L’Hospital Clínic de Barcelona ha registrat un preocupant augment de les atencions per violència sexual, amb 665 persones ateses fins a l’octubre, un 6,5% més que l’any anterior. Les dades mostren un agreujament de la situació: la majoria de les víctimes són dones (87%) i gairebé tots els agressors són homes (99%). A més, el 65% de les dones van patir una violació, una xifra superior a la de períodes anteriors, i s’ha detectat un increment de la violència física associada. Més de la meitat de les agressions (57%) es produeixen en domicilis, i un 9% són comeses en grup. Aquesta tendència a l’alça es confirma a tot Catalunya, on les violacions van créixer un 22% durant el primer semestre de l’any, un fet que el director del Clínic, Josep Maria Campistol, ha qualificat de “dramàtic” i de “problema de salut pública”.

El govern espanyol, liderat per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha iniciat el debat per a la reforma del sistema de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta negociació, que s’emmarca en els acords d’investidura amb ERC, busca un model que garanteixi la solidaritat entre territoris però que alhora augmenti els recursos per a tothom. Com a punt de partida, s’ha proposat un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats entre 2026 i 2028, la qual cosa suposaria 1.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Aquesta xifra, juntament amb un sostre de despesa rècord de 212.026 milions d’euros, ha generat tensions: Junts la considera insuficient i reclama un “concert econòmic”, mentre que les comunitats del PP denuncien un tracte de favor. Mentrestant, el president Salvador Illa pressiona Junts perquè doni suport a un acord clau per als pressupostos catalans i estatals.

El debat sobre la reforma del finançament autonòmic s’ha intensificat amb la cerca d’aliances entre comunitats perjudicades pel model actual, considerat caduc. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha buscat una postura conjunta amb les Illes Balears, presidides per Marga Prohens (PP), de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Ambdós líders coincideixen en la necessitat de respectar el principi d’ordinalitat, una posició que també ha rebut el suport del PP català, tot i el rebuig històric de la direcció nacional del partit. Malgrat els avenços en el diàleg, el Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero, ha anunciat que la proposta per al nou sistema no es presentarà fins a principis de l’any vinent. Aquest retard ha estat assumit per ERC, que prioritza l’assoliment d’un “bon acord” per a un finançament singular per a Catalunya.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera per a aquest dilluns amb l’objectiu d’iniciar el debat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, caduc des del 2014. La reunió estarà marcada per la proposta d’un finançament singular per a Catalunya, fruit de l’acord d’investidura entre ERC i el PSC de Salvador Illa. Aquesta proposta, que inclou la recaptació de tots els impostos i el respecte al principi d’ordinalitat per reduir el dèficit fiscal, genera una forta oposició. Les comunitats autònomes governades pel Partit Popular (PP) preparen un front comú per rebutjar qualsevol tracte preferencial, mentre que figures com el socialista Emiliano García-Page també s’hi mostren crítics. El debat es produeix en un context de negociacions per als pressupostos generals de l’Estat, on el govern de Pedro Sánchez necessita el suport dels partits catalans.

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha decretat el confinament obligatori de totes les aus de corral criades a l’aire lliure a Espanya per l’elevat risc d’expansió de la grip aviària. La mesura, publicada al BOE, amplia una restricció que ja s’aplicava a zones d’especial risc i afecta ara totes les explotacions, incloses les ecològiques i les d’autoconsum. L’objectiu és evitar el contacte amb aus migratòries portadores del virus, ja que, segons la investigadora de l’IRTA, Natàlia Majó, la transmissió pot causar una mortalitat molt elevada. A més del tancament, es prohibeix la presència d’aviram en fires i s’estableixen controls sobre les fonts d’aigua. Com a alternativa, es permet la instal·lació de malles protectores, tot i que el seu cost genera recels. A Catalunya, el conseller Òscar Ordeig ha fet una crida a la calma i a reforçar les mesures de bioseguretat.

La població de Catalunya experimenta una profunda transformació demogràfica, superant ja els 8,1 milions de residents, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest creixement és impulsat principalment per la població nascuda a l’estranger, que ja representa el 25,8% del total, amb més de 2,1 milions de persones. L’impacte és especialment notable en la franja d’edat de 25 a 39 anys, on gairebé la meitat dels residents (46,9%) són d’origen estranger. Aquesta tendència contrasta amb un marcat envelliment de la població autòctona: els majors de 65 anys assoleixen un màxim històric del 19,9%, mentre que, per primera vegada, els menors de 15 anys cauen per sota del 13% del total, evidenciant una clara caiguda de la natalitat.

Segons dades dels Mossos d’Esquadra, el 80% de les denúncies per ocupació a Catalunya corresponen a pisos buits propietat de grans tenidors i fons d’inversió, una situació que complica l’actuació policial per la dificultat de localitzar els propietaris i aconseguir que denunciïn. Tot i que les ocupacions consumades han disminuït un 18,1% durant el 2025, els intents frustrats han augmentat, un fet que la sotscap Alícia Moriana atribueix a la millora de l’acció policial i la col·laboració veïnal. Per combatre la inactivitat dels propietaris, s’ha creat un cercador intern d’immobles i s’aplica la llei 1/2023, que permet actuar a ajuntaments i comunitats. Aquest fenomen ha crescut especialment en municipis com Sabadell i Girona, on s’han arribat a ocupar blocs sencers, evidenciant una problemàtica enquistada.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat tres grups criminals i han detingut vuit persones acusades de cometre un total de 19 robatoris amb força a domicilis d’arreu de Catalunya entre finals d’agost i finals d’octubre. Tot i que operaven de manera independent, les tres bandes compartien un modus operandi similar: se centraven en cases aïllades, actuaven amb gran rapidesa i mobilitat, i utilitzaven vehicles de lloguer a nom de tercers per dificultar la seva identificació. Els assalts es van produir en nombroses comarques, com la Cerdanya, el Bages i el Baix Llobregat. Les detencions es van efectuar en diversos municipis, incloent-hi Tordera, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat, i van permetre recuperar objectes sostrets com joies i rellotges en un dels registres.

La Generalitat de Catalunya, a través de la consellera de Territori Sílvia Paneque, ha presentat la proposta inicial del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER). Aquest pla, que arriba amb anys de retard, busca planificar la ubicació de parcs eòlics i fotovoltaics per assolir els objectius energètics del 2050, estimats en uns 62.000 MW. Com que les instal·lacions en teulades i zones ja intervingudes resulten insuficients, el PLATER preveu destinar un 1,2% del territori català a aquestes infraestructures. El document estableix quotes per a cada municipi i defineix zones aptes basant-se en criteris ambientals, agrícoles i paisatgístics. Els ajuntaments podran negociar la ubicació final, però hauran d’acceptar de manera obligatòria una de cada deu zones considerades prioritàries. Després d’un període d’exposició pública el 2026, es preveu que el pla s’aprovi definitivament a principis del 2027.

El Banc Europeu d’Inversions (BEI), presidit per Nadia Calviño, destinarà 1.500 milions d’euros a Catalunya abans de final d’any, amb una quarta part dedicada a l’habitatge, incloent-hi la construcció de 640 pisos socials a Barcelona. Aquesta inversió europea, que també donarà suport a infraestructures i transport, complementa les iniciatives del govern català per afrontar la crisi residencial. En aquest sentit, el programa “Préstec Emancipació”, gestionat per l’Institut Català de Finances (ICF), ja ha concedit ajuts a prop de 900 joves per finançar l’entrada del seu primer habitatge, que passa a ser de protecció oficial. Malgrat aquests esforços, Calviño ha advertit que en el pròxim pressupost de la UE només la despesa en defensa quedarà exclosa de les regles de control del dèficit, a diferència de la inversió en habitatge.