El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta una setmana de màxima pressió política i judicial a causa de diversos escàndols de corrupció que afecten el PSOE i el seu entorn més proper. En una tensa sessió de control al Congrés, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, el va acusar de “covard” i de presidir un govern sota sospita, exigint un avançament electoral. Sánchez, que va titllar Feijóo de “Torquemada”, va defensar-se negant una “corrupció generalitzada” i va reafirmar que la legislatura s’esgotarà el 2027. Aquesta crisi s’agreuja per la condemna de 24 anys de presó a l’exministre José Luis Ábalos, la investigació a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d’influències i unes joies valorades en 1,3 milions d’euros, i l’enviament a judici de la seva dona, Begoña Gómez. A més, s’investiga Santos Cerdán pel cas Leire Díez.

El Congrés dels Diputats ha estat l’escenari d’un dur enfrontament entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, centrat en acusacions mútues de corrupció. Feijóo ha acusat Sánchez de practicar la “delinqüència d’Estat” en relació amb el cas Leire i ha exigit la seva dimissió i la convocatòria immediata d’eleccions, referint-se a ell amb les inicials “P.S.” trobades en una agenda. En resposta, Sánchez ha rebutjat les acusacions recordant els escàndols del PP, com Gürtel i Kitchen, i ha contraatacat preguntant per “M. Rajoy”. El president ha garantit que continuarà governant fins al 2027 i ha qualificat l’oposició de “tramposa”. La sessió també ha inclòs les crítiques de socis parlamentaris com Junts, per la gestió de temes catalans, i EH Bildu, que ha demanat responsabilitats per la corrupció però sense donar suport a un avançament electoral.

El govern de Pedro Sánchez ha patit una significativa derrota parlamentària al Congrés amb el rebuig del decret per prorrogar els contractes de lloguer, una mesura clau impulsada per Sumar. La iniciativa va ser tombada pel vot contrari de Junts per Catalunya i l’abstenció del Partit Nacionalista Basc (PNB), fet que evidencia les creixents tensions dins del bloc d’investidura. Ambdós partits nacionalistes van justificar la seva posició per l’incompliment de pactes previs, com la reforma de l’Estatut basc o la gestió dels aeroports. Malgrat que la votació projecta una imatge de debilitat, algunes anàlisis suggereixen que podria beneficiar el PSOE, que ara podria negociar un nou decret amb bonificacions per als propietaris, més proper a les demandes de Junts i el PNB. Tot i la crisi i les peticions d’eleccions, Sánchez ha reiterat la seva intenció de mantenir la legislatura fins al 2027.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat un intens debat parlamentari amb els líders del PP, Alberto Núñez Feijóo, i de Vox, Santiago Abascal, sobre la posició d’Espanya davant la guerra a l’Iran. Sánchez ha defensat un ferm “no a la guerra”, comparant la situació amb el conflicte de l’Iraq del 2003 sota José María Aznar, i ha destacat la negativa a cedir les bases militars per a atacs. A més, ha xifrat l’impacte econòmic del conflicte en 5.000 milions d’euros diaris per a les empreses espanyoles, acusant l’oposició de “complicitat” i “covardia”. En resposta, Feijóo ha replicat amb un “no a la guerra i no a vostè”, acusant Sánchez d’hipocresia per haver triplicat la despesa militar. Abascal, per la seva banda, ha titllat la postura del president de “No a la veritat”, afirmant que aprofita les crisis per benefici propi.

El Congrés dels Diputats ha derogat el decret llei per prorrogar les ajudes socials amb els vots en contra de Junts, PP i Vox, principalment pel seu rebuig a la moratòria contra els desnonaments de famílies vulnerables. Aquesta decisió implica la fi immediata de la suspensió dels llançaments, una mesura que, segons adverteixen les entitats socials, podria reactivar fins a 70.000 desnonaments que estaven paralitzats a tot l’Estat. A més de la qüestió de l’habitatge, també decauen altres proteccions clau com la prohibició de tallar subministraments bàsics, els descomptes extra del bo social elèctric i diversos incentius fiscals. Com a resposta, el moviment per l’habitatge, liderat per organitzacions com el Sindicat de Llogateres i la PAH, ha convocat manifestacions per denunciar una “emergència habitacional extrema” i una imminent “allau de desnonaments”.

El Congrés dels Diputats ha aprovat la reforma penal contra la multireincidència, una iniciativa impulsada per Junts per Catalunya que ha rebut un ampli suport de partits com el PSOE, el PP, Vox i el PNB. La nova llei endureix les penes per als lladres reincidents, especialment en furts de menys de 400 euros, i estableix penes de presó per al robatori de telèfons mòbils, a més de permetre que els ajuntaments actuïn com a acusació particular. De manera paral·lela, Esquerra Republicana (ERC), que es va abstenir en la votació, ha pactat amb el govern espanyol una mesura que considera essencial per a l’efectivitat de la reforma: la creació de 180 noves places de jutge a Catalunya en els pròxims dos anys. Aquest acord busca reforçar el sistema judicial per combatre el col·lapse i assegurar que l’augment de penes sigui aplicable.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre els recents accidents mortals de tren a Adamuz i Gelida. Durant la seva intervenció, Sánchez ha defensat el sistema ferroviari espanyol com un dels “millors del món” i ha promès una investigació rigorosa per evitar futures tragèdies, destacant les inversions realitzades. A més, ha atribuït la crisi de Rodalies a una manca d’inversió històrica del PP. La seva gestió ha estat durament criticada per l’oposició. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, l’ha acusat de “negligència” i ha demanat la dimissió del ministre Óscar Puente, mentre que Santiago Abascal de Vox ha qualificat l’accident d’Adamuz de “crim”. Per la seva banda, partits com ERC i Junts han centrat les seves crítiques en el caos de Rodalies, reclamant millores i el traspàs de la gestió.

El Congrés dels Diputats ha rebutjat el decret llei “òmnibus” del govern espanyol, conegut com a “escut social”, a causa dels vots en contra del PP, Vox i Junts per Catalunya. L’oposició, amb portaveus com Míriam Nogueras, va criticar que el text barregés mesures diverses, qualificant-ho de “xantatge”, i va mostrar un rebuig particular a la pròrroga de la suspensió dels desnonaments a llars vulnerables. Aquesta decisió deixa a l’aire diverses polítiques clau. La revalorització de les pensions en un 2,7% queda garantida només per al gener, mentre que decauen la pròrroga del “bo energètic” contra la pobresa energètica i els incentius fiscals per a la compra de vehicles elèctrics i la rehabilitació energètica d’habitatges. No obstant això, la ministra Yolanda Díaz ha assegurat la continuïtat del salari mínim interprofessional (SMI) mitjançant un criteri ministerial per evitar un buit legal.

El govern de Pedro Sánchez ha patit la seva primera gran derrota parlamentària del 2026 després que el Congrés dels Diputats hagi tombat el seu decret llei òmnibus. La iniciativa, que preveia una revalorització de les pensions del 2,7%, va ser rebutjada pels vots en contra de Junts per Catalunya, el Partit Popular i Vox. L’oposició d’ambdós partits es va centrar en el fet que el decret barrejava la pujada de les pensions amb altres mesures, com la pròrroga de la suspensió dels desnonaments, una pràctica que van qualificar de “xantatge”. Junts, a través de la seva portaveu Míriam Nogueras, va argumentar que aquesta mesura perjudica els petits propietaris i, en resposta, ha registrat una proposició de llei pròpia que proposa adequar les pensions al cost de la vida de cada comunitat autònoma. Malgrat aquest revés, un altre decret sobre ajudes al transport sí que va ser aprovat amb el suport de Junts i l’abstenció del PP.

Podemos ha anunciat un canvi de postura i ara s’obre a negociar la delegació de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Aquest gir es produeix després d’arribar a un acord amb el PSOE per a una regularització extraordinària de més de mig milió de migrants residents a Espanya, que s’aprovarà mitjançant un reial decret. La secretària política de la formació, Irene Montero, ha confirmat que, un cop garantits els drets amb aquesta regularització, estan disposats a negociar. Cal recordar que el setembre passat, Podemos va ajudar a tombar aquesta mateixa iniciativa al Congrés, considerant que tenia una motivació “racista”. Ara, posen com a condició modificar el text pactat entre socialistes i Junts per eliminar-ne qualsevol “element racista”. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha donat la “benvinguda” a aquest canvi de posició.