El rei Felip VI ha reconegut que hi va haver “molt abús” durant la conquesta d’Amèrica, unes paraules considerades un gest diplomàtic cap a Mèxic. Aquesta declaració es produeix després que la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, el convidés a un partit del Mundial de futbol a Guadalajara. Sheinbaum ha valorat positivament les paraules del monarca com un “gest d’acostament”, tot i que ha admès que no compleixen totes les expectatives del seu país, que històricament ha reclamat una disculpa formal. A Espanya, la declaració ha generat una forta controvèrsia política. Mentre el Govern espanyol ha donat suport al rei, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, i Vox han criticat durament les seves paraules, defensant el llegat de la conquesta. Per la seva banda, partits d’esquerra com Sumar o els Comuns han considerat el gest positiu però insuficient per no incloure una petició de perdó.

La captura i posterior mort de Nemesio Oseguera Cervantes, conegut com “El Mencho” i líder del Càrtel de Jalisco Nueva Generación (CJNG), ha provocat una onada de violència generalitzada a Mèxic. L’operatiu, fruit de la col·laboració entre Mèxic i els Estats Units, va localitzar el narcotraficant a Jalisco gràcies al seguiment d’una parella sentimental. La seva mort durant un enfrontament armat va desencadenar una resposta ferotge del càrtel, amb centenars de “narcobloquejos”, incendis de vehicles i atacs en almenys 23 estats. El conflicte ha deixat un balanç de 25 militars i una trentena de criminals morts, a més de 70 detinguts. Mentre la presidenta Claudia Sheinbaum ha desplegat milers de soldats per restaurar la normalitat, els experts adverteixen d’una possible guerra interna per la successió dins del CJNG, la qual cosa podria agreujar la inestabilitat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb llançar atacs terrestres contra els càrtels de la droga a Mèxic, als quals responsabilitza de centenars de milers de morts al seu país. No obstant això, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha assegurat que aquesta intervenció militar ha quedat “descartada” després d’una conversa telefònica amb Trump, en la qual van acordar mantenir la col·laboració. Sheinbaum també ha rebutjat l’ús del terme “narcoterrorisme” per descriure la delinqüència organitzada. Aquesta situació s’emmarca en una política exterior nord-americana més assertiva, que recentment ha inclòs la captura del president veneçolà Nicolás Maduro, una relació canviant amb el president colombià Gustavo Petro —convidat a la Casa Blanca— i la pressió sobre Dinamarca per la sobirania de Groenlàndia, on l’opció militar segueix sobre la taula.

Després de la captura de Nicolás Maduro, la nova presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha mostrat un to conciliador i ha proposat una col·laboració amb els Estats Units basada en el dret internacional i la no-interferència. Aquesta oferta contrasta amb les declaracions del president nord-americà, Donald Trump, qui ha assegurat que el seu govern “té el control” del país. A més, Trump ha estès les seves advertències a altres nacions llatinoamericanes, suggerint una intervenció militar a Mèxic per combatre els càrtels de la droga i amenaçant Colòmbia amb una missió similar a la veneçolana, acompanyada de desqualificacions cap al seu president, Gustavo Petro. També ha pronosticat la caiguda imminent del govern de Cuba. Aquestes afirmacions ja han generat una resposta contundent per part de la cancellera colombiana, Rosa Villavicencio, que les ha qualificat d’ingerència inacceptable.

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reconegut públicament el “dolor i injustícia” infligits als pobles originaris mexicans durant l’època colonial, qualificant-ho de “clarobscur” en la història compartida. Aquesta declaració es va fer durant la inauguració a Madrid de l’exposició “La mitad del mundo. La mujer en el México indígena”, organitzada per ambdós governs com a part d’un “camí de justícia i reconciliació”. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha celebrat el gest com un “primer pas molt important” per saldar el greuge històric, una qüestió que havia generat tensions diplomàtiques després que el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, demanés perdó formalment al rei Felip VI l’any 2019. Sheinbaum va afirmar que “el perdó engrandeix” els pobles.