L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.
Un ampli dispositiu format per un miler d’efectius, que inclou Agents Rurals i bombers, treballa per contenir un brot de Pesta Porcina Africana (PPA) a la zona de Collserola, on ja s’han confirmat 13 senglars morts pel virus. Sota la direcció del conseller Òscar Ordeig, les tasques se centren en un radi de vigilància de 20 km per localitzar cadàvers amb drons i gossos, i geolocalitzar exemplars vius. Tot i que la caça està prohibida per no dispersar els animals, s’utilitzen franctiradors amb silenciador en punts estratègics, a l’espera del vistiplau de la Comissió Europea per activar trampes de captura grupal. La crisi sanitària amenaça el sector porcí, amb 1.000 milions d’euros en exportacions en joc, i ja ha motivat un ERTO per a 300 treballadors. La Generalitat prepara un paquet d’ajudes i una campanya per promoure el consum de porc.
Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en senglars a la Serra de Collserola ha activat un ampli dispositiu per contenir la seva expansió i protegir el sector porcí català. La Comissió Europea ha enviat un equip de veterinaris per assessorar i supervisar les mesures de control, que inclouen l’establiment de zones infectades i protocols de bioseguretat estrictes. A l’operatiu sobre el terreny hi participen efectius de la Generalitat i 117 soldats de la Unitat Militar d’Emergències (UME). Malgrat que de moment cap granja ha resultat afectada, l’impacte econòmic ja és notable, amb una caiguda històrica del preu del porc registrada a Mercolleida i la decisió de la Xina de vetar les exportacions provinents de la demarcació de Barcelona. El conseller Òscar Ordeig ha subratllat la importància de contenir el focus per minimitzar els danys.
La Unió Europea ha assolit un acord per reduir les seves emissions en un 90% per a l’any 2040, en comparació amb els nivells de 1990. Aquest compromís, fruit d’una negociació maratoniana de més de 18 hores entre els ministres de Medi Ambient, s’ha tancat just abans de la COP30 que se celebrarà a Belém (Brasil) per presentar un full de ruta comú. L’acord, basat en una proposta de la Comissió Europea però amb importants concessions, estableix un objectiu intermedi per al 2035 i introdueix una notable flexibilitat per assolir la meta final. Països com França i Itàlia van pressionar per aquestes mesures, que inclouen la possibilitat d’externalitzar fins a un 5% de la reducció mitjançant la compra de drets d’emissió i la implementació de revisions cada dos anys. Aquestes revisions permetran ajustar l’objectiu segons l’evolució científica i tecnològica, buscant un equilibri amb la competitivitat.
La Comissió Europea ha iniciat un procediment sancionador contra Espanya per la multa de 179 milions d’euros imposada a cinc aerolínies (Ryanair, Vueling, EasyJet, Norwegian i Volotea) que cobren suplements per l’equipatge de mà i per la reserva de seients contigus per a dependents. Brussel·les argumenta que aquesta sanció restringeix la llibertat de les companyies per fixar preus, un dret emparat per la normativa comunitària. En resposta, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha qualificat la decisió de “lamentable” i ha assegurat que el govern defensarà la llei espanyola, que prohibeix aquests recàrrecs, fins a les últimes conseqüències, incloent-hi el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquesta disputa s’emmarca en un context on l’Agència Catalana del Consum també ha sancionat companyies per pràctiques similars. Espanya disposa de dos mesos per respondre a l’expedient.