Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat a Collserola, que ha causat la mort de 13 senglars, ha mobilitzat la Generalitat de Catalunya per contenir-ne la propagació i aclarir-ne l’origen. El conseller d’Agricultura, Óscar Ordeig, ha anunciat la creació d’un comitè d’experts mixt, amb membres catalans, espanyols i europeus, per auditar els protocols de bioseguretat i investigar si el virus, d’una soca genètica diferent a les europees, va poder originar-se en una fuita del laboratori IRTA-CReSA. Tot i que no es descarta cap hipòtesi, el brot es considera contingut dins un perímetre de seguretat, sense nous positius ni afectació a granges. Aquesta ràpida actuació, on els gossos rastrejadors han estat clau per localitzar cadàvers, ha permès la reobertura del mercat de Corea del Sud i s’està negociant amb el Japó i les Filipines per reprendre les exportacions de porc.

La detecció de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars a Cerdanyola del Vallès ha desencadenat una greu crisi en el sector porcí català, un dels principals exportadors d’Europa. La pèrdua de l’estatus de país lliure de PPA ha provocat la suspensió immediata de les exportacions a nombrosos països extracomunitaris, generant un col·lapse a la cadena productiva amb acumulació de bestiar a les granges i carn als escorxadors. Aquesta situació ha causat un desplom històric dels preus, registrat per Mercolleida com la caiguda més gran des de la implantació de l’euro. Com a conseqüència, segons Unió de Pagesos, molts productors ja venen per sota del cost de producció, abocant les pimes a pèrdues. Les autoritats, com el conseller Òscar Ordeig i el ministre Luis Planas, centren els esforços a contenir el focus a la “zona zero” i a negociar acords de regionalització, com el que la Xina ha acceptat, per reobrir els mercats.

Dues enquestes recents, una a Catalunya i una a nivell estatal, posen de manifest la naturalesa persistent i estructural de la violència contra les dones. Segons l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, el 67,3% de les dones ha patit violència sexual al llarg de la seva vida, un fenomen que la consellera Núria Parlon ha qualificat d’estructural. A nivell estatal, una macroenquesta revela que una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella. Ambdós estudis coincideixen a destacar el notable creixement de la violència digital, que a Catalunya ja afecta una de cada quatre dones. Un altre punt clau és el baix índex de denúncies, un “silenci estadístic” on només un 6% dels fets delictius es reporten formalment, sovint per la normalització o el vincle amb l’agressor. Aquesta violència té conseqüències greus per a la salut mental, amb un risc d’intents de suïcidi onze vegades superior entre les víctimes.

Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en senglars a la Serra de Collserola ha activat un ampli dispositiu per contenir la seva expansió i protegir el sector porcí català. La Comissió Europea ha enviat un equip de veterinaris per assessorar i supervisar les mesures de control, que inclouen l’establiment de zones infectades i protocols de bioseguretat estrictes. A l’operatiu sobre el terreny hi participen efectius de la Generalitat i 117 soldats de la Unitat Militar d’Emergències (UME). Malgrat que de moment cap granja ha resultat afectada, l’impacte econòmic ja és notable, amb una caiguda històrica del preu del porc registrada a Mercolleida i la decisió de la Xina de vetar les exportacions provinents de la demarcació de Barcelona. El conseller Òscar Ordeig ha subratllat la importància de contenir el focus per minimitzar els danys.

Durant el 2024, Catalunya va registrar 487 nous diagnòstics de VIH, mantenint una lleugera tendència a la baixa atribuïda a l’expansió de tractaments i l’ús de la PrEP per més de 13.000 persones. Actualment, s’estima que més de 36.500 persones viuen amb el virus a la regió, tot i que prop d’un 6% ho desconeix. La principal via de transmissió continua sent la sexual, especialment entre homes que tenen sexe amb altres homes, amb una edat mitjana de diagnòstic de 39 anys. En paral·lel, un estudi clau de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR), liderat per Ana Gallego Cortés, ha identificat reservoris latents del virus en teixits com el gastrointestinal i les amígdales. Aquesta troballa obre noves vies per reactivar i eliminar aquestes cèl·lules ocultes, superant un dels principals obstacles per a la cura definitiva de la sida.

El Departament de Salut ha decidit obrir la vacunació contra la grip a tota la població de Catalunya a partir de dilluns, davant d’un inici de temporada més primerenc i marcat de l’habitual. Amb una incidència actual de 81 casos per 100.000 habitants, s’espera que el nivell d’afectació assoleixi un llindar moderat en les pròximes dues setmanes. Per aquest motiu, s’insta la ciutadania, i especialment els grups de risc, a immunitzar-se abans que s’arribi al pic epidèmic. Des de l’inici de la campanya, ja s’han administrat més d’1,15 milions de vacunes contra la grip i més de 778.000 contra la covid-19, xifres superiors a les de l’any anterior. Les vacunes actuals són efectives contra els dos subtipus de grip A que circulen. La vacunació contra la covid, però, de moment no es recomana per a la població general.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.

La tensa relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol es manifesta tant en el debat sobre el dèficit fiscal com en el bloqueig polític al Congrés. Catalunya va registrar un dèficit de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, una xifra evidenciada per les balances fiscals, una eina que el govern espanyol no publica per motius polítics i que la Generalitat, amb Alícia Romero al capdavant d’Economia, no ha actualitzat des del 2023. Aquestes dades són un instrument clau en la negociació del nou sistema de finançament. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes a Madrid, on el govern de Pedro Sánchez ha vist rebutjats els seus objectius d’estabilitat pressupostària pel vot en contra de Junts, que considera insuficient el marge per a les autonomies. Aquest rebuig evidencia la debilitat parlamentària de l’executiu i posa en risc l’aprovació dels pressupostos estatals.

La violència sexual digital a Catalunya és un fenomen creixent que afecta una part significativa de la població femenina. Segons l’enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, una de cada quatre dones ha patit aquest tipus d’agressió, que genera un impacte psicològic només superat per la violació. Tot i que les joves són un col·lectiu molt vulnerable, dades de l’entitat Fembloc, analitzades per la seva coordinadora Eva Cruells, revelen que més del 70% de les dones que demanen ajuda per assetjament digital tenen més de 30 anys. Aquesta realitat s’emmarca en un context on dues de cada tres dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida, però la taxa de denúncia és excepcionalment baixa, situant-se al voltant del 6%, fet que invisibilitza la magnitud real del problema.

La gastronomia catalana ha estat una de les grans protagonistes a la darrera gala de la Guia Michelin, celebrada a Màlaga, on ha vist créixer el seu prestigi fins a assolir un total de 81 estrelles. El reconeixement més significatiu ha estat l’ascens de quatre restaurants a la categoria de dues estrelles: l’Enigma, del xef Albert Adrià, l’Aleia, La Boscana i el Mont Bar. A més, dos establiments de Barcelona, el Kamikaze i l’Scapar, s’han estrenat en la guia amb la seva primera distinció, reforçant la ciutat com a potència culinària. Mentre que els restaurants amb tres estrelles han mantingut el seu estatus, en aquesta edició cap establiment català ha aconseguit una nova Estrella Verda, el guardó que premia la sostenibilitat.