El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat un atac aeri contra posicions d’Estat Islàmic al nord-oest de Nigèria, a l’estat de Sokoto. Segons ha comunicat el mateix Trump i el Departament de Guerra nord-americà, l’acció militar respon a la “persecució i assassinat de cristians innocents” i compleix una amenaça prèvia. L’operació s’ha dut a terme en coordinació amb el govern nigerià, el qual, a través del seu Ministeri d’Afers Estrangers, ha confirmat la col·laboració antiterrorista però ha matisat que no està vinculada a cap religió en particular. De fet, experts assenyalen que, malgrat els atacs a comunitats cristianes, la majoria de les víctimes del terrorisme a la regió són musulmanes. Per la seva banda, el president nigerià, Bola Tinubu, ha fet una crida a la pau entre les diferents creences religioses del país.

El Departament de Justícia de l’administració Trump ha publicat una nova tanda de documents del cas Jeffrey Epstein, una acció que ha generat una forta polèmica per acusacions de censura i manipulació política. La documentació se centra en la relació de l’expresident Bill Clinton amb el magnat, mentre que amb prou feines aporta novetats sobre Donald Trump. Aquesta controvèrsia s’ha intensificat després que el mateix departament retirés almenys 16 arxius, incloent-hi una fotografia on apareixien Trump i Melania amb Epstein i la seva còmplice, Ghislaine Maxwell. Molts dels arxius publicats estan fortament censurats, amb pàgines senceres ennegrides, sota l’argument de protegir les víctimes. El Partit Demòcrata ha exigit explicacions per la retirada de documents, mentre que els crítics assenyalen que la informació alliberada és escassa i omet arxius clau, com les entrevistes de l’FBI amb les víctimes.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha començat a publicar centenars de milers de documents del cas del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, mort a la presó el 2019. Aquesta desclassificació, ordenada per una llei del Congrés dels EUA, confirma l’extensa xarxa de contactes del financer amb elits polítiques i celebritats, mostrant fotografies inèdites de personalitats com Bill Clinton, el príncep Andreu, Michael Jackson i Mick Jagger. Malgrat la gran quantitat d’informació, una part significativa ha estat publicada amb una forta censura, fet que ha generat crítiques i ha alimentat teories sobre un possible encobriment. Els arxius validen els testimonis de les víctimes sobre la xarxa de tràfic sexual de menors que Epstein dirigia amb la seva còmplice, Ghislaine Maxwell, ja condemnada. Tot i que la relació passada de Donald Trump amb Epstein era coneguda, els documents no revelen connexions inèdites sobre ell.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat centenars de milers de documents del Dossier Epstein, complint amb una llei de transparència aprovada pel Congrés dels EUA. Aquests arxius, que detallen la xarxa de pederàstia del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, inclouen informes de l’FBI, registres, fotografies i vídeos de seguretat, accessibles en línia a la “Biblioteca Epstein”. Els documents estan sent revisats i censurats per protegir la identitat de les més de 1.200 víctimes identificades. El fiscal general adjunt, Todd Blanche, ha anunciat que encara queden més arxius per difondre en les properes setmanes. L’escàndol implica nombroses figures públiques, com Donald Trump i Bill Clinton, per la seva relació amb Epstein, qui es va suïcidar a la presó el 2019 abans de ser jutjat. La seva col·laboradora, Ghislaine Maxwell, compleix una condemna de 20 anys de presó.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha augmentat dràsticament després que Donald Trump ordenés un “bloqueig total i complet” dels vaixells sancionats que transporten petroli veneçolà. L’expresident nord-americà ha designat el règim de Nicolás Maduro com a “organització terrorista estrangera” i reclama la devolució d’actius que considera “robats” per Veneçuela. Com a resposta, el govern veneçolà ha qualificat l’amenaça de violació del dret internacional i ha desplegat la seva Armada per escortar els petroliers al mar Carib, garantint el lliure comerç. Aquesta escalada, que segueix la recent confiscació d’un vaixell veneçolà per part dels EUA, ha generat incertesa als mercats i una lleugera pujada del preu del cru. Maduro ha alertat de la situació al secretari general de l’ONU, António Guterres, mentre l’empresa estatal PDVSA manté la seva intenció de continuar exportant.

L’administració de Donald Trump ha dissenyat un pla estratègic, anomenat “Make Europe Great Again” (MEGA), amb l’objectiu de remodelar Europa política i socialment, fet que ha escandalitzat la Unió Europea. Aquesta agenda busca la fragmentació de la UE, el debilitament d’institucions com l’euro i l’espai Schengen, i la potenciació de partits d’extrema dreta a països clau com Hongria i Itàlia. Trump i els seus aliats, com Elon Musk, ja han practicat ingerències donant suport a líders com Viktor Orbán. L’extrema dreta europea acull positivament l’atac a les institucions comunitàries, tot i que la intervenció nord-americana xoca amb el seu ultranacionalisme. Segons l’exassessor George Lombardi, líders com Giorgia Meloni ho interpreten com una ofensiva contra els “buròcrates”. El pla també preveu reduir les responsabilitats dels EUA a l’OTAN, deixant Europa en una posició de fragilitat.

El Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants dels Estats Units, controlat pels demòcrates, ha publicat 19 noves fotografies que mostren el financer i pederasta Jeffrey Epstein amb homes poderosos. Entre els retratats hi ha els expresidents Donald Trump i Bill Clinton, el cineasta Woody Allen, i empresaris com Bill Gates i Richard Branson. Aquestes imatges, seleccionades d’un arxiu de més de 95.000 fotos entregades pels hereus d’Epstein, no mostren cap activitat criminal explícita. No obstant això, han desencadenat una disputa política: els republicans i la Casa Blanca acusen els demòcrates de crear una “narrativa enganyosa” contra Trump. Per la seva banda, els demòcrates afirmen que les “imatges inquietants” plantegen més preguntes sobre la xarxa de contactes d’Epstein, que es va suïcidar el 2019 mentre esperava ser jutjat per tràfic sexual de menors.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.

L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha escalat significativament després que el president Donald Trump anunciés a la xarxa social Truth Social el tancament de l’espai aeri veneçolà. Aquesta amenaça forma part d’una estratègia de pressió militar contra el govern de Nicolás Maduro, a qui Washington acusa de liderar el Càrtel dels Sols, recentment designat com a grup terrorista estranger. L’ofensiva nord-americana inclou el desplegament de més de 12.000 efectius militars i el portaavions USS Gerald Ford al Carib, la incursió de caces F/A-18 i un bombarder B-52 en territori veneçolà, i atacs a suposades narcollanxes sota l’operació Llança del Sud. A més, Trump ha advertit d’una imminent intervenció terrestre, mentre que Maduro ha respost posant les forces militars i les milícies del país en estat d’alerta màxima.