La recent crisi del servei de Rodalies ha posat de manifest una manca històrica d’inversió i manteniment, amb la identificació de 23 punts crítics a la xarxa, com el viaducte del Garraf. Aquesta situació va portar la Generalitat a una aturada del servei per motius de seguretat, fet que va evidenciar la negligència d’Adif en la conservació de la infraestructura i la deslleialtat de Renfe com a operadora. La gestió de la crisi ha tingut un fort impacte polític, desgastant el Govern i la consellera Sílvia Paneque, i ha provocat destitucions i el nomenament d’Òscar Playà al capdavant de Renfe Catalunya. Aquest episodi ha intensificat el debat sobre la necessitat d’accelerar el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, tot i que la substitució dels operadors estatals per FGC presenta reptes tècnics i financers significatius.

La xarxa ferroviària catalana i espanyola afronta una greu crisi de confiança arran de dos accidents mortals recents: la tragèdia d’Adamuz i el descarrilament a Gelida on va morir un maquinista en pràctiques. Aquest últim incident a la línia R4 de Rodalies ha posat en una situació crítica el Govern de Salvador Illa, que veu qüestionada la seva bandera de bona gestió pel caos generat, la manca d’informació i la insuficiència de transports alternatius. Al Senat, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès la crisi de confiança mentre rebia dures crítiques de l’oposició, amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana demanant la seva dimissió. Els problemes de fons, com la desinversió històrica, la baixa execució pressupostària i la mala coordinació entre Renfe i Adif, agreugen la situació i la desconfiança dels usuaris.

La greu crisi del servei de Rodalies ha provocat una forta reacció política per part d’ERC i Junts, que exigeixen la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente. La portaveu d’ERC, Ester Capella, també ha demanat la dimissió de la consellera Sílvia Paneque, atribuint el caos a una desinversió històrica de l’Estat i considerant insuficients els cessaments de càrrecs tècnics a Renfe i Adif. Al Senat, ambdós partits van acusar Puente de “mala gestió” i de prioritzar l’alta velocitat. El traspàs del servei és un punt central de conflicte: mentre Capella defensa l’acord actual amb el PSOE per crear una nova operadora sota control de la Generalitat i adverteix de conseqüències si l’Estat incompleix, Junts qualifica el pacte d’“idea perversa” i reclama la sortida completa de Renfe de Catalunya.

La interrupció del servei de Rodalies de Catalunya, arran d’un accident a Gelida, ha desencadenat una greu crisi política. El govern ha rebut dures crítiques per part de l’oposició i dels seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, per l’anunci fallit del restabliment del servei. Figures com Oriol Junqueras i Carles Puigdemont han acusat l’executiu d’incompetència i mala gestió. En resposta, el conseller Albert Dalmau, assumint les funcions de president, ha defensat al Parlament la gestió de la consellera Sílvia Paneque i ha rebutjat les peticions de dimissió. Dalmau ha atribuït el caos a un “problema endèmic” d’infraestructures obsoletes, agreujat per un episodi meteorològic extrem, i ha proposat un “pacte de país” per “refundar” el servei, insistint que el traspàs de Rodalies és una “necessitat operativa i institucional” més urgent que mai.

La crisi a Rodalies ha centrat la sessió de control al Parlament, on el conseller Albert Dalmau, en substitució de Salvador Illa, ha defensat la gestió del Govern davant del col·lapse ferroviari. Dalmau ha proposat un gran acord de país per reformar el servei, considerant la crisi un “punt d’inflexió” i ha insistit en la urgència de completar el traspàs de la gestió a la Generalitat. Tot i admetre que la xarxa patia vulnerabilitats prèvies, ha atribuït la fallida a un episodi de pluges intenses. La seva intervenció ha rebut dures crítiques de tota l’oposició (Junts, ERC, PP, CUP i Comuns), que ha acusat l’executiu d’incompetència i submissió al govern espanyol, demanant de forma generalitzada la dimissió de la consellera Sílvia Paneque. Com a resposta a les crítiques, Dalmau ha garantit que es mantindrà la rebaixa dels abonaments del transport públic durant tota la legislatura.

La recent crisi ferroviària, desencadenada per l’accident d’Adamuz (Còrdova) i les greus incidències a Rodalies de Catalunya, ha posat sota pressió el Ministeri de Transports, liderat per Óscar Puente. En resposta, el govern espanyol ha aprovat 20 milions d’euros en ajudes per a les víctimes, assegurant que “no hi haurà un altre Angrois” en referència a la gestió del PP. A més, s’ha pactat amb la Generalitat una inversió de fins a 8.000 milions d’euros a Rodalies fins al 2030 i s’han ordenat cessaments a les direccions de Renfe i Adif a Catalunya. Aquesta situació suposa una prova d’estrès per a l’equip directiu de Puente, format per col·laboradors de confiança política com el secretari d’Estat José Antonio Santano i els presidents de Renfe, Álvaro Fernández, i Adif, Pedro Marco de la Peña, qüestionant un model de gestió basat en la lleialtat política en un sector altament tècnic.

La tragèdia ferroviària d’Adamuz, on van morir 45 persones, i l’accident mortal de Gelida, que va elevar la xifra total de víctimes a 46, han desencadenat una intensa ofensiva política del Partit Popular contra el govern espanyol. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, mentre que Isabel Díaz Ayuso ha demanat també la del president Pedro Sánchez. Els populars han forçat una compareixença al Senat, on tenen majoria, però Sánchez hi ha delegat Puente, que hi anirà aquest dijous. El president, per la seva banda, compareixerà al Congrés l’11 de febrer, una data que el PP considera massa tardana i critica per no ser monotemàtica. Mentrestant, els socis de govern mostren matisos: Moviment Sumar defensa l’actuació de Puente, mentre que Podem apunta a una falta de manteniment de la xarxa.

La suspensió total del servei de Rodalies i trens regionals a Catalunya ha provocat una greu crisi operativa i política. L’aturada va ser iniciada pels maquinistes, que es neguen a treballar sense garanties de seguretat per escrit d’Adif després del mortal accident de Gelida. Aquesta situació ha desencadenat una onada de crítiques polítiques, amb partits com ERC, liderat per Oriol Junqueras, i Junts demanant la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente. La gestió de Puente també està qüestionada per un altre accident greu a Adamuz (Còrdova), tot i que compta amb el suport explícit del president Pedro Sánchez. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ha obert un expedient a Renfe per la interrupció del servei, mentre es busquen solucions de transport alternatiu per als usuaris afectats.

Després d’un cap de setmana de suspensió total, el servei de Rodalies de Catalunya es reprèn de manera parcial aquest dilluns. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, han anunciat que es prioritzaran les línies de més demanda com la R1, R2 i R4, que concentren uns 300.000 usuaris, mentre que altres trams es cobriran amb un servei d’autobusos. Com a mesura compensatòria, el servei serà gratuït durant un mes. Aquesta decisió arriba després d’una crisi provocada per esllavissades i una manca d’inversió històrica. Adif ha mobilitzat centenars de treballadors per dur a terme actuacions d’urgència en 23 punts crítics de la xarxa i ha pactat amb els sindicats de maquinistes un protocol per garantir la seguretat de les vies. A més, es mantenen plans de contingència com el reforç d’autobusos interurbans i la suspensió de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona.

El descarrilament mortal d’un tren de l’R4 a Gelida, que va provocar un mort i una trentena de ferits, ha desencadenat una greu crisi a Rodalies de Catalunya i la suspensió temporal de tot el servei per garantir-ne la seguretat. L’incident ha estat atribuït per diverses formacions polítiques, com Junts per Catalunya, la CUP i els Comuns, a una desinversió crònica i una manca de manteniment estructural per part d’Adif. Aquesta situació ha generat una onada de crítiques i la petició de responsabilitats a la consellera Sílvia Paneque, al ministre Óscar Puente i a la cúpula d’Adif. Carles Puigdemont ha insistit en la necessitat del traspàs íntegre del servei, mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha admès la “crisi” ferroviària, ha assumit responsabilitats i s’ha compromès a restablir la confiança dels ciutadans.