El Nou Congrés de Cultura Catalana ha culminat un procés de tres anys de debats amb un acte de cloenda al MNAC, on s’ha fet una crida a reforçar l’autoestima nacional. Inspirat en la fita històrica del 1975, aquest moviment de creació col·lectiva ha mobilitzat més de 10.000 persones i 500 ponents per repensar el present i el futur dels Països Catalans davant els reptes actuals. Les conclusions, articulades al voltant de quatre eixos —cures, territori, comunicació i cohesió—, han subratllat de manera central el paper de la llengua catalana com a eina fonamental de cohesió i construcció de comunitat. Figures com Agustí Alcoberro i Esteve Plantada han destacat que no es tracta d’un punt final, sinó d’un punt de partida per generar noves línies de treball que tinguin un impacte real en les polítiques culturals i socials.

En el seu missatge d’inici d’any, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida urgent a les institucions i partits polítics perquè assumeixin la responsabilitat de defensar el model d’escola en català durant el 2026. Antich subratlla que la llengua és la “columna vertebral de la nació” i un instrument fonamental per a la cohesió social en una societat diversa. Aquesta exigència es produeix en un context en què, segons alerta, “l’Espanya més anticatalanista es rearma”. A més de la defensa lingüística, el president d’Òmnium demana “responsabilitat i autoestima” per aconseguir que el catalanisme polític torni a ser hegemònic i actuï com a motor de progrés, amb l’objectiu de construir una Catalunya “rica, justa i plena” que disposi de les eines pròpies d’un estat.