Les autoritats espanyoles i canàries preparen un complex dispositiu per a la repatriació dels passatgers i la tripulació del creuer Hondius, afectat per un brot d’hantavirus que ha causat tres morts. El vaixell fondejarà al port de Granadilla (Tenerife), on personal de Sanitat Exterior avaluarà els 147 ocupants a bord abans del seu desembarcament. Aquests seran traslladats en llanxes i transports especials a una zona aïllada de l’aeroport per ser repatriats als seus països d’origen, una operació coordinada per la Comissió Europea a través del mecanisme europeu de protecció civil. Els catorze residents espanyols seran traslladats a l’Hospital Militar Gómez Ulla de Madrid, tot i que la ministra Margarita Robles ha indicat que la quarantena serà voluntària i requerirà consentiment. L’operatiu està dissenyat per evitar qualsevol contacte amb la població local i garantir la seguretat.

Centenars de persones s’han concentrat davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona per exigir l’alliberament de Saif Abukeshek i Thiago Ávila, dos activistes de la Global Sumud Flotilla detinguts per Israel en aigües internacionals. Els dos detinguts, que han estat traslladats a la presó de Shikma, han iniciat una vaga de fam i denuncien haver patit tortures. Durant la protesta, els manifestants han acusat la Unió Europea de “complicitat” amb l’acció israeliana, una crítica secundada pel portaveu Pablo Castilla, que també ha assenyalat Frontex. L’esposa d’Abukeshek, Sally Isa, ha aclarit que ell participava només com a observador. Els concentrats han reclamat als governs d’Espanya i Suècia que emprenguin mesures diplomàtiques per aconseguir la seva immediata posada en llibertat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la seva intenció d’augmentar al 25% els aranzels sobre els cotxes i camions importats des de la Unió Europea. A través de la xarxa social Truth Social, Trump justifica la mesura acusant la UE d’incomplir l’acord comercial pactat amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que preveia limitar els aranzels al 15%. Aquest pacte, però, encara està pendent de la ratificació final del Parlament Europeu. El president nord-americà ha especificat que els nous aranzels no afectaran els vehicles fabricats en plantes nord-americanes, destacant les inversions rècord al país. En resposta, la Comissió Europea ha negat les acusacions, assegurant que està implementant els compromisos segons els procediments legislatius i ha advertit que mantindrà obertes les seves opcions per protegir els interessos europeus si els EUA prenen mesures unilaterals.

Els ministres d’Economia d’Espanya, Itàlia, Alemanya, Àustria i Portugal, encapçalats pel vicepresident espanyol Carlos Cuerpo, han sol·licitat formalment a la Comissió Europea la creació d’un impost coordinat per gravar els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques. La petició, formalitzada en una carta conjunta, té com a objectiu mitigar l’impacte econòmic de l’encariment del petroli arran del conflicte a l’Orient Mitjà, evitant que el cost recaigui exclusivament sobre els consumidors i els pressupostos públics. Aquesta proposta es fonamenta en el precedent d’una contribució de solidaritat temporal que la Unió Europea ja va implementar el 2022 després de la invasió d’Ucraïna. La demanda es veu reforçada per un informe de Greenpeace, que calcula que les petrolieres espanyoles van obtenir guanys addicionals d’uns 11,5 milions d’euros diaris durant les primeres setmanes de la crisi.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha traslladat a Brussel·les la seva oposició a la regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. Durant una reunió de líders del Partit Popular Europeu (PPE) a Zagreb, Feijóo ha sol·licitat a la Comissió Europea que analitzi la mesura, qualificant-la de “massiva, sense control ni garanties” i contrària al Pacte de Migració i Asil de la UE. El dirigent popular adverteix que la iniciativa, que pretén regularitzar prop de 500.000 persones, generarà un “efecte crida” a la frontera sud, pressionarà els serveis públics i tindrà conseqüències negatives per a Espanya i Europa. Malgrat la petició, la Comissió Europea, a través del comissari Magnus Brunner, ha mostrat cautela i ha recordat que la regularització de persones que ja resideixen en un estat membre és una competència nacional.

La investigació sobre l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya se centra en el laboratori IRTA-CReSA de Cerdanyola del Vallès. Per ordre judicial, un equip mixt dels Mossos d’Esquadra i el Seprona va escorcollar les instal·lacions per recollir mostres i documentació, amb l’objectiu de determinar si una fuita biològica va causar la infecció detectada en 27 senglars. Malgrat l’operació policial, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha informat que els informes provisionals de la Comissió Europea i del Ministeri, així com una auditoria interna, no mostren “cap evidència ni indici” que responsabilitzi el centre. La conclusió definitiva per aclarir l’origen del virus dependrà dels resultats de la seqüenciació genètica, que compararà la soca del laboratori amb la trobada en els animals infectats.

La Comissió Europea ha presentat el seu Pla d’Habitatge Assequible per abordar la greu crisi habitacional que afecta el continent, considerada una “crisi social” pel comissari Dan Jorgensen. El pla se centra a augmentar l’oferta, ja que s’estima una necessitat de 650.000 habitatges anuals durant la pròxima dècada. Segons l’expert Jaime Luque, una de les claus és atreure massivament capital privat per cobrir l’enorme bretxa d’inversió, mobilitzant part dels 33 bilions d’euros d’estalvi europeu. Entre les mesures concretes, es proposa una reforma de les ajudes d’estat per donar més flexibilitat als governs en el finançament i una regulació harmonitzada dels lloguers de curta durada. No obstant això, el pla exclou explícitament el control de preus del lloguer, considerat contraproduent per reduir l’oferta disponible al mercat.

La Comissió Europea ha presentat el seu primer Pla Europeu d’Habitatge Assequible per combatre la crisi residencial a la Unió Europea. L’estratègia se centra principalment a incrementar l’oferta d’habitatge, amb l’objectiu de construir 650.000 pisos addicionals cada any, mitjançant la simplificació de la burocràcia per a llicències i la flexibilització de les normes per permetre més ajudes públiques per a habitatge assequible. No obstant això, el pla de Brussel·les evita mesures d’intervenció directa en el mercat, com l’establiment de límits al preu del lloguer a les zones tensionades. En canvi, recomana als estats membres aplicar polítiques fiscals efectives per limitar l’especulació immobiliària. A més, el pla preveu un futur marc legal per regular els lloguers de curta durada i estudiarà la possible reducció o eliminació de la fiança per a estudiants.

Un brot de Pesta Porcina Africana (PPA) ha estat detectat a Catalunya, amb un total de 16 senglars confirmats positius a la zona propera a Cerdanyola del Vallès. Com a resposta, la Generalitat ha implementat mesures de contenció, incloent la instal·lació de barreres per part dels Agents Rurals per segellar un perímetre de sis quilòmetres. El conseller Òscar Ordeig ha anunciat una relaxació de les restriccions d’accés al medi natural en una segona corona (de 6 a 20 km), tot i que es mantenen prohibides les activitats en grup. Aquesta gestió contrasta amb la recomanació de la Comissió Europea, que desaconsella la caça de senglars, argumentant que podria ser contraproduent i que el virus per si sol podria eliminar fins al 95% de la població afectada. Mentrestant, s’investiga l’origen del brot, amb el centre IRTA-CReSA com un dels principals focus, i les granges porcines de la zona romanen lliures de la malaltia.

El brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en porcs senglars a Catalunya ha provocat una doble crisi, sanitària i econòmica, per al sector porcí. La Comissió Europea ha establert una zona infectada que afecta 91 municipis de vuit comarques, imposant restriccions a les exportacions fins al 28 de febrer de 2026. Tot i això, comarques exportadores clau com Osona i el Segrià han quedat fora d’aquesta àrea i poden continuar venent a la UE. Malgrat que la malaltia no afecta les granges, l’impacte econòmic ha estat immediat. La Llotja de Mercolleida va reduir el preu de referència per donar suport als escorxadors, causant pèrdues d’entre 24 i 30 euros per porc per als ramaders. Representants del sector, com Rossend Saltiveri d’Unió de Pagesos, alerten que aquestes pèrdues milionàries posen en risc la viabilitat de les explotacions.