El president dels Estats Units, Donald Trump, ha intensificat la seva campanya de pressió contra Cuba signant una ordre executiva que declara una “emergència nacional” i amenaça amb la imposició de nous aranzels als països que subministrin petroli a l’illa. Aquesta mesura es justifica argumentant que Cuba constitueix una “amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional” dels EUA, acusant-la de col·laborar amb actors hostils. La decisió arriba en un moment crític per a l’illa, poc després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, que va tallar el seu principal proveïdor de cru. El govern cubà, a través del seu canceller Bruno Rodríguez, ha condemnat enèrgicament l’acció, qualificant-la de “brutal acte d’agressió” i un intent de “genocidi” basat en una “llarga llista de mentides”, advertint que la mesura amenaça de paralitzar els serveis essencials i agreujar la ja severa crisi econòmica.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat Cuba amb tallar el subministrament de petroli i diners provinents de Veneçuela, al·legant que els EUA ara controlen el país sud-americà i que l’illa ja no ha de proveir “serveis de seguretat” a canvi d’aquests recursos. La resposta cubana ha estat contundent: el president Miguel Díaz-Canel ha qualificat l’actitud de Trump de criminal, mentre que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha negat les acusacions i ha defensat el dret sobirà de l’illa a importar combustible. Aquesta amenaça arriba en un moment crític per a Cuba, que pateix una greu crisi econòmica i energètica. Segons l’experta Tamarys Bahamonde, l’illa depèn en un 33% del petroli veneçolà, i la pèrdua d’aquest subministrament la situaria al límit del col·lapse, tot i que no preveu una caiguda imminent del règim.

L’operació militar “Resolució Absoluta”, liderada per Donald Trump, ha culminat amb la caiguda de Nicolás Maduro a Veneçuela. L’objectiu principal de la Casa Blanca és prendre el control de les reserves de petroli més grans del món, tot i que la seva infraestructura decadent requerirà inversions multimilionàries, motiu pel qual l’administració Trump ja s’ha reunit amb grans petrolieres com Chevron i Repsol. No obstant això, l’ofensiva respon a una estratègia geopolítica més àmplia: desmantellar l’eix format per Veneçuela, Cuba i Nicaragua per reafirmar l’hegemonia nord-americana a l’hemisferi occidental i frenar la influència de la Xina i Rússia. Aquesta estratègia, impulsada per figures com el secretari d’Estat Marco Rubio, apunta a Cuba com el pròxim objectiu per consolidar el domini regional dels Estats Units.

Una operació militar dels Estats Units a Veneçuela ha culminat amb la captura del president Nicolás Maduro i ha provocat la mort d’unes 80 persones. El govern de Cuba, liderat per Miguel Díaz-Canel, ha confirmat que 32 dels morts eren soldats cubans que formaven part del cercle de seguretat personal de Maduro, evidenciant l’estreta col·laboració entre ambdós països. L’èxit de l’atac s’atribueix a la presència d’un talp de la CIA dins l’estructura de poder veneçolana. Les sospites recauen sobre el general Javier Marcano Tábata, cap de la contraintel·ligència militar, que ha estat destituït i és acusat de traïció per haver facilitat l’operació. Després de la captura, Delcy Rodríguez ha jurat el càrrec com a presidenta interina, una decisió que hauria estat influenciada per la CIA i l’administració de Donald Trump.

Després de la captura de Nicolás Maduro, la nova presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha mostrat un to conciliador i ha proposat una col·laboració amb els Estats Units basada en el dret internacional i la no-interferència. Aquesta oferta contrasta amb les declaracions del president nord-americà, Donald Trump, qui ha assegurat que el seu govern “té el control” del país. A més, Trump ha estès les seves advertències a altres nacions llatinoamericanes, suggerint una intervenció militar a Mèxic per combatre els càrtels de la droga i amenaçant Colòmbia amb una missió similar a la veneçolana, acompanyada de desqualificacions cap al seu president, Gustavo Petro. També ha pronosticat la caiguda imminent del govern de Cuba. Aquestes afirmacions ja han generat una resposta contundent per part de la cancellera colombiana, Rosa Villavicencio, que les ha qualificat d’ingerència inacceptable.

La Policia Nacional ha llançat una campanya de col·laboració ciutadana per localitzar els deu fugitius més buscats a Espanya, reclamats per delictes greus com robatoris amb violència, agressions sexuals o tràfic de drogues. Entre ells es troba Manuel Rodríguez López, un home de 63 anys originari de Barcelona, considerat “molt perillós” i amb múltiples requisitòries pendents. Per facilitar-ne la identificació, les autoritats han difós imatges reals i altres recreades amb intel·ligència artificial que mostren possibles canvis en la seva aparença, i han habilitat el correu electrònic [email protected] per rebre informació confidencial. La iniciativa ja ha donat fruits, ja que recentment s’ha confirmat la detenció a l’Havana (Cuba) d’un altre dels pròfugs de la llista, Martiño Ramos Soto, per al qual el govern espanyol ja ha sol·licitat l’extradició.

L’huracà Melissa ha provocat efectes devastadors al seu pas pel Carib, causant la mort de més d’una trentena de persones a Haití, Jamaica, Cuba i la República Dominicana. El fenomen, que va començar com a tempesta tropical, es va intensificar fins a assolir la categoria 5 en arribar a Jamaica, on el primer ministre Andrew Holness va declarar el país zona catastròfica per la destrucció “immensa i sense precedents”. A Haití, la situació es va veure agreujada pel desbordament del riu La Digue, que va provocar nombroses víctimes en un país ja afectat per una greu crisi social. A Cuba, les fortes inundacions van obligar a evacuar més de 700.000 persones i a aturar infraestructures clau. L’huracà continua la seva trajectòria, tot i que amb menys força, cap a les Bahames i les Bermudes.