El sector educatiu de Catalunya ha protagonitzat una setmana de vaga territorial convocada per sindicats com USTEC-STEs, Aspepc, La Intersindical-CSC i la CGT, amb el suport de Revolta Pagesa. Les mobilitzacions s’han centrat en talls de carreteres diaris a vies principals com l’AP-7 a Girona, l’AP-2 a Montblanc i la C-58 al Vallès, afectant la circulació a tot el territori. El motiu principal de la protesta és el rebuig a l’acord de millores laborals signat pel govern amb els sindicats CCOO i la UGT, que els manifestants consideren insuficient. Exigeixen una nova negociació per aconseguir millores salarials superiors, una reducció efectiva de les ràtios d’alumnes i una disminució de la càrrega burocràtica. Les protestes culminaran amb una manifestació unitària a Barcelona.

El sector educatiu català viu una setmana de vagues convocada pels sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical. Les mobilitzacions, que inclouen aturades territorialitzades de dilluns a dijous i una vaga general a tot Catalunya divendres, sorgeixen com a rebuig a l’acord signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT, considerat “insuficient”. Aquesta oposició va ser ratificada en una consulta on gairebé el 95% de més de 42.000 docents van votar en contra del pacte. Els sindicats convocants, amb la portaveu d’USTEC Iolanda Segura al capdavant, exigeixen la reobertura de les negociacions per aconseguir millores salarials reals per recuperar el poder adquisitiu, una reducció efectiva de ràtios i més recursos per a l’escola inclusiva. Per la seva banda, el Departament d’Educació, a través d’Ignasi Giménez, ha declarat que no reobrirà les negociacions.

Una consulta sindical impulsada pel sindicat USTEC, juntament amb la CGT i la Intersindical, ha revelat un rebuig massiu a l’acord educatiu signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT. En la votació, hi van participar gairebé 43.000 docents, la meitat de la plantilla, dels quals més de 40.000 (un 95%) van votar en contra del pacte. Aquest acord preveia un augment salarial progressiu d’uns 200 euros mensuals i un increment de la despesa educativa fins al 2029. No obstant això, USTEC el considera “insuficient” en matèria de salaris, ràtios i educació inclusiva. El resultat de la consulta ha estat interpretat com un suport majoritari a la vaga convocada i una exigència al Govern perquè torni a la taula de negociació per afrontar la crisi educativa.

El sector educatiu de Catalunya ha convocat una vaga unitària per a l'11 de febrer, impulsada pels principals sindicats com USTEC-STEs, CCOO i UGT. La mobilització, que afecta tant l’escola pública com la concertada, reclama millores salarials per recuperar el poder adquisitiu, la reducció de ràtios a les aules, més recursos per a l’escola inclusiva i una disminució de la càrrega burocràtica. La jornada de protesta inclou manifestacions i talls de carreteres arreu del territori. Com a resposta, el Departament d’Educació, dirigit per la consellera Esther Niubó, ha establert uns serveis mínims que els sindicats qualifiquen d’abusius. A més, el departament ha anunciat una proposta de millora del complement específic salarial, però la seva aplicació està condicionada a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

Els sindicats CCOO, UGT i Semaf mantenen la convocatòria de vaga ferroviària per als dies 9, 10 i 11 de febrer després del fracàs de les negociacions amb el Ministeri de Transports, dirigit per Óscar Puente. La mobilització, que afecta Renfe, Ouigo, Iryo i el transport de mercaderies, sorgeix del “malestar” general del sector i la creixent preocupació per la seguretat, agreujada pels recents accidents mortals a Adamuz (Còrdova) i Gelida. Els representants dels treballadors exigeixen un “canvi de model” estructural, més inversions en manteniment i infraestructures, i un augment de personal per recuperar els estàndards de seguretat. Malgrat que el govern ha descrit el diàleg com a “constructiu”, no s’ha assolit cap acord per desconvocar l’aturada, per la qual cosa s’han establert serveis mínims, que a Rodalies de Catalunya seran del 66% en hores punta.

El Ministeri de Treball i els principals sindicats han pactat un augment del 3,1% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2026, situant-lo en 1.221 euros mensuals bruts en 14 pagues amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. L’acord, que serà aprovat pel Consell de Ministres, no ha comptat amb el suport de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que s’han desmarcat de la negociació. La mesura mantindrà l’SMI exempt de tributar IRPF a través d’una deducció específica en la declaració de la renda. A més, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha anunciat el compromís de tramitar una reforma per evitar que els complements salarials siguin absorbits per la pujada. Aquest increment afecta un percentatge creixent de la població treballadora, que ha passat del 4% a aproximadament el 8% en els darrers anys.

El Sindicat Espanyol de Maquinistes (Semaf) ha convocat una vaga general a tot l’Estat per exigir més seguretat i fiabilitat a la xarxa, arran dels accidents mortals consecutius a Adamuz (Andalusia) i Gelida (Catalunya), que van causar la mort de tres maquinistes. El sindicat denuncia un “deteriorament constant” del ferrocarril i no reprendrà l’activitat fins que es garanteixi la integritat de treballadors i usuaris, a més d’exigir responsabilitats penals. La protesta compta amb el suport d’altres sindicats com CCOO i UGT. A Catalunya, el servei de Rodalies ha estat suspès per revisar la xarxa després d’un temporal, un risc del qual Semaf ja havia advertit prèviament a Renfe. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha atribuït la convocatòria a la “situació emocional” i confia a poder evitar l’aturada.

La fleca The Bakers de Barcelona ha estat sancionada amb una multa de 30.000 euros per part d’Inspecció de Treball a causa de la difusió de publicitat sexista. La sanció, qualificada com a infracció molt greu, respon a la projecció d’un vídeo on apareixien dones en roba interior simulant l’elaboració de pa amb gestos i posicions de caràcter eròtic. Segons la resolució, aquest contingut cosificava el cos femení sense cap relació amb el producte i atemptava contra la dignitat de les treballadores del local, exposant-les a possibles comentaris inadequats. L’expedient es va iniciar arran de denúncies de CCOO i de l’Institut Català de les Dones (ICD), després que una mare d’una escola propera alertés del contingut. Les al·legacions de l’empresa van ser desestimades per l’organisme inspector.

L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.

La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.