El president Salvador Illa ha defensat al Parlament una polèmica prova pilot per introduir Mossos d’Esquadra de paisà als centres educatius que ho sol·licitin voluntàriament. Illa ha emmarcat la mesura com una “prova de concepte” que serà avaluada i ha subratllat que, si cap centre la demana, no s’aplicarà. No obstant això, la iniciativa ha generat un rebuig frontal per part de l’oposició. Partits com Junts, ERC, els Comuns i la CUP acusen el Govern d’estigmatitzar les escoles i de respondre a conflictes socials amb més policia en lloc de destinar-hi més recursos educatius, com psicòlegs o personal de suport. Aquesta controvèrsia s’afegeix a la crisi del sector, agreujada per la convocatòria de 17 dies de vaga contra l’acord laboral que el Govern va signar amb CCOO i UGT.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat al Parlament que un acord per a la participació de Catalunya en la governança de l’Aeroport del Prat és “bastant immediat”. En resposta a ERC, Illa ha assegurat que les negociacions “van pel bon camí” per garantir la presència del Govern en la planificació i presa de decisions de les grans infraestructures, malgrat la forta oposició d’Aena, que defensa un model de gestió centralitzat. L’acord, que s’emmarca en els pactes d’investidura, preveu la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya. Paral·lelament, la cambra ha aprovat un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions d’euros amb els vots de PSC, Comuns i ERC. La sessió de control també ha inclòs debats sobre política lingüística amb Junts, habitatge amb els Comuns i baixes mèdiques amb la CUP.

Catalunya ha implementat un increment de la taxa turística, aprovat pel Parlament amb el suport del PSC, ERC i els Comuns. Aquesta mesura té un impacte especialment significatiu a Barcelona, on l’impost es duplica en alguns casos, arribant als 12 euros per nit en hotels de luxe, amb previsions d’augments futurs. A la resta del territori, la pujada és més moderada i s’aplicarà de manera progressiva fins al 2027, amb la possibilitat que els ajuntaments afegeixin un recàrrec municipal. Una de les novetats principals és que el 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d’habitatge. El sector turístic, representat per organitzacions com el Gremi d’Hotels de Barcelona i la CONFECAT, ha mostrat una gran preocupació, alertant d’una pèrdua de competitivitat respecte a altres destinacions espanyoles.

La mort d’un home de 52 anys als carrers de Badalona eleva a tres el nombre de persones sensesostre mortes a la ciutat des de principis d’any. Mentre l’Ajuntament, liderat per Xavier Garcia Albiol, sosté que la víctima havia rebutjat l’ajuda dels Serveis Socials, entitats com Badalona Acull i diversos grups polítics critiquen durament la gestió municipal. El principal retret és la manca d’un alberg públic des del tancament de Can Bofí Vell el 2024, una situació que es va fer més evident durant el polèmic desallotjament de l’antic institut B9. Aquest cas ha portat la Fiscalia a investigar l’alcalde per un presumpte delicte d’odi. En contrast amb la situació local, el PSC i els Comuns han pactat a la Generalitat un pla de xoc de 30 milions d’euros per combatre el sensellarisme a tot Catalunya.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en una fase crítica, centrada en el pols entre el president Salvador Illa i ERC, liderada per Oriol Junqueras. L’escull principal és l’exigència dels republicans de rebre garanties sobre la recaptació íntegra de l’IRPF per part de Catalunya, un compromís de la investidura que depèn del govern de Pedro Sánchez. Després d’una escalada de tensió, on Illa va anunciar que aprovaria els comptes aquest divendres sense el suport lligat i amb el suport de patronals i sindicats, les dues parts han pactat una desescalada. El Govern aprovarà el projecte, però s’ha acordat allargar la tramitació parlamentària fins a l’abril per donar més marge a la negociació. D’aquesta manera, ERC no presentarà un veto immediat, evitant un trencament i mantenint oberta la possibilitat d’un acord que desbloquegi uns comptes que ja tenen el suport dels Comuns.

En ple procés de refundació de l’espai a l’esquerra del PSOE, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha anunciat que no serà la candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. Aquesta decisió, que ha qualificat de “pas molt meditat”, arriba després de la seva sonada absència a l’acte “Un pas endavant”, organitzat per Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i els Comuns per rellançar la coalició. Díaz justifica la seva renúncia per donar temps a les formacions polítiques perquè defineixin el seu propi full de ruta i lideratge, tot i que ha assegurat que continuarà al govern fins al final de la legislatura. Aquesta reconfiguració es produeix en un context d’incertesa, amb l’exclusió de Podem, la relació trencada, i els dubtes sobre la continuïtat d’aliats clau com Compromís i la Chunta Aragonesista.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reprès la seva activitat política després d’una baixa mèdica enmig d’un període de gran tensió per al seu govern. Durant la seva absència, l’executiu ha hagut de gestionar el caos a Rodalies, considerat la pitjor crisi del servei, a més de protestes de la pagesia, el professorat i el personal mèdic. En la seva tornada, Illa ha blindat el seu gabinet, defensant la gestió de la consellera Sílvia Paneque i descartant una qüestió de confiança. Paral·lelament, el Parlament de Catalunya ha reclamat per unanimitat la seva compareixença per donar explicacions sobre el que l’oposició qualifica de “col·lapse” del país. Ara, el president centra els seus esforços a negociar els pressupostos amb els seus socis, Esquerra Republicana i els Comuns, una aprovació que considera clau per reforçar la seva posició.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, impulsa l’aprovació dels pressupostos del 2026 en un context de negociacions complexes. Després de pactar amb els Comuns la limitació de la compra especulativa d’habitatge, el Govern necessita el suport indispensable d’ERC. No obstant això, els republicans, amb Oriol Junqueras al capdavant, es neguen a negociar mentre no es compleixi el traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, una condició que el govern espanyol del PSOE considera inviable. Malgrat aquest bloqueig, Illa ha anunciat que aprovarà el projecte de llei en un Consell Executiu extraordinari per forçar el debat al Parlament, una decisió que compta amb el suport d’agents socials i econòmics. ERC ha advertit que aquesta via podria repetir l’escenari que va obligar Pere Aragonès a convocar eleccions anticipades.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat del govern de Salvador Illa depèn de manera crucial del suport d’ERC, malgrat que ja s’ha tancat un acord amb els Comuns. Els republicans mantenen dues condicions indispensables per iniciar la negociació formal dels comptes. Per una banda, han assolit un “acord polític” pràcticament tancat amb el govern espanyol per a la creació d’un consorci d’inversions que supervisi l’execució de les obres de l’Estat a Catalunya, una qüestió impulsada per la crisi de Rodalies. No obstant això, la segona exigència, la gestió del 100% de l’IRPF, continua encallada per la negativa del Ministeri d’Hisenda. Malgrat que ERC ha retirat la seva proposició de llei del Congrés per facilitar el diàleg, insisteix que sense garanties fermes en ambdues carpetes no s’asseurà a negociar els comptes catalans.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, avança en la proposta per limitar la compra especulativa d’habitatge en zones tensionades, una condició “irrenunciable” dels Comuns per aprovar els pressupostos. La mesura compta amb l’aval de quatre informes d’experts que la consideren jurídicament viable i constitucional. L’exmagistrat Carles Viver Pi-Sunyer afirma que les comunitats autònomes estan constitucionalment legitimades per limitar el dret a la propietat, mentre que altres experts com Pablo Feu, Jaime Palomera i Fuensanta Alcalá la justifiquen com una intervenció administrativa vàlida per prioritzar l’ús residencial. Per implementar-la, el Departament de Territori treballa en una modificació de la llei d’urbanisme que garanteixi la seguretat jurídica i un caràcter temporal. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha reclamat “valentia i voluntat política” a l’executiu per fer-la efectiva.