que Nils, Protecció Civil demana extremar les precaucions davant el vent, el temporal marítim i les nevades, especialment en zones ja debilitades. L’expert Marc Prohom adverteix que, si bé el canvi climàtic no causa directament la inestabilitat, sí que fa que les conseqüències dels fenòmens meteorològics siguin més violentes.

La inflació a Catalunya va experimentar una notable moderació al gener del 2026, situant-se en el 2%, una xifra que no s’assolia des de feia set mesos. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta caiguda de cinc dècimes en l’Índex de Preus al Consum (IPC) es deu principalment a un encariment menor de l’electricitat i a la baixada dels preus dels combustibles en comparació amb l’any anterior. La dada catalana es va col·locar per sota de la mitjana estatal (2,3%) i en línia amb l’objectiu del Banc Central Europeu. Mentre la inflació subjacent es va mantenir estable en el 2,2%, el cistell d’aliments va pujar un 2,6%, amb increments destacats en els ous (+21,7%) i la carn de vedella (+11%), però amb una forta baixada en l’oli d’oliva (-27%). La desacceleració dels preus va ser generalitzada a totes les demarcacions, especialment a Lleida.

Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la població de Catalunya ha superat per primer cop els 8,2 milions d’habitants, un creixement impulsat principalment per la immigració malgrat una desacceleració general. El nombre de residents amb nacionalitat estrangera ha assolit un màxim històric d’1,58 milions, la qual cosa representa el 19,3% del total. De manera similar, la xifra de persones nascudes a l’estranger s’eleva a 2,14 milions, equivalent al 26,1% de la població. Aquest fenomen demogràfic es concentra especialment en la franja d’edat de 25 a 44 anys; de fet, gairebé la meitat dels residents d’entre 30 i 34 anys no van néixer a Espanya. Amb aquestes xifres, Catalunya es posiciona com la tercera comunitat autònoma amb més pes de població estrangera, per darrere de les Illes Balears i el País Valencià.

El sector educatiu de Catalunya ha convocat una vaga unitària per a l'11 de febrer, impulsada pels principals sindicats com USTEC-STEs, CCOO i UGT. La mobilització, que afecta tant l’escola pública com la concertada, reclama millores salarials per recuperar el poder adquisitiu, la reducció de ràtios a les aules, més recursos per a l’escola inclusiva i una disminució de la càrrega burocràtica. La jornada de protesta inclou manifestacions i talls de carreteres arreu del territori. Com a resposta, el Departament d’Educació, dirigit per la consellera Esther Niubó, ha establert uns serveis mínims que els sindicats qualifiquen d’abusius. A més, el departament ha anunciat una proposta de millora del complement específic salarial, però la seva aplicació està condicionada a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

La 35a edició de La Marató de 3Cat, que tindrà lloc el 13 de desembre del 2026, es dedicarà a la lluita contra les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. Aquestes patologies, que inclouen l’Alzheimer, el Parkinson o l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), són incurables, progressives i representen una de les principals causes de pèrdua d’autonomia i dependència. A Catalunya, afecten un col·lectiu de gairebé 300.000 persones, provocant un deteriorament de funcions vitals com la memòria, el moviment i la parla a causa de la pèrdua de neurones. La iniciativa solidària té com a objectiu mobilitzar la societat per recaptar fons destinats a la recerca científica, amb la finalitat de trobar-ne les causes, identificar biomarcadors i desenvolupar noves teràpies. A més, la campanya posarà un èmfasi especial en la necessitat de donar suport a la figura del cuidador.

El sistema judicial català afronta reptes estructurals i conflictes interns significatius. D’una banda, la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, ha alertat sobre el greu dèficit de jutges a Espanya, que provoca una sobrecàrrega de feina i retards. Malgrat que Catalunya rebrà 39 dels 121 nous jutges de la darrera promoció, sent la comunitat més beneficiada, Perelló adverteix que això no resol el problema de fons. Paral·lelament, ha sorgit una tensió sobre drets fonamentals, ja que el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha presentat una queixa davant el TSJC contra el magistrat Ricardo Yañez Velasco. Aquest va imposar una multa de 400 euros a l’advocat Eduardo Cáliz Robles per exercir el seu dret a vaga, una acció que l’ICAB considera un atemptat contra la dignitat professional i un menysteniment d’un dret fonamental.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del seu Comitè Regional Europeu de Verificació, ha retirat a Espanya l’estatus de país lliure de xarampió que ostentava des del 2016, restablint la consideració de transmissió endèmica del virus. Aquesta decisió, que també afecta altres cinc països europeus com el Regne Unit i Àustria, respon a un augment significatiu de les infeccions, amb 397 casos registrats a l’Estat el 2025. A Catalunya, els casos es van més que duplicar en un any, arribant a 75 el 2025, afectant majoritàriament persones no vacunades. Aquest repunt global s’atribueix a la caiguda de les taxes d’immunització, ja que la cobertura de la segona dosi de la vacuna se situa per sota del 95% recomanat. En resposta, el Ministeri de Sanitat ha anunciat un reforç del seu pla estratègic per recuperar l’estatus d’eliminació.