El govern espanyol ha anunciat la supressió definitiva de l’obligació per a les persones que reben prestacions d’atur de presentar la declaració de la renda. Aquesta decisió, inclosa en un decret llei aprovat pel Consell de Ministres, reverteix una mesura anterior que mai va arribar a aplicar-se i que buscava més transparència en l’assignació d’ajudes. L’executiu ha justificat el canvi argumentant que la norma “no ha resultat adequada” i per evitar un augment de la càrrega administrativa que hauria afectat uns 2,5 milions de persones. La mesura, que haurà de ser validada pel Congrés a principis de 2026, forma part d’un paquet de mesures socials més ampli, conegut com a escut social, que també inclou la pujada de les pensions, la prohibició de desnonaments per a famílies vulnerables i la congelació de les quotes d’autònoms.

El govern de Pedro Sánchez ha iniciat un moviment per reconstruir la relació amb Junts per Catalunya després d’admetre públicament “incompliments” en els acords pactats. Com a mesura concreta per recuperar la confiança, el Consell de Ministres ha aprovat l’ajornament d’un any de l’entrada en vigor obligatòria del sistema de verificació de factures Verifactu, una eina del Ministeri d’Hisenda per controlar en temps real la facturació de pimes i autònoms. Amb aquest canvi, reclamat per la formació de Carles Puigdemont, l’obligatorietat s’estableix per a l’1 de gener de 2027 per a les empreses i l’1 de juliol de 2027 per als autònoms. Aquesta decisió s’emmarca en un intent de reconciliació que busca desbloquejar la legislatura, una necessitat tant per al PSOE com per a Junts, que espera el compliment de pactes clau com l’amnistia.

El Govern espanyol, a proposta del ministre Félix Bolaños, ha aprovat al Consell de Ministres una reforma integral de la Llei d’Enjudiciament Criminal (Lecrim), que data de 1882, per modernitzar el sistema judicial i homologar-lo amb el d’altres països europeus. La principal novetat és el traspàs de la instrucció penal dels jutges als fiscals, que dirigiran la investigació sota la supervisió d’una nova figura, el jutge de garanties, per protegir els drets fonamentals. A més, la reforma limita significativament l’acusació popular, impedint que partits polítics i sindicats puguin exercir-la. També busca reforçar la independència de la fiscalia, establint un mandat de cinc anys per al fiscal general de l’Estat, desvinculat del govern de torn. Aquesta modernització, que ha generat un debat intens entre les associacions de jutges i fiscals, encara ha de superar el tràmit parlamentari, on no té el suport garantit.