Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el cas Koldo assenyala la presumpta influència de l’empresari Víctor de Aldama en el govern canari, llavors presidit per l’actual ministre Ángel Víctor Torres, per a la compra de material sanitari durant la pandèmia. La investigació apunta que Koldo García, exassessor de José Luis Ábalos, va fer d’intermediari a canvi de comissions. Aquestes revelacions han provocat que el PP demani la dimissió de Torres, qui defensa la seva innocència emparant-se en l’aval de diversos òrgans fiscalitzadors com el Tribunal de Comptes. D’altra banda, el Ministeri de Consum ha proposat una sanció de 3,6 milions d’euros a la immobiliària Lloguer Segur per diverses infraccions greus i molt greus. La proposta, que sorgeix d’una denúncia de Facua, castiga pràctiques abusives com el cobrament de despeses il·legals als llogaters en benefici dels propietaris.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha conclòs la instrucció de la peça principal del cas Koldo, deixant l’exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama a un pas del judici. La interlocutòria del jutge proposa processar-los per presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències, malversació i pertinença a organització criminal en relació amb l’adjudicació irregular de contractes de mascaretes durant la pandèmia de la Covid. Segons la investigació, els tres acusats s’haurien concertat per beneficiar-se econòmicament aprofitant la posició d’Ábalos al govern. L’instructor considera que hi ha indicis “molt consistents” que De Aldama va efectuar pagaments a Ábalos i García a canvi de la seva influència per aconseguir contractes públics. Ara, la Fiscalia i les acusacions disposen de deu dies per sol·licitar l’obertura del judici oral.

L’Audiència Nacional ha ordenat una avaluació mèdica forense de l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, per determinar si està en condicions d’afrontar el judici contra ell i la seva família, que comença el 24 de novembre. Aquesta decisió respon a la petició de la seva defensa, que va presentar diversos informes mèdics sobre el seu estat físic i cognitiu. El resultat de l’examen podria permetre que Pujol no hagi d’assistir presencialment i pugui declarar per videoconferència. En el judici, que durarà sis mesos, la família Pujol s’enfronta a acusacions de formar una organització criminal i cometre delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental i contra la Hisenda pública. La Fiscalia demana per a l’expresident una pena de 9 anys de presó.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha ingressat a la presó de La Santé a París, convertint-se en el primer exmandatari de la història de la República Francesa a ser empresonat. La condemna és de cinc anys per un delicte de finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007, després que la justícia determinés que va rebre fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la sentència ha estat recorreguda, el jutge va ordenar la presó provisional per l’“extrema gravetat” dels fets. Sarkozy defensa la seva innocència, al·legant ser víctima d’una “persecució política” i un “escàndol judicial”. Complirà la pena en una unitat d’aïllament per raons de seguretat, una mesura recolzada pel ministre de Justícia, Gérald Darmanin. L’actual president, Emmanuel Macron, es va reunir amb ell per motius “humans” abans del seu empresonament.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ingressarà a la presó de La Santé de París el pròxim 21 d’octubre per complir una condemna per associació de malfactors en el marc del cas Gaddafi. La sentència està relacionada amb el finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007 amb fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la condemna no és ferma i la seva defensa presentarà un recurs d’apel·lació i sol·licitarà la seva llibertat immediata, el tribunal va ordenar el seu ingrés a presó per la “gravetat excepcional dels delictes”. Sarkozy, que es convertirà en el primer expresident francès empresonat per un delicte comès durant el seu mandat, ha negat sempre les acusacions, al·legant una persecució política. A més d’aquesta causa, l’exmandatari té altres fronts judicials oberts, com una condemna pel cas Bygmalion.