Els sindicats CCOO, UGT i Semaf mantenen la convocatòria de vaga ferroviària per als dies 9, 10 i 11 de febrer després del fracàs de les negociacions amb el Ministeri de Transports, dirigit per Óscar Puente. La mobilització, que afecta Renfe, Ouigo, Iryo i el transport de mercaderies, sorgeix del “malestar” general del sector i la creixent preocupació per la seguretat, agreujada pels recents accidents mortals a Adamuz (Còrdova) i Gelida. Els representants dels treballadors exigeixen un “canvi de model” estructural, més inversions en manteniment i infraestructures, i un augment de personal per recuperar els estàndards de seguretat. Malgrat que el govern ha descrit el diàleg com a “constructiu”, no s’ha assolit cap acord per desconvocar l’aturada, per la qual cosa s’han establert serveis mínims, que a Rodalies de Catalunya seran del 66% en hores punta.

El Ministeri de Treball i els principals sindicats han pactat un augment del 3,1% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2026, situant-lo en 1.221 euros mensuals bruts en 14 pagues amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. L’acord, que serà aprovat pel Consell de Ministres, no ha comptat amb el suport de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que s’han desmarcat de la negociació. La mesura mantindrà l’SMI exempt de tributar IRPF a través d’una deducció específica en la declaració de la renda. A més, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha anunciat el compromís de tramitar una reforma per evitar que els complements salarials siguin absorbits per la pujada. Aquest increment afecta un percentatge creixent de la població treballadora, que ha passat del 4% a aproximadament el 8% en els darrers anys.

El Sindicat Espanyol de Maquinistes (Semaf) ha convocat una vaga general a tot l’Estat per exigir més seguretat i fiabilitat a la xarxa, arran dels accidents mortals consecutius a Adamuz (Andalusia) i Gelida (Catalunya), que van causar la mort de tres maquinistes. El sindicat denuncia un “deteriorament constant” del ferrocarril i no reprendrà l’activitat fins que es garanteixi la integritat de treballadors i usuaris, a més d’exigir responsabilitats penals. La protesta compta amb el suport d’altres sindicats com CCOO i UGT. A Catalunya, el servei de Rodalies ha estat suspès per revisar la xarxa després d’un temporal, un risc del qual Semaf ja havia advertit prèviament a Renfe. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha atribuït la convocatòria a la “situació emocional” i confia a poder evitar l’aturada.

La fleca The Bakers de Barcelona ha estat sancionada amb una multa de 30.000 euros per part d’Inspecció de Treball a causa de la difusió de publicitat sexista. La sanció, qualificada com a infracció molt greu, respon a la projecció d’un vídeo on apareixien dones en roba interior simulant l’elaboració de pa amb gestos i posicions de caràcter eròtic. Segons la resolució, aquest contingut cosificava el cos femení sense cap relació amb el producte i atemptava contra la dignitat de les treballadores del local, exposant-les a possibles comentaris inadequats. L’expedient es va iniciar arran de denúncies de CCOO i de l’Institut Català de les Dones (ICD), després que una mare d’una escola propera alertés del contingut. Les al·legacions de l’empresa van ser desestimades per l’organisme inspector.

L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.

La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.

Telefónica ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que, segons les últimes xifres, afectarà 5.459 treballadors, la qual cosa representa aproximadament el 36% de la seva plantilla a l’Estat. La companyia, que té l’Estat com a principal accionista amb un 10%, justifica la mesura per causes organitzatives, tècniques i de producció. Aquest ajust laboral, que afecta diverses filials com Telefónica de España, Móviles i Global Solutions, s’emmarca en el nou pla estratègic presentat pel president Marc Murtra. Aquest pla té com a objectiu reduir un 25% els costos operatius i estalviar 2.010 milions d’euros per al 2030. Els sindicats UGT i CCOO han iniciat un període de negociació de 30 dies, on CCOO reclama que les sortides siguin voluntàries mitjançant prejubilacions, mentre que UGT exigeix que es mantinguin les condicions de l’ERO anterior. El nombre final d’afectats podria augmentar, ja que encara no s’han concretat les xifres de dues filials més.

El Ministeri de la Funció Pública es troba en plena negociació amb els sindicats per a un nou acord salarial plurianual. Una primera proposta d’un increment del 10% per al període 2025-2028 va ser rebutjada de manera unànime per CCOO, UGT i CSIF, que la van considerar insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Posteriorment, el govern va presentar una nova oferta, qualificada d’“inamovible”, que eleva la pujada a l’11%. Aquesta proposta ha generat reaccions diverses: mentre que CSIF la continua considerant inadequada i amenaça amb mobilitzacions, especialment pel límit del 4% en els dos primers anys, CCOO i UGT han valorat positivament l’esforç i han anunciat que l’estudiaran. Les negociacions continuen obertes a l’espera d’una reunió definitiva.

La multinacional Amazon ha comunicat la seva intenció d’acomiadar 978 treballadors de les seves oficines corporatives situades al barri del Poblenou de Barcelona. Aquesta retallada de personal forma part d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) més ampli que afecta 1.200 empleats a Espanya, concentrant el 80% dels acomiadaments a la capital catalana. Els llocs de treball afectats corresponen principalment a teleoperadors i personal de tecnologies de la informació (TIC), la qual cosa representa més del 30% d’aquesta plantilla específica a la ciutat. La companyia justifica la mesura al·legant “causes tècniques, organitzatives i productives”. El sindicat majoritari, CCOO, ja ha iniciat el període de negociacions, que s’estendrà fins al 17 de desembre. Liderats per Erik Carrión, els representants dels treballadors busquen reduir la xifra d’acomiadaments, aconseguir recol·locacions, prioritzar les sortides voluntàries i assegurar indemnitzacions adequades.

Els sindicats UGT FESMC, CCOO i CGT han convocat cinc jornades de vaga de 24 hores al Trambaix i el Trambesòs, començant el 31 d’octubre i continuant els dies 10, 17, 21 i 28 de novembre. La mobilització sorgeix després d’un any de negociacions infructuoses per al nou conveni col·lectiu. Els representants dels treballadors acusen l’empresa TRAM de mostrar-se “inflexible” i de proposar condicions que suposen un “retrocés dels drets adquirits”. Durant les aturades, s’han establert uns serveis mínims del 40% a les hores punta (de 6:30 a 9:30 i de 16:00 a 20:00) i del 20% durant la resta de la jornada. Els sindicats defensen la vaga com una eina de pressió legítima per aconseguir una “negociació real” i un acord just.