La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, motivada per una situació personal que va qualificar d’insostenible arran de la gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha obert un període de negociacions clau entre el PP i Vox. Segons fonts populars, va ser el mateix Mazón qui va prendre la iniciativa de renunciar en una conversa amb Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar-lo públicament tot i admetre “errors” en la seva actuació. Ara, els dos partits disposen d’un termini de 12 dies per pactar un substitut i evitar la convocatòria d’eleccions. Les negociacions, liderades per Ignacio Garriga (Vox) i Juanfran Pérez Llorca (PP), es preveuen complexes, ja que Vox no té pressa i exigeix un preu alt per al seu suport, centrat en polítiques d’immigració i llengua. Entre els possibles successors sonen Juanfran Pérez Llorca i María José Catalá.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha desencadenat una profunda crisi política i una lluita per la seva successió. Mentre la justícia investiga la seva actuació durant la catàstrofe, amb el focus posat en el dinar al restaurant El Ventorro i la citació del seu entorn proper per part d’un jutjat de Catarroja, dins del Partit Popular valencià s’ha format un bloc de líders provincials. Aquest grup, que inclou Vicente Mompó i Juanfran Pérez Llorca, maniobra per evitar una gestora imposada per la direcció nacional de Gènova i proposa Mompó com a futur candidat. Tanmateix, la clau per a la investidura d’un nou president la té Vox, que aprofitarà la seva posició de soci imprescindible per exigir més concessions ideològiques. Mentrestant, l’oposició, amb veus com Diana Morant i Joan Baldoví, considera la renúncia insuficient i reclama la convocatòria d’eleccions anticipades.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, a conseqüència de la gestió de la DANA, ha obert una profunda crisi política que posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. La renúncia, precipitada per l’escridassada rebuda al funeral d’estat per les víctimes, deixa el futur del govern en mans de Vox. El Partit Popular necessita el suport imprescindible dels 13 diputats de la formació d’ultradreta per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. No obstant això, el líder de Vox, Santiago Abascal, no ha garantit el seu suport, ha instat el PP a “aclarir-se” i ha qualificat Mazón de “buc expiatori”. Aquesta situació reforça la posició de Vox, que aprofita les enquestes favorables per pressionar un Feijóo afeblit per la inestabilitat territorial i la dependència del seu soci.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, arran de la seva gestió de la DANA que va causar 229 víctimes, ha generat reaccions contraposades. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat la decisió de “correcta” i ha defensat Mazón d’una “cacera”, tot instant Vox a “estar a l’altura” per mantenir el govern del PP sense anar a les urnes. Per contra, tant els partits de l’oposició (PSPV-PSOE i Compromís) com les associacions de familiars de les víctimes consideren que la renúncia arriba tard i és insuficient. Aquests col·lectius acusen Mazón de no assumir la seva “irresponsabilitat”, de mentir i de prioritzar el seu futur judicial. Per aquest motiu, rebutgen la possibilitat d’un president interí, qualificant-la de “frau” i “falta de respecte”, i reclamen de manera unànime la convocatòria d’eleccions com a única sortida democràticament legítima a la crisi.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, afronta una greu crisi política arran de la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024. La pressió sobre el seu càrrec es va intensificar després de ser increpat i insultat per familiars de les víctimes durant el funeral d’Estat. Com a resposta, Mazón ha anunciat un període de “reflexió profunda” i una futura compareixença, mentre evita respondre sobre una possible dimissió. Aquesta situació ha provocat una crisi interna al Partit Popular valencià (PPCV) i ha motivat una conversa clau amb el líder nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo, per abordar el futur polític del president. Dins del PPCV ja s’especula amb possibles successors, com l’alcaldessa de València, María José Catalá, o el president de la Diputació, Vicent Mompó, mentre s’analitzen diversos escenaris, inclosa la dimissió de Mazón.

El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha anunciat la suspensió de la polèmica reforma de les pensions fins a les eleccions presidencials del 2028 per intentar salvar el seu nou govern de les mocions de censura. Aquesta decisió, que congela l’augment de l’edat de jubilació de 62 a 64 anys, respon a la condició innegociable del Partit Socialista per no fer caure l’executiu. Malgrat aquesta concessió clau, el govern continua en una posició fràgil, ja que tant l’esquerra com la ultradreta de Marine Le Pen mantenen la intenció de presentar mocions per tombar-lo. Lecornu ha advertit que la suspensió tindrà un cost de 1.800 milions d’euros el 2027, que haurà de ser compensat amb mesures d’estalvi per garantir l’estabilitat financera del país i buscar noves solucions per al sistema de pensions.