En el marc del 45è aniversari del cop d’estat del 23-F, el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez ha aprovat la desclassificació de documents classificats relatius a l’intent colpista. Aquesta iniciativa, justificada com un exercici de transparència per saldar un “deute històric”, permetrà la consulta pública d’informes, transcripcions i arxius procedents dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors, així com del CNI. S’espera que la documentació pugui aclarir incògnites històriques, com el paper del rei Joan Carles I o la identitat de l’anomenat “elefant blanc”. No obstant això, el sumari complet del judici no s’inclourà, ja que està custodiat pel Tribunal Suprem. La mesura ha generat reaccions diverses i posa de manifest la necessitat de reformar la llei de secrets oficials de l’època franquista.

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat judicialment l’espionatge als expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, amb el programari Pegasus. Segons la seva declaració, basada en documents parcialment desclassificats pel Consell de Ministres, la vigilància va comptar amb l’autorització del Tribunal Suprem a partir del 2019. No obstant això, aquesta versió oficial contrasta amb les proves pericials dels Mossos d’Esquadra, que van detectar múltiples atacs al mòbil de Sànchez des del 2015, anys abans del permís judicial, especialment durant el període previ al referèndum de 2017. Casteleiro ha negat l’espionatge sense empara judicial i no ha aclarit la vigilància a altres membres de l’entitat com Sònia Urpí. L’ANC considera que les activitats dels seus exdirigents eren legítimes i ha anunciat que continuarà el procés judicial.