El judici contra la família Pujol a l’Audiència Nacional arriba a una fase clau amb la citació presencial de l’expresident Jordi Pujol a Madrid per a un reconeixement mèdic. Aquesta avaluació forense ha de determinar si, als seus 95 anys i amb un estat de salut fràgil marcat per biomarcadors d’Alzheimer, està en condicions de declarar i ser jutjat per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. La decisió del tribunal, que ha generat reaccions polítiques com la del president Salvador Illa demanant “seny”, serà determinant per al llegat de Pujol. Malgrat els informes mèdics previs, la defensa ha confirmat que l’expresident assistirà per evitar un conflicte judicial. Mentrestant, el procés s’ha centrat en gran part en els negocis del seu fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, qui s’enfronta a les peticions de pena més elevades.

L’expresident i general Rumen Radev ha guanyat les vuitenes eleccions parlamentàries anticipades de Bulgària des del 2021 amb la seva coalició Bulgària Progressista, obtenint prop del 40% dels vots. Tot i la clara victòria, aquest resultat és insuficient per aconseguir la majoria absoluta, fet que l’obligarà a buscar aliances per formar govern. La campanya de Radev, de caràcter prorús i euroescèptic, s’ha centrat en la lluita contra la corrupció i la pobresa, un missatge que ha calat en un país marcat per la inestabilitat política, la creixent desigualtat social i una forta pujada de preus després de l’adopció de l’euro. El seu principal rival, l’exprimer ministre Boyko Borissov i el seu partit GERB, associat a escàndols de corrupció, ha quedat en una llunyana segona posició, empatat amb la coalició proeuropea Continuem el Canvi-Bulgària Democràtica (PP-DB).

Dos casos judicials d’alt perfil a Madrid presenten novetats processals significatives. D’una banda, la defensa d’Alberto González Amador, acusat de delictes contra la Hisenda Pública, ha sol·licitat l’absolució al·legant que el procés està viciat per l’actuació presumptament delictiva de l’exfiscal general de l’Estat, que hauria vulnerat els seus drets fonamentals. Per altra banda, l’Audiència Provincial de Madrid ha revocat la decisió del jutge Juan Carlos Peinado de jutjar Begoña Gómez amb un jurat popular en la causa per presumpte tràfic d’influències i corrupció. El tribunal argumenta que, després d’un any i mig d’instrucció, el magistrat no ha aportat “indicis racionals de criminalitat” ni ha fet un “mínim esforç argumentatiu” que justifiqui la continuació del procediment per aquesta via, anul·lant una decisió clau en la investigació.

Un escàndol urbanístic a Alacant ha provocat la dimissió de tres càrrecs públics, entre els quals la regidora d’Urbanisme, Rocío Gómez, i la directora general de Contractació, María Pérez-Hickman, després de descobrir-se que ells o els seus familiars eren beneficiaris d’habitatges de protecció pública a la Platja de Sant Joan. Arran de diverses denúncies per possibles delictes com prevaricació i frau, la Fiscalia Anticorrupció ha assumit la investigació del cas. L’alcalde, Luis Barcala, ha demanat disculpes públiques i ha impulsat la creació d’una comissió d’investigació municipal per revisar els 140 adjudicataris i detectar possibles irregularitats, tot i que l’oposició en bloc n’ha exigit la dimissió. L’alcalde ha promès contundència i ha obert un expedient a dos tècnics municipals mentre avança la investigació.

L’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García romandran en presó provisional pel cas Koldo, després que el Tribunal Suprem hagi desestimat els seus recursos. La sala considera que existeix un “elevat” risc de fugida a causa de la solidesa dels indicis, la gravetat de les penes sol·licitades —que arriben als 30 anys— i la proximitat del judici oral. Aquest judici, centrat en les presumptes irregularitats en contractes de mascaretes durant la pandèmia, ha estat fixat per a l’abril, amb una audiència preliminar programada per al 6 de febrer. Enmig d’aquest procés, Ábalos ha canviat de defensa per tercera vegada, contractant l’advocat penalista Marino Turiel Gómez. La Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per a Ábalos, 19,5 per a García i 7 per a l’empresari Víctor de Aldama.

Els Mossos d’Esquadra han escorcollat l’Ajuntament d’Esparreguera per una investigació sobre presumptes irregularitats en contractes públics. L’operació, ordenada per un jutjat de Martorell, se centra en la documentació dels serveis de neteja viària i manteniment corresponent als anys 2022, 2023 i 2024. Durant aquest període, el consistori estava liderat per l’exalcalde Eduard Rivas, actual cap de gabinet de Salvador Illa. El cas es troba sota secret de sumari, i el govern municipal ha manifestat la seva total col·laboració amb les autoritats, demanant alhora respecte per la presumpció d’innocència. Aquesta actuació policial coincideix temporalment amb una investigació prèvia per presumpte desviament de fons a la Fundació d’Inserció Laboral (FIL), amb la qual l’ajuntament treballava, tot i que no s’ha confirmat oficialment cap connexió entre ambdós casos.

Agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) s’han personat a la seu del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) a Madrid per ordre de la Fiscalia Anticorrupció. L’actuació policial té com a objectiu requerir documentació en el marc d’una investigació oberta fa un mes contra dos ex alts càrrecs de l’àrea econòmica del centre. La investigació es va iniciar arran d’una denúncia presentada al juny per un altre exdirectiu, qui acusa els investigats d’haver desviat 25 milions d’euros al llarg de 18 anys. Segons la denúncia, les presumptes irregularitats es van cometre mitjançant el fraccionament i la inflació de contractes públics, així com la creació de contractes ficticis, durant la gestió de l’exgerent Juan Arroyo. El CNIO va facilitar la informació sol·licitada, que la policia es va endur en un únic disc dur.

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha imposat la seva primera sanció per represàlies contra una persona informant, multant l’empresa pública de residus Nora SA amb 600.000 euros. El cas es va originar quan una treballadora va denunciar possibles irregularitats internes en contractacions, plusos i control horari dins de la companyia, que depèn del Consell Comarcal de la Selva. Com a resposta, l’empresa li va aplicar una sanció disciplinària. Aquesta mesura va ser posteriorment anul·lada per la justícia, primer per un jutjat social i després confirmada pel TSJC, que va determinar que es tractava d’un “càstig empresarial” per la seva denúncia. Basant-se en aquestes sentències fermes, l’OAC va qualificar els fets com una infracció molt greu. Nora SA ha anunciat que recorrerà la multa, considerant-la “improcedent i desproporcionada” i argumentant que el conflicte laboral era anterior a la denúncia a Antifrau.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa de múltiples denúncies d’assetjament sexual, un fenomen descrit com el seu propi “Me Too”, que se suma a casos de corrupció. Aquesta situació compromet la imatge del partit, especialment el seu discurs feminista, i amenaça la seva base de vot femení, clau en les darreres eleccions. Mentre el Partit Popular (PP), liderat per Alberto Núñez Feijóo, aprofita l’escàndol per intentar captar aquest electorat, el president Pedro Sánchez ha descartat un avançament electoral i assegura que “aguantarà”, defensant la transparència del seu partit i atacant el passat del PP. Per la seva banda, el seu soci de govern, Sumar, liderat per Yolanda Díaz, ha demanat una reunió urgent per exigir explicacions i canvis a l’executiu, tot i que descarta trencar la coalició per evitar un govern de dretes.

El govern de Pedro Sánchez i el PSOE afronten una greu crisi política a causa d’una acumulació d’escàndols de corrupció i una onada de denúncies internes per assetjament sexual, com el cas de Paco Salazar. Aquesta situació ha provocat una forta pressió per part dels seus socis. El soci de coalició, Sumar, a través del ministre Ernest Urtasun, exigeix una remodelació urgent de l’executiu per evitar el desgast. Mentrestant, els socis d’investidura com ERC, Junts i el PNB adverteixen que la legislatura perilla; Aitor Esteban (PNB) dubta que el govern pugui aguantar fins al 2027. Des de l’oposició, el PP considera l’executiu “KO”. Alberto Núñez Feijóo parla de “degradació total” i Cuca Gamarra acusa directament Sánchez d’“encobrir assetjadors”. Els socialistes, per la seva banda, defensen les mesures preses i reafirmen la seva “tolerància zero”.