Agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) s’han personat a la seu del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) a Madrid per ordre de la Fiscalia Anticorrupció. L’actuació policial té com a objectiu requerir documentació en el marc d’una investigació oberta fa un mes contra dos ex alts càrrecs de l’àrea econòmica del centre. La investigació es va iniciar arran d’una denúncia presentada al juny per un altre exdirectiu, qui acusa els investigats d’haver desviat 25 milions d’euros al llarg de 18 anys. Segons la denúncia, les presumptes irregularitats es van cometre mitjançant el fraccionament i la inflació de contractes públics, així com la creació de contractes ficticis, durant la gestió de l’exgerent Juan Arroyo. El CNIO va facilitar la informació sol·licitada, que la policia es va endur en un únic disc dur.

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha imposat la seva primera sanció per represàlies contra una persona informant, multant l’empresa pública de residus Nora SA amb 600.000 euros. El cas es va originar quan una treballadora va denunciar possibles irregularitats internes en contractacions, plusos i control horari dins de la companyia, que depèn del Consell Comarcal de la Selva. Com a resposta, l’empresa li va aplicar una sanció disciplinària. Aquesta mesura va ser posteriorment anul·lada per la justícia, primer per un jutjat social i després confirmada pel TSJC, que va determinar que es tractava d’un “càstig empresarial” per la seva denúncia. Basant-se en aquestes sentències fermes, l’OAC va qualificar els fets com una infracció molt greu. Nora SA ha anunciat que recorrerà la multa, considerant-la “improcedent i desproporcionada” i argumentant que el conflicte laboral era anterior a la denúncia a Antifrau.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa de múltiples denúncies d’assetjament sexual, un fenomen descrit com el seu propi “Me Too”, que se suma a casos de corrupció. Aquesta situació compromet la imatge del partit, especialment el seu discurs feminista, i amenaça la seva base de vot femení, clau en les darreres eleccions. Mentre el Partit Popular (PP), liderat per Alberto Núñez Feijóo, aprofita l’escàndol per intentar captar aquest electorat, el president Pedro Sánchez ha descartat un avançament electoral i assegura que “aguantarà”, defensant la transparència del seu partit i atacant el passat del PP. Per la seva banda, el seu soci de govern, Sumar, liderat per Yolanda Díaz, ha demanat una reunió urgent per exigir explicacions i canvis a l’executiu, tot i que descarta trencar la coalició per evitar un govern de dretes.

El govern de Pedro Sánchez i el PSOE afronten una greu crisi política a causa d’una acumulació d’escàndols de corrupció i una onada de denúncies internes per assetjament sexual, com el cas de Paco Salazar. Aquesta situació ha provocat una forta pressió per part dels seus socis. El soci de coalició, Sumar, a través del ministre Ernest Urtasun, exigeix una remodelació urgent de l’executiu per evitar el desgast. Mentrestant, els socis d’investidura com ERC, Junts i el PNB adverteixen que la legislatura perilla; Aitor Esteban (PNB) dubta que el govern pugui aguantar fins al 2027. Des de l’oposició, el PP considera l’executiu “KO”. Alberto Núñez Feijóo parla de “degradació total” i Cuca Gamarra acusa directament Sánchez d’“encobrir assetjadors”. Els socialistes, per la seva banda, defensen les mesures preses i reafirmen la seva “tolerància zero”.

El govern de Pedro Sánchez afronta una greu crisi interna i externa a causa de diversos casos de presumpta corrupció i assetjament sexual que afecten el PSOE. Aquesta situació ha provocat durs atacs del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i una forta pressió dels seus socis de coalició. Figures clau de Sumar, com la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre Ernest Urtasun, han exigit públicament una “remodelació profunda” i un “reset” de l’executiu per garantir la continuïtat de la legislatura, una petició que Sánchez ha rebutjat. Paral·lelament, a Catalunya ha esclatat un conflicte institucional entre el Govern i Junts pel nomenament de Josep Tomàs Salas com a nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). La designació, pactada entre ERC i el PSC sense consens amb l’oposició, ha estat qualificada per Junts com una falta de respecte institucional.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa d’un degoteig de denúncies per assetjament sexual i casos de corrupció, que ha provocat una allau de dimissions. Entre les renúncies més destacades hi ha la de la secretària d’Igualtat del PSdeG, Sílvia Fraga, per la gestió del cas contra José Tomé, i la del senador Javier Izquierdo. Aquests esdeveniments se sumen a altres polèmiques com la de l’exdiputat Francisco Salazar i a detencions per presumpta corrupció. En aquest context, el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha criticat durament els seus socis, afirmant que “els que abusen i es corrompen no poden regenerar la democràcia”. Junqueras ha qualificat la corrupció a l’Estat d’“estructural” i ha exigit al PSOE “fets i compromisos ferms” per demostrar que són millors que la dreta.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez, l’empresari Antxon Alonso i l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, han quedat en llibertat després de ser detinguts per la UCO de la Guàrdia Civil en una operació contra una presumpta trama de corrupció. El jutge de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, va decretar la seva posada en llibertat a petició de la fiscalia, que no va sol·licitar presó però sí mesures cautelars com la retirada del passaport i compareixences periòdiques. La causa, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció i sota secret de sumari, investiga delictes de tràfic d’influències, malversació, prevaricació i organització criminal en contractes públics des del 2018. Durant la seva compareixença, Vicente Fernández va negar haver rebut comissions il·legals de l’empresa Servinabar 2000, vinculada a Santos Cerdán, mentre que Leire Díez es va acollir al seu dret a no declarar.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez ha estat detinguda per la Guàrdia Civil juntament amb l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, i l’empresari Antxon Alonso. La investigació, dirigida per l’Audiència Nacional, se centra en presumptes irregularitats en contractacions públiques de la SEPI, amb acusacions de prevaricació, tràfic d’influències i organització criminal. Aquesta detenció s’afegeix a una altra causa contra Díez per suborn, arran de la filtració d’àudios on se la sentia maniobrar per desprestigiar la Unitat Central Operativa (UCO). L’objectiu era desacreditar les investigacions de la UCO sobre l’entorn del PSOE i Pedro Sánchez. Díez ha defensat que les seves accions formaven part d’una “investigació periodística” sobre les clavegueres de l’Estat. L’operació ha inclòs escorcolls a diverses empreses i connecta la trama amb el cas Koldo a través de la mercantil Servinabar, vinculada a Santos Cerdán.

La Mesa del Congrés ha suspès José Luis Ábalos dels seus drets i deures com a diputat, incloent-hi el vot i el sou, després que el Tribunal Suprem confirmés el seu processament per la trama de corrupció en la compra de mascaretes. L’exministre, que es troba en presó preventiva a l’espera de judici, s’enfronta a una petició de 24 anys de presó per part de la Fiscalia per delictes com organització criminal, suborn i malversació. Aquesta suspensió altera significativament els equilibris parlamentaris, ja que el govern de Pedro Sánchez perd un vot crucial. Sense Ábalos, el bloc de suport al govern i l’oposició queden en un empat tècnic a 172 vots, fet que obliga l’executiu a necessitar el vot favorable de partits com Junts en lloc de ser-li suficient la seva abstenció per aprovar iniciatives.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va mantenir una reunió privada amb l’expresident Jordi Pujol al Palau de Pedralbes divendres passat, just després de tornar d’un viatge oficial a Mèxic. L’objectiu de la trobada era interessar-se per l’estat de salut de Pujol, que es recupera d’una pneumònia recent. Aquesta reunió es produeix en un context delicat, coincidint amb la represa del judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional per delictes de corrupció. El tribunal ha decidit continuar amb el procés judicial malgrat els informes mèdics que adverteixen que l’expresident no està en condicions d’afrontar-lo. La trobada s’interpreta com un pas més en la restitució institucional de la figura de Pujol, mentre la seva defensa intenta posar de manifest la influència de l’Operació Catalunya en el cas.