L’administració de Donald Trump, sota la direcció del seu assessor Stephen Miller, ha convertit Minneapolis en l’epicentre d’una agressiva campanya antiimmigració. Agents de l’ICE i de la Patrulla Fronterera hi han desplegat tàctiques violentes, com batudes sense ordres judicials i detencions indiscriminades conegudes com a “pesca amb xarxa”, que han afectat fins i tot ciutadans nord-americans. Aquesta escalada ha provocat una greu crisi, marcada per la mort de dues persones, Renee Good i Alex Pretti, a mans d’agents federals. La situació ha generat una confrontació directa amb les autoritats de Minnesota, incloent-hi el governador Tim Walz, que han denunciat l’ICE. Per reconduir la crisi, la Casa Blanca ha enviat Tom Homan, qui ha admès errors i ha promès centrar-se en “immigrants criminals”, però condiciona la retirada dels agents a la cooperació local.

L’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova) ha conclòs amb un balanç final de 45 víctimes mortals i desenes de ferits, un cop finalitzades les tasques de rescat elogiades pel president andalús, Juanma Moreno. La tragèdia ha desencadenat una forta crisi política, amb el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, exigint la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, a qui acusen de “mentir” sobre el manteniment de les vies, suggerint que es van barrejar materials antics amb nous. Puente ha negat les acusacions, qualificant-les de “notícia falsa”, i ha rebut el suport del president Pedro Sánchez. Com a resposta a la catàstrofe, el govern espanyol ha aprovat un fons de 20 milions d’euros en indemnitzacions per a les víctimes d’Adamuz i de l’accident de Gelida, garantint ajudes ràpides que podrien arribar als 210.000 euros per cada defunció.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.

Una operació militar sorpresa dels Estats Units a Veneçuela, ordenada pel president Donald Trump, ha culminat amb la captura del president Nicolás Maduro i la seva dona, Cilia Flores, que han estat traslladats a Nova York per enfrontar càrrecs de narcoterrorisme. L’ofensiva, batejada com a “Operació Resolució Absoluta”, ha provocat unes 40 víctimes mortals entre civils i militars veneçolans, i l’exèrcit del país ha denunciat que gran part de l’equip de seguretat presidencial va ser “assassinat a sang freda”. Davant l’absència forçosa del mandatari, la vicepresidenta Delcy Rodríguez ha estat reconeguda com a presidenta interina tant pel Tribunal Suprem de Justícia com per les forces armades, liderades per Vladimir Padrino López. Els Estats Units han mostrat disposició a cooperar amb el nou govern, tot i que Trump ha amenaçat Rodríguez si no col·labora.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una ofensiva mediàtica per intentar recompondre la relació amb Junts per Catalunya, després d’admetre una “crisi política” i reconèixer “incompliments i retards” en els pactes assolits. Per recuperar la confiança, ha anunciat un decret amb mesures reclamades per Junts i s’ha compromès a avançar en qüestions com les balances fiscals i la desclassificació de documents de l’Operació Catalunya. Aquesta situació evidencia l’estratègia del PSOE de dependre dels vots de socis com Junts, ERC i Bildu, mentre evita trobades públiques i fotografies amb els seus líders, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi, per minimitzar el cost polític. Una reunió entre Sánchez i Puigdemont, tot i ser considerada “coherent”, es veu actualment inviable a causa de la tensió i els obstacles legals i polítics.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per un delicte de revelació de secrets, a causa de la filtració de dades personals de González Amador. Aquesta decisió judicial, la primera d’aquest tipus en democràcia, ha desencadenat una forta reacció política. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit al president Pedro Sánchez que demani perdó, mentre que altres veus del partit han reclamat la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència com un “èxit de la democràcia” que evidencia la situació d’Espanya a nivell internacional. Per contra, membres del PSOE han optat per la prudència a l’espera de conèixer el text complet de la sentència, i Mónica García, de Més Madrid, ha criticat la decisió per considerar que atempta contra la presumpció d’innocència.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, motivada per una situació personal que va qualificar d’insostenible arran de la gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha obert un període de negociacions clau entre el PP i Vox. Segons fonts populars, va ser el mateix Mazón qui va prendre la iniciativa de renunciar en una conversa amb Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar-lo públicament tot i admetre “errors” en la seva actuació. Ara, els dos partits disposen d’un termini de 12 dies per pactar un substitut i evitar la convocatòria d’eleccions. Les negociacions, liderades per Ignacio Garriga (Vox) i Juanfran Pérez Llorca (PP), es preveuen complexes, ja que Vox no té pressa i exigeix un preu alt per al seu suport, centrat en polítiques d’immigració i llengua. Entre els possibles successors sonen Juanfran Pérez Llorca i María José Catalá.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha desencadenat una profunda crisi política i una lluita per la seva successió. Mentre la justícia investiga la seva actuació durant la catàstrofe, amb el focus posat en el dinar al restaurant El Ventorro i la citació del seu entorn proper per part d’un jutjat de Catarroja, dins del Partit Popular valencià s’ha format un bloc de líders provincials. Aquest grup, que inclou Vicente Mompó i Juanfran Pérez Llorca, maniobra per evitar una gestora imposada per la direcció nacional de Gènova i proposa Mompó com a futur candidat. Tanmateix, la clau per a la investidura d’un nou president la té Vox, que aprofitarà la seva posició de soci imprescindible per exigir més concessions ideològiques. Mentrestant, l’oposició, amb veus com Diana Morant i Joan Baldoví, considera la renúncia insuficient i reclama la convocatòria d’eleccions anticipades.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, a conseqüència de la gestió de la DANA, ha obert una profunda crisi política que posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. La renúncia, precipitada per l’escridassada rebuda al funeral d’estat per les víctimes, deixa el futur del govern en mans de Vox. El Partit Popular necessita el suport imprescindible dels 13 diputats de la formació d’ultradreta per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. No obstant això, el líder de Vox, Santiago Abascal, no ha garantit el seu suport, ha instat el PP a “aclarir-se” i ha qualificat Mazón de “buc expiatori”. Aquesta situació reforça la posició de Vox, que aprofita les enquestes favorables per pressionar un Feijóo afeblit per la inestabilitat territorial i la dependència del seu soci.