Malgrat l’alto el foc vigent des de l’octubre, l’Exèrcit israelià ha intensificat els seus bombardejos sobre la Franja de Gaza, causant desenes de morts palestins, entre els quals hi ha un nombre significatiu de nens i dones. Els atacs més virulents s’han concentrat a Ciutat de Gaza i Khan Yunis. Les autoritats d’Israel justifiquen aquestes accions com una resposta a violacions de la treva per part de Hamàs i altres milícies, incloent-hi un atac que va ferir un soldat israelià. Aquesta escalada de violència coincideix amb una greu crisi humanitària, agreujada per la suspensió temporal de l’evacuació de ferits a través del pas fronterer de Rafah, recentment reobert. La Mitja Lluna Roja ha denunciat el bloqueig, mentre que Israel n’ha culpat l’OMS per retards burocràtics. En resposta, Turquia i l’Aràbia Saudita han condemnat els atacs i han exigit l’entrada sense obstacles d’ajuda humanitària.

El desallotjament massiu de l’antic Institut B9 de Badalona, on vivien fins a 400 persones, ha desencadenat una crisi humanitària i un conflicte institucional. Després de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra, una cinquantena de persones van acampar a la plaça del davant, d’on van ser desallotjades novament per la Guàrdia Urbana dos dies després. La consellera Mònica Martínez Bravo va instar l’alcalde Xavier García Albiol a reobrir l’alberg municipal de Can Bofí Vell, però l’Ajuntament de Badalona va rebutjar la proposta al·legant “greus deficiències estructurals”. L’actuació ha rebut una contundent condemna per part dels relators de les Nacions Unides, que la consideren una “greu violació” dels drets humans, agreujada per executar-se a l’hivern i anar acompanyada d’un “discurs estigmatitzant” per part de les autoritats.