El Congrés dels Diputats ha rebutjat el decret llei “òmnibus” del govern espanyol, conegut com a “escut social”, a causa dels vots en contra del PP, Vox i Junts per Catalunya. L’oposició, amb portaveus com Míriam Nogueras, va criticar que el text barregés mesures diverses, qualificant-ho de “xantatge”, i va mostrar un rebuig particular a la pròrroga de la suspensió dels desnonaments a llars vulnerables. Aquesta decisió deixa a l’aire diverses polítiques clau. La revalorització de les pensions en un 2,7% queda garantida només per al gener, mentre que decauen la pròrroga del “bo energètic” contra la pobresa energètica i els incentius fiscals per a la compra de vehicles elèctrics i la rehabilitació energètica d’habitatges. No obstant això, la ministra Yolanda Díaz ha assegurat la continuïtat del salari mínim interprofessional (SMI) mitjançant un criteri ministerial per evitar un buit legal.

El govern de Pedro Sánchez ha patit la seva primera gran derrota parlamentària del 2026 després que el Congrés dels Diputats hagi tombat el seu decret llei òmnibus. La iniciativa, que preveia una revalorització de les pensions del 2,7%, va ser rebutjada pels vots en contra de Junts per Catalunya, el Partit Popular i Vox. L’oposició d’ambdós partits es va centrar en el fet que el decret barrejava la pujada de les pensions amb altres mesures, com la pròrroga de la suspensió dels desnonaments, una pràctica que van qualificar de “xantatge”. Junts, a través de la seva portaveu Míriam Nogueras, va argumentar que aquesta mesura perjudica els petits propietaris i, en resposta, ha registrat una proposició de llei pròpia que proposa adequar les pensions al cost de la vida de cada comunitat autònoma. Malgrat aquest revés, un altre decret sobre ajudes al transport sí que va ser aprovat amb el suport de Junts i l’abstenció del PP.

Podemos ha anunciat un canvi de postura i ara s’obre a negociar la delegació de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Aquest gir es produeix després d’arribar a un acord amb el PSOE per a una regularització extraordinària de més de mig milió de migrants residents a Espanya, que s’aprovarà mitjançant un reial decret. La secretària política de la formació, Irene Montero, ha confirmat que, un cop garantits els drets amb aquesta regularització, estan disposats a negociar. Cal recordar que el setembre passat, Podemos va ajudar a tombar aquesta mateixa iniciativa al Congrés, considerant que tenia una motivació “racista”. Ara, posen com a condició modificar el text pactat entre socialistes i Junts per eliminar-ne qualsevol “element racista”. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha donat la “benvinguda” a aquest canvi de posició.

La tragèdia ferroviària d’Adamuz, on van morir 45 persones, i l’accident mortal de Gelida, que va elevar la xifra total de víctimes a 46, han desencadenat una intensa ofensiva política del Partit Popular contra el govern espanyol. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, mentre que Isabel Díaz Ayuso ha demanat també la del president Pedro Sánchez. Els populars han forçat una compareixença al Senat, on tenen majoria, però Sánchez hi ha delegat Puente, que hi anirà aquest dijous. El president, per la seva banda, compareixerà al Congrés l’11 de febrer, una data que el PP considera massa tardana i critica per no ser monotemàtica. Mentrestant, els socis de govern mostren matisos: Moviment Sumar defensa l’actuació de Puente, mentre que Podem apunta a una falta de manteniment de la xarxa.

El govern de Pedro Sánchez afronta una setmana de gran inestabilitat política, marcada per derrotes parlamentàries i l’avanç de causes judicials. D’una banda, el Congrés ha rebutjat novament el sostre de despesa amb els vots en contra de Junts, el PP i Vox, fet que complica l’aprovació dels pressupostos i redueix la capacitat d’endeutament de Catalunya. Malgrat aquest trencament, Junts ha aconseguit desbloquejar una de les seves principals exigències: la reforma penal contra la multireincidència. Aquesta proposta ha tirat endavant a la Comissió de Justícia gràcies a un acord a tres bandes amb el PSOE i el PP, que endureix les penes per furts i estafes menors. Aquesta dinàmica de pactes puntuals contrasta amb la fragilitat del govern, agreujada per les investigacions de la UCO que afecten el PSOE.

La candidata a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha comparegut al Congrés dels Diputats per al seu examen d’idoneïtat, on ha qualificat la condemna del seu predecessor, Álvaro García Ortiz, com una “profunda ferida” que espera curar durant el seu mandat. Tot i lamentar la situació, ha defensat la tasca de García Ortiz per modernitzar la institució. Durant la seva intervenció, Peramato ha destacat la seva llarga trajectòria en la lluita contra la violència masclista i ha promès fermesa contra el negacionisme i la corrupció, defensant l’autonomia de la Fiscalia. A més, ha fet una crida al consens parlamentari per aprovar la reforma del sistema de justícia penal, coneguda com a “llei Bolaños” i impulsada pel ministre Félix Bolaños, considerant-la crucial per a l’eficiència i modernització del sistema judicial espanyol.

L’ingrés a presó preventiva de l’exministre i diputat José Luis Ábalos ha generat un cas inèdit al Congrés i ha desestabilitzat la ja fràgil majoria parlamentària del govern de Pedro Sánchez. Tot i que manté l’escó, Ábalos ha estat suspès de les seves funcions, la qual cosa li impedeix votar. Aquesta absència resulta crítica, ja que sense el seu vot, el bloc de govern no pot tirar endavant iniciatives amb majoria simple si compta només amb l’abstenció de Junts. En aquest escenari, es produiria un empat en les votacions, que equival a una derrota per a l’executiu. Aquesta nova aritmètica parlamentària atorga un poder decisiu a Junts, el vot favorable del qual esdevé imprescindible. La situació ha intensificat la pressió del PP, que demana la dimissió de Sánchez, mentre que el PSOE defensa la seva gestió contundent contra la corrupció.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.

La tensa relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol es manifesta tant en el debat sobre el dèficit fiscal com en el bloqueig polític al Congrés. Catalunya va registrar un dèficit de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, una xifra evidenciada per les balances fiscals, una eina que el govern espanyol no publica per motius polítics i que la Generalitat, amb Alícia Romero al capdavant d’Economia, no ha actualitzat des del 2023. Aquestes dades són un instrument clau en la negociació del nou sistema de finançament. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes a Madrid, on el govern de Pedro Sánchez ha vist rebutjats els seus objectius d’estabilitat pressupostària pel vot en contra de Junts, que considera insuficient el marge per a les autonomies. Aquest rebuig evidencia la debilitat parlamentària de l’executiu i posa en risc l’aprovació dels pressupostos estatals.

Després d’anunciar la seva dimissió, el president en funcions Carlos Mazón ha comparegut al Congrés dels Diputats per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, mentre el PP negocia amb Vox la investidura del seu successor. L’elecció de Juanfran Pérez Llorca, impulsada per la direcció nacional del PP des de Madrid, ha generat una forta preocupació entre les associacions de víctimes. Representants com Rosa Álvarez i Mariló Gradolí el consideren “el candidat perfecte de Vox” i critiquen que la decisió sigui una imposició aliena als interessos valencians. Les associacions temen que aquest nomenament comporti un “peatge” per a la ciutadania, recordant polítiques de Mazón com el desmantellament d’unitats d’emergència. Mentrestant, els damnificats continuen exigint responsabilitats penals més enllà de les dimissions polítiques, mentre la investigació judicial avança.