Després de cinc setmanes de conflicte, l’Iran ha emergit estratègicament enfortit d’una guerra iniciada pels Estats Units i Israel que pretenia un canvi de règim. El govern de Teheran ha guanyat legitimitat interna i ha aconseguit el control de facto de l’estret d’Ormuz, un punt clau per al comerç mundial, mentre que l’administració de Donald Trump ha patit una derrota significativa que li ha fet perdre credibilitat. S’ha pactat un alto el foc de dues setmanes, però la seva fragilitat s’ha fet evident immediatament. El govern de Benjamin Netanyahu ha continuat els bombardejos sobre Hezbollah al Líban, argumentant que no formen part de l’acord. Com a resposta, l’Iran ha tornat a tancar parcialment l’estret, posant en perill la treva i evidenciant la inestabilitat i el nou equilibri de poder a la regió.

Els ministres d’Economia d’Espanya, Itàlia, Alemanya, Àustria i Portugal, encapçalats pel vicepresident espanyol Carlos Cuerpo, han sol·licitat formalment a la Comissió Europea la creació d’un impost coordinat per gravar els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques. La petició, formalitzada en una carta conjunta, té com a objectiu mitigar l’impacte econòmic de l’encariment del petroli arran del conflicte a l’Orient Mitjà, evitant que el cost recaigui exclusivament sobre els consumidors i els pressupostos públics. Aquesta proposta es fonamenta en el precedent d’una contribució de solidaritat temporal que la Unió Europea ja va implementar el 2022 després de la invasió d’Ucraïna. La demanda es veu reforçada per un informe de Greenpeace, que calcula que les petrolieres espanyoles van obtenir guanys addicionals d’uns 11,5 milions d’euros diaris durant les primeres setmanes de la crisi.

El conflicte a l’Orient Mitjà s’ha intensificat significativament després d’un mes, amb l’entrada dels houthis del Iemen, que han llançat per primer cop míssils contra Israel en solidaritat amb l’Iran. Aquest grup rebel amenaça amb noves operacions militars i amb interrompre el comerç mundial mitjançant el bloqueig de l’estret de Bab al-Màndeb al mar Roig. Aquesta escalada se suma a una sèrie d’atacs creuats a la regió: l’Iran ha atacat una base a l’Aràbia Saudita, ferint 12 soldats nord-americans, i ha realitzat accions a Kuwait i Abu Dhabi. Paral·lelament, Israel ha intensificat els seus bombardejos al Líban, causant víctimes civils, incloent-hi paramèdics. Malgrat els intents de mediació diplomàtica liderats pel Pakistan, el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, preveu que la guerra continuï, en un context que ja ha deixat milers de morts.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha generat una greu crisi econòmica a causa del tancament efectiu de l’estret d’Ormuz, una via clau per al subministrament mundial de petroli. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, provocant una escalada constant en el cost dels carburants a Espanya. A 20 de març, el preu mitjà de la gasolina se situava en 1,769 €/l i el del dièsel en 1,895 €/l. L’encariment de l’energia, especialment del gasoil, essencial per al transport, està repercutint directament en altres sectors. A la fira Alimentaria, els professionals han mostrat la seva preocupació per l’impacte en el sector alimentari, on l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ja constata un augment significatiu en productes com els ous, la carn i les fruites.

El Govern espanyol ha publicat al BOE el seu pla anticrisi, valorat en 5.000 milions d’euros, per pal·liar les conseqüències econòmiques del conflicte a l’Orient Mitjà. El paquet inclou 80 mesures, entre les quals destaca la rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a l’electricitat, el gas i els carburants, vigent fins al 30 de juny. Aquesta mesura confirma les intencions avançades pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, qui també va descartar per ara rebaixes fiscals en els aliments. El pla també contempla ajudes directes de 20 cèntims per litre de combustible per al sector agrícola, una bonificació del 80% en peatges per a la indústria i l’extensió del bo social elèctric. A més, un decret separat, impulsat per Sumar, prorroga automàticament els contractes de lloguer durant dos anys.

La tensió a l’Orient Mitjà ha augmentat dràsticament amb una sèrie d’atacs a infraestructures energètiques vitals. Els Estats Units han bombardejat objectius militars a l’illa de Kharq, el centre neuràlgic des d’on l’Iran exporta el 90% del seu petroli. Tot i que les instal·lacions petrolieres no van ser afectades, el president Donald Trump ha amenaçat de reconsiderar-ho. Paral·lelament, Trump ha advertit que autoritzarà la destrucció del jaciment de gas South Pars, el més gran del món, si l’Iran torna a atacar Qatar. Aquesta amenaça sorgeix després que un atac previ d’Israel a South Pars provoqués una represàlia iraniana contra la planta de gas de Ras Laffan a Qatar, causant-hi “greus danys”. Aquesta escalada posa en perill el subministrament energètic global i ja ha tingut repercussions en els mercats.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciat a finals de febrer, ha provocat una forta escalada en els preus de l’energia a nivell mundial. La principal causa és la interrupció del subministrament a través de l’Estret d’Ormuz, una via estratègica per on circula una cinquena part del petroli mundial, juntament amb atacs a infraestructures energètiques. Com a conseqüència, el preu del barril de Brent ha superat els 100 dòlars, arribant a pics de gairebé 120 dòlars, i el gas natural també s’ha encarit. Aquesta situació ha provocat caigudes a les borses internacionals i ha impulsat una reunió dels ministres de finances del G7 per avaluar l’impacte. A Espanya, els preus dels carburants no han parat de pujar, amb la gasolina superant els 1,66 euros/litre i el dièsel els 1,78 euros/litre l'11 de març, una tendència que els economistes adverteixen que podria disparar la inflació i alentir el creixement econòmic.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha culminat amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat un conflicte regional en expansió. Aquesta ofensiva, qualificada com una “guerra per elecció” iniciada per Donald Trump sense una amenaça imminent clara, presenta importants dubtes estratègics. Un informe del general Dan Caine adverteix que els EUA podrien esgotar els seus interceptors de míssils THAAD en poques setmanes, fet que suggereix una aposta per un conflicte breu i una revolta interna a l’Iran. L’acció ha generat divisions a la Unió Europea, on la posició crítica d’Espanya ha provocat amenaces de Trump, que l’ha titllat de “país perdedor”. Tot i això, líders com Emmanuel Macron i el cap de l’OTAN, Mark Rutte, han mostrat solidaritat amb Espanya mentre la guerra s’estén amb incidents a l’Iraq i l’Azerbaidjan.

L’ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica de caràcter regional. En resposta, l’Iran ha llançat atacs massius amb míssils i drons contra Israel i bases militars nord-americanes a països aliats com els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait. El conflicte s’ha ampliat amb la incorporació d’Hezbol·là des del Líban, mentre líders com Donald Trump i Benjamin Netanyahu auguren setmanes de bombardejos. Aquesta situació ha provocat nombroses víctimes civils i militars a tota la regió i un greu caos logístic, amb la cancel·lació de milers de vols i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via marítima clau. Potències europees com França, Alemanya i el Regne Unit ja consideren possibles “accions defensives”.