L’Ajuntament de Badalona, encapçalat per l’alcalde Xavier García Albiol, ha sol·licitat formalment a la Generalitat de Catalunya l’autorització per desallotjar l’assentament de persones sense llar establert sota el pont de la C-31. La petició es fonamenta en el fet que els terrenys són de titularitat autonòmica i en l’ordenança de civisme que prohibeix acampar sense permís. Aquesta mesura arriba després de finalitzar el reallotjament de les persones provinents del desnonament del B9. El govern municipal argumenta que s’ha produït un “efecte crida” a la zona, on romanen entre vint i trenta persones, ja que s’ha convertit en un punt de referència per a l’ajuda humanitària. Mentrestant, el Departament de Drets Socials ultima un pla per reforçar la xarxa d’atenció al sensellarisme a tot Catalunya, amb l’objectiu d’atendre 5.000 persones en tres anys.

El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.

A Badalona s’ha executat el desnonament més multitudinari de Catalunya, afectant unes 400 persones, majoritàriament migrants en situació de vulnerabilitat, que ocupaven l’antic institut B9. Un macrodispositiu policial format per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional va dur a terme el desallotjament. La presència d’aquest últim cos va generar polèmica per la identificació d’estrangeria, que va resultar en 20 detencions. Malgrat l’ordre judicial d’oferir solucions socials, la majoria dels afectats han quedat al carrer, passant la nit al ras. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha defensat l’actuació i ha declarat que l’Ajuntament de Badalona no oferirà reallotjament, argumentant que no vol “persones conflictives” a la ciutat. Entitats com Badalona Acull i Càritas han criticat durament la gestió, denunciant la manca d’alternatives i el “racisme institucional”.

Un operatiu conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra ha desallotjat l’assentament del Parc de Joan Miró, on vivien entre 40 i 60 persones en una vintena de tendes de campanya. L’actuació, que va comptar amb la col·laboració dels Serveis Socials i la supervisió de la Fundació Arrels, va culminar amb la instal·lació de tanques per impedir que les persones tornessin a instal·lar-s’hi. Aquesta intervenció es produeix després que la síndica de greuges demanés explicacions a l’Ajuntament de Barcelona per la situació del parc, arran de queixes veïnals. Aquestes queixes no només es referien a l’assentament, sinó també a l’estat general de la zona a causa de les obres de la línia L8 de FGC. Malgrat algunes queixes, diversos veïns van afirmar que les persones desallotjades eren tranquil·les i no havien generat problemes de convivència.