La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Colòmbia ha disminuït significativament després d’una conversa telefònica entre els presidents Donald Trump i Gustavo Petro. Aquesta trucada va servir per calmar una escalada verbal que havia començat dies abans, quan Trump va acusar Petro d’afavorir el narcotràfic i va insinuar una possible operació militar. Durant el diàleg, el mandatari colombià va desmentir les acusacions i va exposar les xifres del seu govern en la lluita contra les drogues, incloent-hi l’augment de les confiscacions i les extradicions. Com a resultat, Trump va canviar radicalment el seu to i va anunciar una propera trobada a la Casa Blanca entre tots dos líders, que ja està sent organitzada pel secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio. Petro va celebrar la restauració del diàleg com una via per evitar la guerra.
Després de la captura de Nicolás Maduro, la nova presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha mostrat un to conciliador i ha proposat una col·laboració amb els Estats Units basada en el dret internacional i la no-interferència. Aquesta oferta contrasta amb les declaracions del president nord-americà, Donald Trump, qui ha assegurat que el seu govern “té el control” del país. A més, Trump ha estès les seves advertències a altres nacions llatinoamericanes, suggerint una intervenció militar a Mèxic per combatre els càrtels de la droga i amenaçant Colòmbia amb una missió similar a la veneçolana, acompanyada de desqualificacions cap al seu president, Gustavo Petro. També ha pronosticat la caiguda imminent del govern de Cuba. Aquestes afirmacions ja han generat una resposta contundent per part de la cancellera colombiana, Rosa Villavicencio, que les ha qualificat d’ingerència inacceptable.
En la seva nova novel·la gràfica, “Escobar. Una educación criminal”, Sebastián Marroquín, nascut Juan Pablo Escobar, ofereix un relat personal sobre la seva atípica infància. L’obra se centra en la seva experiència creixent envoltat de sicaris que li feien de cangur, enmig d’una violència constant, i posa el focus en ell mateix com a protagonista, no en el seu pare. L’objectiu de Marroquín és conscienciar i desmitificar la figura del líder del càrtel de Medellín, criticant obertament la glorificació que, segons ell, en fan plataformes com Netflix. L’autor exposa les profundes paradoxes de la seva criança, com rebre lliçons de valors i advertències contra la cocaïna del mateix home que ordenava assassinats. A més, reflexiona sobre la situació actual a Colòmbia, argumentant que la guerra contra el narcotràfic ha fracassat i que s’hauria d’abordar com un problema de salut pública.
L’ofensiva aèria dels Estats Units contra presumptes narcollanxes al Carib i al Pacífic, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha provocat la mort d’almenys 65 persones des del setembre, amb un últim atac que va causar tres víctimes mortals. Washington justifica aquestes accions com una estratègia per frenar el narcotràfic, qualificant els sospitosos de “narcoterroristes”, fet que ha generat tensions diplomàtiques amb Veneçuela i Colòmbia. No obstant això, l’ONU, a través de Volker Türk, ha condemnat les operacions com a “execucions extrajudicials”. En aquest context de lluita contra el crim organitzat, la Policia Nacional ha desarticulat a Espanya la primera cèl·lula del perillós càrtel veneçolà Tren de Aragua, considerat una organització terrorista pels EUA. L’operació es va saldar amb tretze detinguts a ciutats com Barcelona i Madrid, desmantellant els seus laboratoris de drogues.
L’administració de Donald Trump ha expandit la seva campanya militar contra suposades narcollanxes a l’oceà Pacífic, després de cinquanta dies d’operacions concentrades al Carib. En una nova acció davant les costes de Colòmbia, l’exèrcit nord-americà va destruir una embarcació, provocant la mort de les dues persones que hi anaven a bord. Aquest és el vuitè atac d’aquest tipus, elevant el total de víctimes a més d’una trentena. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va confirmar l’operació i la va justificar comparant els càrtels de la droga amb l’organització terrorista Al-Qaeda. Aquests atacs letals, autoritzats per Trump i executats sense presentar proves públiques, han generat seriosos dubtes legals i han incrementat la tensió diplomàtica amb països llatinoamericans com Veneçuela i ara Colòmbia.