Diversos sindicats educatius, com USTEC i la CGT, han denunciat la infiltració de dues agents de paisà dels Mossos d’Esquadra en una assemblea de docents celebrada a l’Institut Pau Claris de Barcelona. Les agents van ser descobertes després de generar sospites i donar respostes poc veraces sobre la seva identitat, fet que va provocar que fossin expulsades de la reunió. Aquest incident ha desencadenat una greu crisi política, amb una condemna unànime per part de l’oposició (Junts, ERC, els Comuns i la CUP), que ho consideren un fet “inacceptable” i una vulneració de drets fonamentals. Els partits han exigit la compareixença de les conselleres Núria Parlon (Interior) i Esther Niubó (Educació), i del director dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la destitució del qual ha estat demanada per ERC i els Comuns, tensant la relació amb el govern de Salvador Illa. Mentre el Govern defensa l’actuació policial, els sindicats han anunciat que portaran el cas als tribunals.

El brot d’hantavirus detectat al creuer MV Hondius, que ha provocat tres morts i compta amb cinc casos confirmats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha desencadenat una notable tensió política a Espanya. Mentre el govern de Pedro Sánchez organitza un complex dispositiu per evacuar els 147 ocupants a les Canàries, amb la col·laboració de la Unió Europea, la seva gestió ha estat durament criticada. Partits com el PP i Vox l’han qualificada de “caòtica”, i la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha rebutjat que els passatgers espanyols facin la quarantena en un hospital militar de la seva comunitat. Malgrat la descoordinació inicial i la crispació política, la ministra de Sanitat, Mónica García, defensa l’operatiu, mentre l’OMS ha emès un missatge de calma, assegurant que el virus és conegut i que el risc de pandèmia és “baix”.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) afronta reptes significatius tant a nivell intern com als seus feus tradicionals. A Ripoll, ha esclatat una greu crisi interna després que la direcció del partit forcés la dimissió dels seus dos regidors, Enric Pérez i Anna Belén Avilés, per haver facilitat l’aprovació dels pressupostos de Sílvia Orriols (Aliança Catalana). Aquesta decisió va provocar la renúncia en bloc de tota la llista electoral, obligant la federació gironina a dissoldre l’agrupació local i a designar dos nous representants, Paco Morillo i Jorge Iglesias, provinents de l’àmbit sindical de la UGT. Paral·lelament, a la seva principal fortalesa, l’àrea metropolitana de Barcelona, el PSC lluita per mantenir l’hegemonia davant l’amenaça de Vox, que busca créixer amb un discurs antiimmigració. Per contrarestar-ho, els socialistes centren la seva estratègia en la seguretat, la cohesió social i l’habitatge.

L’exambaixador del Regne Unit als Estats Units i exministre laborista, Peter Mandelson, ha estat detingut per la policia britànica sota sospita de mala conducta en un càrrec públic a causa dels seus vincles amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. Aquesta acció policial, que segueix la recent detenció del príncep Andreu pel mateix motiu, es fonamenta en documents publicats pel Departament de Justícia dels Estats Units. Segons la investigació, Mandelson hauria rebut pagaments d’Epstein i li hauria filtrat informació confidencial quan era ministre al govern de Gordon Brown, incloent-hi detalls sobre un rescat de 500.000 milions d’euros a l’Eurozona i la venda d’actius estatals. L’escàndol ha provocat un terratrèmol polític que amenaça el lideratge del primer ministre, Keir Starmer, qui va nomenar Mandelson ambaixador a Washington.

L’administració de Donald Trump, sota la direcció del seu assessor Stephen Miller, ha convertit Minneapolis en l’epicentre d’una agressiva campanya antiimmigració. Agents de l’ICE i de la Patrulla Fronterera hi han desplegat tàctiques violentes, com batudes sense ordres judicials i detencions indiscriminades conegudes com a “pesca amb xarxa”, que han afectat fins i tot ciutadans nord-americans. Aquesta escalada ha provocat una greu crisi, marcada per la mort de dues persones, Renee Good i Alex Pretti, a mans d’agents federals. La situació ha generat una confrontació directa amb les autoritats de Minnesota, incloent-hi el governador Tim Walz, que han denunciat l’ICE. Per reconduir la crisi, la Casa Blanca ha enviat Tom Homan, qui ha admès errors i ha promès centrar-se en “immigrants criminals”, però condiciona la retirada dels agents a la cooperació local.

L’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova) ha conclòs amb un balanç final de 45 víctimes mortals i desenes de ferits, un cop finalitzades les tasques de rescat elogiades pel president andalús, Juanma Moreno. La tragèdia ha desencadenat una forta crisi política, amb el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, exigint la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, a qui acusen de “mentir” sobre el manteniment de les vies, suggerint que es van barrejar materials antics amb nous. Puente ha negat les acusacions, qualificant-les de “notícia falsa”, i ha rebut el suport del president Pedro Sánchez. Com a resposta a la catàstrofe, el govern espanyol ha aprovat un fons de 20 milions d’euros en indemnitzacions per a les víctimes d’Adamuz i de l’accident de Gelida, garantint ajudes ràpides que podrien arribar als 210.000 euros per cada defunció.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.

Una operació militar sorpresa dels Estats Units a Veneçuela, ordenada pel president Donald Trump, ha culminat amb la captura del president Nicolás Maduro i la seva dona, Cilia Flores, que han estat traslladats a Nova York per enfrontar càrrecs de narcoterrorisme. L’ofensiva, batejada com a “Operació Resolució Absoluta”, ha provocat unes 40 víctimes mortals entre civils i militars veneçolans, i l’exèrcit del país ha denunciat que gran part de l’equip de seguretat presidencial va ser “assassinat a sang freda”. Davant l’absència forçosa del mandatari, la vicepresidenta Delcy Rodríguez ha estat reconeguda com a presidenta interina tant pel Tribunal Suprem de Justícia com per les forces armades, liderades per Vladimir Padrino López. Els Estats Units han mostrat disposició a cooperar amb el nou govern, tot i que Trump ha amenaçat Rodríguez si no col·labora.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una ofensiva mediàtica per intentar recompondre la relació amb Junts per Catalunya, després d’admetre una “crisi política” i reconèixer “incompliments i retards” en els pactes assolits. Per recuperar la confiança, ha anunciat un decret amb mesures reclamades per Junts i s’ha compromès a avançar en qüestions com les balances fiscals i la desclassificació de documents de l’Operació Catalunya. Aquesta situació evidencia l’estratègia del PSOE de dependre dels vots de socis com Junts, ERC i Bildu, mentre evita trobades públiques i fotografies amb els seus líders, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi, per minimitzar el cost polític. Una reunió entre Sánchez i Puigdemont, tot i ser considerada “coherent”, es veu actualment inviable a causa de la tensió i els obstacles legals i polítics.