El Govern espanyol i la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) han signat un acord històric per a la reparació de les víctimes d’abusos sexuals a l’Església. El pacte, formalitzat pel ministre Fèlix Bolaños i els líders de la CEE, Luis Argüello, i de la Conferència de Religiosos, Jesús Díaz Sariego, estableix que l’Església assumirà les indemnitzacions econòmiques. Es crearà una nova via a través del Defensor del Poble per atendre els casos que no han tingut recorregut judicial, oferint una alternativa a la comissió interna de l’Església. Tot i que activistes com Manuel Barbero i Miguel Hurtado qualifiquen el fet de “històric”, reben la notícia amb cautela. Valoren positivament que sigui un òrgan estatal qui gestioni els casos i que l’Església pagui, però critiquen la manca d’un barem clar per a les compensacions i el termini d’un any, considerat insuficient.

El Govern espanyol, la Conferència Episcopal Espanyola i la Conferència Espanyola de Religiosos han signat un acord per crear una nova via de reparació per a les víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit de l’Església, especialment per a aquells casos on la via judicial ja no és possible. El pacte, formalitzat pel ministre Félix Bolaños i els presidents Luis Argüello i Jesús Díaz Sariego, estableix un sistema mixt Estat-Església supervisat pel Defensor del Poble. Aquest organisme avaluarà els casos i proposarà una reparació, que pot ser econòmica, simbòlica o restaurativa. Un punt clau de l’entesa és que les indemnitzacions aniran íntegrament a càrrec de l’Església i estaran exemptes d’impostos. En cas de desacord entre les parts, la decisió final correspondrà al Defensor del Poble. Aquest mecanisme ofereix una alternativa al pla intern de l’Església (Priva), que havia generat desconfiança entre moltes víctimes.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello García, ha afirmat que davant el bloqueig polític i la manca de pressupostos, les úniques sortides constitucionals són una qüestió de confiança, una moció de censura o la convocatòria d’eleccions. Aquesta declaració ha provocat una contundent resposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui ha defensat que val la pena governar malgrat les circumstàncies complexes. Sánchez ha rebutjat la ingerència de l’Església en la política, ha proposat una quarta via consistent a respectar el resultat electoral i ha reptat Argüello a presentar-se a les eleccions. Aquest enfrontament sorgeix en un context on Sánchez defensa la gestió del seu partit davant de casos de corrupció i assetjament. La posició d’Argüello, però, ha estat qüestionada internament per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, qui considera que les seves paraules excedeixen les funcions d’un religiós.