Podemos ha anunciat un canvi de postura i ara s’obre a negociar la delegació de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Aquest gir es produeix després d’arribar a un acord amb el PSOE per a una regularització extraordinària de més de mig milió de migrants residents a Espanya, que s’aprovarà mitjançant un reial decret. La secretària política de la formació, Irene Montero, ha confirmat que, un cop garantits els drets amb aquesta regularització, estan disposats a negociar. Cal recordar que el setembre passat, Podemos va ajudar a tombar aquesta mateixa iniciativa al Congrés, considerant que tenia una motivació “racista”. Ara, posen com a condició modificar el text pactat entre socialistes i Junts per eliminar-ne qualsevol “element racista”. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha donat la “benvinguda” a aquest canvi de posició.

La xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya ha quedat totalment suspesa per motius de seguretat després de diverses esllavissades, una d’elles mortal. La decisió va ser exigida pel Govern de la Generalitat, a través dels consellers Albert Dalmau i Sílvia Paneque, a les operadores Renfe i Adif, posant fi a dies de caos i confusió per als usuaris a causa d’informacions contradictòries. Aquesta paràlisi de la mobilitat ha posat de manifest la manca crònica d’inversió i manteniment de la infraestructura, una vulnerabilitat admesa pel ministre Óscar Puente, qui també afronta crítiques per l’accident d’Adamuz. Mentre els viatgers pateixen la manca d’alternatives de transport, la circulació continua aturada a l’espera que es revisin 21 punts crítics de la xarxa per garantir la seguretat abans de reprendre el servei.

El Govern ha aprovat el projecte de la nova llei de l’ocupació pública per modernitzar l’administració catalana, que afectarà uns 400.000 treballadors de la Generalitat, universitats i ens locals. La reforma, que es preveu aprovar al Parlament el 2026, pivota sobre tres eixos principals. En primer lloc, modifica el sistema d’oposicions per fer-lo menys memorístic i més enfocat a les competències i el raonament, amb un paper clau de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En segon lloc, implanta una carrera professional horitzontal que permetrà als funcionaris progressar i rebre complements retributius basats en l’expertesa i el rendiment sense haver d’ascendir. Finalment, estableix avaluacions anuals obligatòries lligades a l’assoliment d’objectius, que seran determinants per avançar en aquesta carrera. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, l’objectiu és crear una estructura més flexible, retenir talent i afrontar el relleu generacional.

Un fort temporal afecta Catalunya amb pluges intenses, nevades copioses i mala mar. La borrasca ja ha deixat acumulacions de gairebé 100 litres al Camp de Tarragona i gruixos de neu de fins a 50 centímetres al Pirineu Occidental, provocant centenars d’incidències i talls de carreteres. Protecció Civil manté activats els plans Neucat i Inuncat i adverteix de l’arribada d’una “llevantada de llibre” que s’intensificarà dilluns i dimarts. Les previsions, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, apunten a més de 200 litres a les comarques de Girona, nevades per sobre dels 1.400 metres i un sever temporal marítim a la Costa Brava, amb onades que podrien superar els quatre metres. Aquesta situació ha obligat a enviar una alerta ES-Alert a 19 municipis de l’Empordà i a demanar màxima precaució a la ciutadania, especialment a les zones costaneres i a prop de rius i rieres.

Davant l’acord de finançament pactat entre el PSOE i ERC, Junts per Catalunya ha adoptat una posició crítica, alineant-se amb la crida de l’expresident Artur Mas per un “acord de país”. La formació considera que el pacte, que suposaria uns 4.500 milions d’euros addicionals per a Catalunya, és una simple actualització del model vigent i no un canvi estructural. La seva principal reivindicació és l’assoliment d’un concert econòmic que atorgui a Catalunya la “clau de la caixa”, reconegui la seva singularitat i tingui en compte el cost de la vida. Per evitar un rebuig frontal que seria impopular, Junts ha presentat una esmena a la totalitat amb text alternatiu per obrir una via de negociació. La decisió final, però, sembla estar pendent del posicionament de Carles Puigdemont, el retorn del qual podria coincidir amb la votació de la proposta al Congrés.

L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.

El nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana, ha generat una forta controvèrsia. La proposta, presentada per la ministra María Jesús Montero i defensada per Oriol Junqueras, preveu un increment de 4.700 milions d’euros anuals i el respecte al principi d’ordinalitat. No obstant això, ha rebut el rebuig contundent d’agents clau. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, el considera “clarament insuficient” per resoldre els dèficits històrics i reclama una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Per la seva banda, Junts per Catalunya, amb Jordi Turull com a portaveu, s’hi oposa frontalment, argumentant que la supervivència política de Sánchez no pot anar en detriment de Catalunya. Turull insta ERC a formar un “front comú” a Madrid per aprofitar la força dels 14 diputats independentistes i aconseguir un acord més ambiciós que posi fi a l’“asfíxia premeditada” del país.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat un nou model de finançament autonòmic que preveu un increment de 21.000 milions d’euros per a totes les comunitats l’any 2027, gràcies a una major cessió de l’IRPF i l’IVA. L’acord amb ERC garanteix per a Catalunya l’aplicació del principi d’ordinalitat, assegurant que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació. Aquesta proposta, debatuda al Consell de Política Fiscal i Financera, compta amb el suport explícit del govern català, representat per Alícia Romero, però ha generat una forta oposició de les comunitats del PP i algunes del PSOE. Els crítics, incloent-hi Junts i els populars, denuncien un pacte bilateral i privilegis, mentre que Montero defensa que el model és multilateral, no un “cupo català”, i repta els seus opositors a renunciar-hi fent-ne l’adhesió voluntària.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

La companyia funerària Àltima ha publicat el primer rànquing anual de les cançons més sol·licitades als funerals a Catalunya durant el 2025, elaborat a partir de més de 16.000 serveis. L’estudi revela que l’“Ave Maria” de Franz Schubert és la peça més demanada amb diferència, seguida per “El Cant dels Ocells” de Pau Casals i “Un beso y una flor” de Nino Bravo. La llista reflecteix una gran diversitat d’estils, des de música clàssica i tradicional fins a pop-rock i himnes esportius com el del FC Barcelona. Joan Manuel Serrat destaca com l’intèrpret amb més obres presents, juntament amb Antonio Machín i The Beatles. L’informe conclou que factors com l’edat del difunt i l’origen geogràfic influeixen directament en l’elecció musical, demostrant una tendència creixent cap a la personalització de les cerimònies.