Diversos sindicats educatius, com USTEC i la CGT, han denunciat la infiltració de dues agents de paisà dels Mossos d’Esquadra en una assemblea de docents celebrada a l’Institut Pau Claris de Barcelona. Les agents van ser descobertes després de generar sospites i donar respostes poc veraces sobre la seva identitat, fet que va provocar que fossin expulsades de la reunió. Aquest incident ha desencadenat una greu crisi política, amb una condemna unànime per part de l’oposició (Junts, ERC, els Comuns i la CUP), que ho consideren un fet “inacceptable” i una vulneració de drets fonamentals. Els partits han exigit la compareixença de les conselleres Núria Parlon (Interior) i Esther Niubó (Educació), i del director dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la destitució del qual ha estat demanada per ERC i els Comuns, tensant la relació amb el govern de Salvador Illa. Mentre el Govern defensa l’actuació policial, els sindicats han anunciat que portaran el cas als tribunals.

La Generalitat de Catalunya ha iniciat una prova pilot per desplegar agents dels Mossos d’Esquadra en 13 centres educatius de zones com l’Hospitalet, Vic i Tàrrega. Els policies, que aniran de paisà i sense arma, tenen com a objectiu realitzar tasques de prevenció, mediació i acompanyament per reforçar el benestar de l’alumnat i garantir la convivència. Tot i que el Departament d’Educació afirma que la mesura respon a una demanda del sector docent, la iniciativa ha generat un rebuig frontal per part dels principals sindicats de professors, com USTEC i CGT, i de l’associació de famílies aFFaC. Aquests col·lectius consideren que la mesura pot criminalitzar l’alumnat i reclamen més recursos com psicopedagogs i integradors socials. En canvi, el sindicat majoritari dels Mossos, SAP-FEPOL, valora positivament el projecte.

El conflicte educatiu a Catalunya s’intensifica arran d’una consulta impulsada pels sindicats USTEC, CGT i la Intersindical, en la qual han participat 31.600 docents. Els resultats mostren un suport aclaparador a noves mobilitzacions, amb un 90% dels participants a favor de convocar més vagues durant el tercer trimestre. D’aquests, un 58% prefereix “intensificar” el conflicte amb accions més contundents que les del març. Aquests sindicats, crítics amb el pacte laboral signat entre el Govern, CCOO i UGT, exigeixen reobrir les negociacions i, com a mesura de pressió, han plantat el Departament d’Educació a la mesa sectorial. Mentrestant, l’executiu es manté ferm, no contempla modificar l’acord i ja ha aprovat l’increment salarial pactat, que els docents percebran a la nòmina de maig.

El personal del Consorci de Biblioteques de Barcelona, representat pels sindicats Intersindical i CGT, ha convocat una sèrie de mobilitzacions i vagues que culminen durant la setmana de Sant Jordi. La protesta sorgeix del rebuig al nou conveni de l’Ajuntament de Barcelona i del malestar acumulat per la “mala gestió” i la precarietat laboral. Els treballadors denuncien una greu manca de conciliació, jornades de fins a onze hores, plantilles sota mínims i un menyspreu cap al col·lectiu. El calendari d’accions inclou una vaga de 24 hores i una vaga indefinida cada dissabte a partir del 25 d’abril, a la qual també se sumen les biblioteques de la Diputació de Barcelona. Entre les seves exigències hi ha una negociació específica per millorar les condicions, a més de la dimissió del gerent Ferran Burguillos i del regidor Xavier Marcé.

Els sindicats UGT FESMC, CCOO i CGT han convocat cinc jornades de vaga de 24 hores al Trambaix i el Trambesòs, començant el 31 d’octubre i continuant els dies 10, 17, 21 i 28 de novembre. La mobilització sorgeix després d’un any de negociacions infructuoses per al nou conveni col·lectiu. Els representants dels treballadors acusen l’empresa TRAM de mostrar-se “inflexible” i de proposar condicions que suposen un “retrocés dels drets adquirits”. Durant les aturades, s’han establert uns serveis mínims del 40% a les hores punta (de 6:30 a 9:30 i de 16:00 a 20:00) i del 20% durant la resta de la jornada. Els sindicats defensen la vaga com una eina de pressió legítima per aconseguir una “negociació real” i un acord just.