La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha decidit arxivar la investigació contra el cantant Julio Iglesias per presumptes delictes d’agressió sexual, assetjament i tràfic d’éssers humans. La denúncia, interposada per dues extreballadores que afirmen haver patit tocaments i humiliacions a les seves propietats del Carib l’any 2021, ha estat desestimada per “manca de jurisdicció”. El ministeri públic sosté que els tribunals espanyols no tenen competència, ja que els fets van ocórrer fora del territori, les víctimes són estrangeres i no resideixen a Espanya. Tot i que la decisió no és recurrible, les organitzacions Women’s Link i Amnistia Internacional, que assessoren les denunciants, han anunciat que buscaran altres vies legals per obtenir justícia. Per la seva banda, Iglesias ha negat categòricament totes les acusacions.

La defensa del cantant Julio Iglesias, encapçalada per l’advocat José Antonio Choclán, ha sol·licitat l’arxivament de la investigació oberta per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per presumptes delictes d’agressió sexual i tràfic de persones. L’argument principal és la manca de competència dels tribunals espanyols, atès que els fets denunciats per dues extreballadores haurien ocorregut a les residències de l’artista a la República Dominicana i les Bahames l’any 2021. No obstant això, la Fiscalia, a través de la tinenta fiscal Marta Durántez, ha rebutjat de manera immediata la petició de la defensa per personar-se en les diligències, argumentant que primer ha de determinar si és competent per investigar el cas. Aquest debat sobre la jurisdicció per fets comesos a l’estranger per un ciutadà espanyol té com a precedent recent el cas de Luis Rubiales.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha iniciat una investigació contra el cantant Julio Iglesias arran de la denúncia de dues extreballadores per presumptes delictes d’agressió sexual i tràfic d’éssers humans. Els fets haurien tingut lloc el 2021 a les mansions de l’artista a Punta Cana i les Bahames. Les denunciants, representades per l’organització Women’s Link Worldwide, acusen Iglesias de tocaments sense consentiment, vexacions i d’imposar-los proves mèdiques per detectar embarassos i infeccions de transmissió sexual. La denúncia també assenyala dues encarregades del personal com a col·laboradores en un presumpte “grup criminal”. Malgrat que els fets van ocórrer a l’estranger, l’Audiència Nacional té competència per investigar el cas en ser Iglesias ciutadà espanyol. El cantant, que ha negat les acusacions i ha afirmat que “tot s’aclarirà”, ha contractat l’advocat penalista José Antonio Choclán per a la seva defensa.

Dues dones que van treballar per a Julio Iglesias, una com a empleada del servei domèstic i l’altra com a fisioterapeuta, han denunciat el cantant per agressions sexuals, vexacions físiques i verbals. Els fets haurien ocorregut el 2021 a les mansions de l’artista a la República Dominicana i les Bahames. Segons els seus testimonis, van patir pressions per mantenir relacions sexuals forçades, tocaments no consentits, insults i humiliacions en un ambient de “control i assetjament continu”. A més, relaten condicions laborals abusives, sense contracte i amb jornades de fins a setze hores. Les acusacions sorgeixen d’una investigació de tres anys duta a terme per eldiario.es i Univision, que ha recollit el testimoni de quinze extreballadors. De moment, Julio Iglesias i el seu entorn no han fet cap declaració sobre el tema.

L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha presentat una denúncia contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per la gestió del desallotjament de l’antic institut B9. La denúncia l’acusa de quatre possibles delictes: prevaricació administrativa, desobediència a l’autoritat judicial, denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. El nucli de l’acusació és l’incompliment de la resolució judicial que obligava l’Ajuntament a garantir una alternativa habitacional a les persones desallotjades, un requisit que no s’hauria satisfet. A més, s’atribueix a Albiol una “tolerància institucional” davant d’expressions xenòfobes en una reunió veïnal, on va dir “si no, feu el que considereu”. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la “inacció” del consistori badaloní en aquesta situació d’emergència.

L’actriu Elisa Mouliaá ha formalitzat la seva acusació contra l’exdiputat Íñigo Errejón, per a qui sol·licita una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. A més, reclama una indemnització de 30.000 euros per danys morals. Els fets denunciats haurien ocorregut la nit del 10 d’octubre de 2021. Per la seva banda, Errejón nega les acusacions i la seva defensa les qualifica de “relat inventat”, assegurant que no existeixen indicis de criminalitat. Malgrat la negativa de l’acusat, el jutge ha decidit enviar el cas a judici després de considerar la declaració de Mouliaá “coherent en l’essencial” i concloure que els indicis no han estat desvirtuats. Aquesta denúncia s’emmarca en un context on han sorgit altres acusacions contra el polític, com la d’Aída Nízar, que va ser arxivada per prescripció.