El Ministeri de Treball i els principals sindicats han pactat un augment del 3,1% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2026, situant-lo en 1.221 euros mensuals bruts en 14 pagues amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. L’acord, que serà aprovat pel Consell de Ministres, no ha comptat amb el suport de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que s’han desmarcat de la negociació. La mesura mantindrà l’SMI exempt de tributar IRPF a través d’una deducció específica en la declaració de la renda. A més, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha anunciat el compromís de tramitar una reforma per evitar que els complements salarials siguin absorbits per la pujada. Aquest increment afecta un percentatge creixent de la població treballadora, que ha passat del 4% a aproximadament el 8% en els darrers anys.

Les previsions econòmiques per al 2026 apunten a un creixement generalitzat dels salaris a Espanya per sobre de la inflació, amb estimacions d’experts com el Banc d’Espanya o Randstad que oscil·len entre el 3,4% i el 5%. En aquest context, el Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, ha presentat una proposta formal per apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) un 3,1%, fins a assolir els 1.221 euros mensuals en 14 pagues. Aquesta mesura, anunciada pel secretari d’Estat Joaquín Pérez Rey i basada en les recomanacions d’un comitè d’experts, contempla que l’SMI quedi exempt de tributar a l’IRPF. La proposta està en fase de negociació amb els agents socials; la patronal CEOE podria acceptar-la si s’indexen els contractes públics, mentre que els sindicats la consideren una base acceptable. Per la seva banda, els funcionaris tenen pactat un increment del 2%.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat un paquet de reformes laborals que inclou l’ampliació del permís per defunció fins als 10 dies i la creació d’un nou permís per a cures pal·liatives. Díaz justifica aquestes mesures argumentant que ningú pot ser productiu en condicions personals desfavorables, com ara el dol o la cura d’un familiar, i ha diferenciat aquestes situacions de l’absentisme real, que segons ella té un impacte significatiu en el PIB. A més, la ministra ha avançat la reforma del registre horari per combatre les hores extres no remunerades i ha convocat els agents socials per negociar la reforma de l’acomiadament. Les propostes han generat la reacció immediata del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que les ha qualificat d’“ocurrència” de la ministra, criticant la manca de diàleg previ.