La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat dràsticament arran del tancament parcial de l’estret d’Ormuz. El president Donald Trump ha emès un ultimàtum, ajornat diverses vegades, exigint la seva reobertura sota l’amenaça d’atacar infraestructures civils iranianes, arribant a advertir que “morirà tota una civilització”. Aquest discurs bel·ligerant no ha convençut els mercats, provocant una forta pujada del preu del petroli, amb el barril de Brent superant els 108 dòlars, i caigudes generalitzades a les borses mundials. Com a resposta, l’Iran ha atacat instal·lacions energètiques a països del Golf com Kuwait i els Emirats Àrabs Units, i la Guàrdia Revolucionària ha tallat les comunicacions extraoficials amb Washington, assegurant que establiran un “nou ordre” al golf Pèrsic.

El president dels Estats Units, Donald Trump, manté una estratègia ambivalent respecte a l’Iran, afirmant que existeixen “converses serioses” amb un “règim nou i més raonable”. No obstant això, aquesta via diplomàtica, que el govern iranià nega a través del seu portaveu Esmaeil Baqaei, es combina amb dures amenaces. Trump adverteix que si no s’arriba a un acord ràpid i no es reobre l’estret d’Ormuz, destruirà les infraestructures energètiques restants del país, incloent-hi centrals elèctriques, pous de petroli i l’estratègica illa de Kharg. Aquesta retòrica coincideix amb els preparatius militars del Pentàgon, que té uns 3.500 soldats a punt per a una possible operació terrestre per ocupar l’illa, mentre el president nord-americà expressa el seu desig de controlar el petroli iranià. Mentrestant, Israel continua la seva pròpia campanya de bombardejos, evidenciant interessos divergents als de Washington.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha instat la comunitat internacional a formar una aliança militar per protegir la navegació a l’estret d’Ormuz enmig del conflicte amb l’Iran. A través de la seva xarxa social Truth Social, Trump ha demanat a països com la Xina, el Regne Unit i el Japó que enviïn vaixells de guerra, argumentant que les nacions que depenen del petroli d’aquesta ruta han de garantir-ne la seguretat. Mentre que el Japó considera la petició amb cautela, la proposta ha estat rebutjada per membres clau de l’OTAN, a més d’Austràlia i Corea del Sud. Aquesta negativa ha provocat una dura reacció de Trump, que ha qualificat els aliats de l’Aliança Atlàntica de “covards” i de “tigre de paper”, acusant-los de queixar-se dels alts preus del petroli sense voler assumir riscos militars.