El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, manté el seu veto al macropréstec de 90.000 milions d’euros de la Unió Europea destinat a Ucraïna, malgrat la intensa pressió rebuda durant la darrera cimera del Consell Europeu. Orbán supedita el seu suport a la restauració del subministrament de petroli rus a través de l’oleoducte Druzhba, del qual acusa Kíiv de bloquejar el flux. Aquesta posició ha provocat dures crítiques per part d’altres líders europeus, com el canceller alemany Friedrich Merz o el president del Consell, António Costa, que consideren que la seva actitud vulnera els principis de cooperació lleial de la UE. Tot i que Ucraïna ha acceptat una missió d’experts per reparar la canonada, Orbán ha qualificat la mesura d’insuficient i manté el bloqueig, deixant l’ajuda financera a l’aire.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.