El Tribunal Correccional de París ha condemnat deu persones per una campanya de ciberassetjament contra la primera dama francesa, Brigitte Macron. Els acusats han rebut penes d’entre quatre i vuit mesos de presó suspesa, que només hauran de complir en cas de reincidència, i hauran d’abonar solidàriament una indemnització de 10.000 euros per danys morals. La condemna es deu a la difusió de notícies falses i comentaris maliciosos, principalment la teoria conspirativa que afirmava que havia nascut home amb el nom de Jean-Michel Trogneux, a més d’insults sobre la seva diferència d’edat amb el president. Aquesta sentència, que també inclou una pena de presó ferma per a un acusat que no va comparèixer, s’emmarca en la decisió dels Macron de portar aquests atacs als tribunals, una estratègia que també inclou una demanda contra la influenciadora nord-americana Candace Owens.

La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal Suprem l’anul·lació de la condemna a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets. La sentència, que implicava dos anys d’inhabilitació i sancions econòmiques, es va originar per la suposada filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Mitjançant un incident de nul·litat, pas previ a un recurs al Tribunal Constitucional, el ministeri públic al·lega que es van vulnerar el dret a la defensa i la presumpció d’innocència. S’acusa el Suprem d’haver “creat un nou tipus delictiu” i d’haver realitzat una “selecció incompleta de fets”, ignorant testimonis clau de descàrrec. La Fiscalia considera la filtració “inexistent” i justifica l’actuació de García Ortiz per la necessitat de preparar una resposta institucional davant la rellevància mediàtica del cas.

El Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que condemna l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets relacionat amb Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. El tribunal considera provat que García Ortiz, o algú del seu entorn amb el seu consentiment, va filtrar un correu electrònic i va autoritzar una nota de premsa amb dades sobre una proposta de conformitat de González Amador. La resolució argumenta que el fiscal general va incomplir el seu reforçat deure de reserva i que no podia respondre a una notícia falsa cometent un delicte. La condemna, que va provocar la dimissió de García Ortiz, és de dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i una indemnització de 10.000 euros. La decisió no va ser unànime, ja que va comptar amb el vot particular en contra de les magistrades Ana Ferrer i Susana Polo. El govern espanyol ha proposat Teresa Peramato com a successora.

La condemna històrica del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades en el cas que afecta Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha provocat la seva dimissió immediata. García Ortiz va renunciar per “protegir la Fiscalia” després de ser inhabilitat per dos anys, en un fet que ha intensificat la tensió política. La presidenta madrilenya va exigir la dimissió de Pedro Sánchez, acusant-lo d’un abús arbitrari del poder i de pràctiques antidemocràtiques. Com a resposta, el govern espanyol ha proposat com a successora Teresa Peramato, una fiscal de la Unió Progressista de Fiscals amb una llarga trajectòria i reconeguda experta en la lluita contra la violència masclista. El seu nomenament definitiu està pendent d’un informe no vinculant del CGPJ i la seva compareixença al Congrés.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimissió després de ser condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència està relacionada amb la filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. A més de la renúncia immediata, la condemna per delicte dolós comporta, segons l’Estatut Fiscal, l’obertura d’un expedient que previsiblement culminarà en la seva expulsió de la carrera fiscal. Malgrat la decisió judicial, García Ortiz ha defensat haver “servit fidelment la institució”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu desacord amb la sentència, ha defensat la innocència del fiscal i ha anunciat la intenció de recórrer al Tribunal Constitucional. La condemna també ha generat reaccions polítiques, com la del president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha criticat durament el tribunal.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per un delicte de revelació de secrets, a causa de la filtració de dades personals de González Amador. Aquesta decisió judicial, la primera d’aquest tipus en democràcia, ha desencadenat una forta reacció política. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit al president Pedro Sánchez que demani perdó, mentre que altres veus del partit han reclamat la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència com un “èxit de la democràcia” que evidencia la situació d’Espanya a nivell internacional. Per contra, membres del PSOE han optat per la prudència a l’espera de conèixer el text complet de la sentència, i Mónica García, de Més Madrid, ha criticat la decisió per considerar que atempta contra la presumpció d’innocència.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i a indemnitzar amb 10.000 euros Alberto González Amador per un delicte de revelació de dades reservades. La sentència, relacionada amb la filtració d’informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso, no ha estat unànime i compta amb dos vots particulars de les magistrades progressistes. Aquesta decisió, que obliga García Ortiz a dimitir, suposa un cop polític per al govern de Pedro Sánchez, que tot i respectar la resolució “no la comparteix” i ja ha activat el procés per al seu relleu. El cas evidencia l’elevada judicialització de la política espanyola, malgrat que durant el judici no es van presentar proves concloents que acreditessin l’autoria directa de la filtració per part del fiscal general, qui sempre ha defensat la seva innocència.