L’escena política espanyola es troba en un punt de màxima tensió a causa de dos esdeveniments simultanis. D’una banda, la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra per organització criminal i tràfic d’influències ha provocat una forta reacció. Mentre el PSOE i el president Pedro Sánchez defensen el seu “bon nom” i al·leguen una persecució judicial, el Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ho considera d’una “gravetat extrema” i ho aprofita per atacar el govern, amb declaracions com la de Miguel Tellado afirmant que “els capos comencen a caure”. Paral·lelament, ha esclatat una agra polèmica arran d’un viatge a Mèxic de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que acusa els governs espanyol i mexicà d’haver posat en perill la seva seguretat, una afirmació que l’executiu nega mentre Sánchez la qualifica de “professional de crear problemes”.

L’exministre socialista Jordi Sevilla ha presentat el manifest Socialdemocràcia21, una iniciativa que reclama un canvi de rumb polític al PSOE per superar la “crispació” i la política de blocs que atribueix al lideratge de Pedro Sánchez. Sevilla critica que el partit ha abandonat les mesures socialdemòcrates per un “populisme basat en el càlcul electoral”, una estratègia que, segons ell, ha provocat un augment de l’extrema dreta i una pèrdua de suport al socialisme. El manifest advoca per recuperar un projecte autònom, allunyat del “personalisme” i de la confrontació permanent. A més, insta a buscar consensos en qüestions d’estat amb adversaris polítics com el PP, per tal de sortir del que anomena un “carreró sense sortida” i oferir solucions reals als ciutadans en lloc de l’enfrontament calculat.

La celebració de la Festa Nacional d’Espanya a Madrid ha estat marcada per una alta tensió política, amb la tradicional desfilada militar presidida pel rei Felip VI com a acte central. L’esdeveniment es produeix en un context de crispació per diverses polèmiques judicials que afecten l’entorn del president Pedro Sánchez i de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, qui ha aprofitat l’efemèride per impulsar iniciatives com la Setmana de la Hispanitat. La presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, per segon any consecutiu, ha contrastat amb l’absència continuada del lehendakari, Imanol Pradales. Paral·lelament, la jornada ha generat rebuig en sectors que la consideren un símbol del colonialisme, amb manifestacions a Madrid sota el lema “No hi ha res a celebrar” i crítiques de líders llatinoamericans i partits com EH Bildu i el BNG, que denuncien el seu passat opressor.