El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la desclassificació dels documents relacionats amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, coincidint amb el 45è aniversari de l’esdeveniment. Aquesta mesura permetrà l’accés públic a informació fins ara secreta, com el sumari complet del judici als colpistes, arxius del servei d’intel·ligència de l’època (CESID) i comunicacions de la Casa Reial. La decisió ha estat celebrada pel ministre Ernest Urtasun com un primer pas cap a la reforma de la llei de secrets oficials i per l’escriptor Javier Cercas com una eina per desmentir teories conspiratòries. En canvi, el PP, a través d’Ester Muñoz, ho ha qualificat de “cortina de fum”. En resposta a les crítiques, Sánchez ha acusat la dreta i l’extrema dreta de tenir “por a la veritat” i a la transparència sobre el passat.

En el marc del 45è aniversari del cop d’estat del 23-F, el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez ha aprovat la desclassificació de documents classificats relatius a l’intent colpista. Aquesta iniciativa, justificada com un exercici de transparència per saldar un “deute històric”, permetrà la consulta pública d’informes, transcripcions i arxius procedents dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors, així com del CNI. S’espera que la documentació pugui aclarir incògnites històriques, com el paper del rei Joan Carles I o la identitat de l’anomenat “elefant blanc”. No obstant això, el sumari complet del judici no s’inclourà, ja que està custodiat pel Tribunal Suprem. La mesura ha generat reaccions diverses i posa de manifest la necessitat de reformar la llei de secrets oficials de l’època franquista.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una nova tongada massiva de documents sobre el cas del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, que inclou més de tres milions de pàgines, vídeos i imatges. Aquesta desclassificació revela noves connexions i detalls sobre la relació d’Epstein amb figures públiques internacionals. Entre els noms destacats hi ha Donald Trump, vinculat a informes no verificats de l’FBI sobre agressions sexuals a menors. També apareixen correus electrònics d’Elon Musk preguntant per la “festa més salvatge” a l’illa d’Epstein, i de Richard Branson fent referència al seu “harem”. Els arxius mencionen Bill Gates en relació amb suposades infidelitats i inclouen noves imatges compromeses del príncep Andreu. A més, el nom de l’expresident espanyol José María Aznar figura en rebuts de dos paquets enviats per Epstein i Ghislaine Maxwell els anys 2003 i 2004, tot i que el seu entorn nega qualsevol relació.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una nova tanda de documents desclassificats sobre el cas del pederasta Jeffrey Epstein, en compliment d’una llei de transparència del Congrés. Aquesta divulgació massiva inclou més de 3 milions de pàgines, 180.000 imatges i 2.000 vídeos. Entre els arxius destaquen greus acusacions contra Donald Trump, amb testimonis que el vinculen a violacions i abusos sexuals a menors de 13 i 14 anys, i a festes on les noies eren presumptament “subhastades”. Malgrat que un document clau sobre Trump va ser retirat temporalment del web oficial, el fiscal general adjunt, Todd Blanche, ha assegurat que no s’ha protegit ningú. Els documents també contenen referències a l’expresident espanyol José María Aznar, relacionades amb un pagament i l’enviament de paquets.

El Departament de Justícia de l’administració Trump ha publicat una nova tanda de documents del cas Jeffrey Epstein, una acció que ha generat una forta polèmica per acusacions de censura i manipulació política. La documentació se centra en la relació de l’expresident Bill Clinton amb el magnat, mentre que amb prou feines aporta novetats sobre Donald Trump. Aquesta controvèrsia s’ha intensificat després que el mateix departament retirés almenys 16 arxius, incloent-hi una fotografia on apareixien Trump i Melania amb Epstein i la seva còmplice, Ghislaine Maxwell. Molts dels arxius publicats estan fortament censurats, amb pàgines senceres ennegrides, sota l’argument de protegir les víctimes. El Partit Demòcrata ha exigit explicacions per la retirada de documents, mentre que els crítics assenyalen que la informació alliberada és escassa i omet arxius clau, com les entrevistes de l’FBI amb les víctimes.