Després de més de vint mesos tancat, Israel ha iniciat una reobertura en proves del pas de Rafah, la principal via d’accés a la Franja de Gaza, en coordinació amb la missió europea EUBAM. El pla inicial preveia el trànsit diari d’unes 200 persones, majoritàriament pacients que necessiten tractament mèdic urgent a l’estranger. No obstant això, la primera jornada va resultar decebedora, ja que el Ministeri de l’Interior gazià va denunciar que només vuit persones van poder sortir i una dotzena van aconseguir entrar, després de ser sotmeses a llargs interrogatoris. Aquesta reobertura, que forma part del pla de Donald Trump per a la regió, es produeix enmig d’una greu crisi humanitària, amb l’ONU i l’OMS reclamant més ajuda i l’obertura de tots els passos per evacuar els prop de 22.000 ferits i malalts que ho necessiten urgentment.

La recent publicació de més de tres milions de documents sobre la xarxa de Jeffrey Epstein per part del Departament de Justícia dels EUA ha intensificat l’escrutini sobre les seves connexions d’alt nivell i ha generat importants conseqüències internacionals. La pressió sobre l’expríncep Andreu d’Anglaterra ha augmentat significativament arran de l’acusació d’una segona víctima i la petició del primer ministre britànic, Keir Starmer, perquè testifiqui davant el Congrés nord-americà. L’escàndol també ha provocat dimissions polítiques, com la del dirigent laborista Peter Mandelson al Regne Unit i la de l’assessor de seguretat eslovac Miroslav Lajcák. Aquesta nova documentació, que inclou milers de fotografies i vídeos, ha revelat la magnitud de la xarxa del financer, tot i que ha generat la indignació de les víctimes per la vulneració de la seva privacitat durant la desclassificació dels arxius.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una nova tongada massiva de documents sobre el cas del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, que inclou més de tres milions de pàgines, vídeos i imatges. Aquesta desclassificació revela noves connexions i detalls sobre la relació d’Epstein amb figures públiques internacionals. Entre els noms destacats hi ha Donald Trump, vinculat a informes no verificats de l’FBI sobre agressions sexuals a menors. També apareixen correus electrònics d’Elon Musk preguntant per la “festa més salvatge” a l’illa d’Epstein, i de Richard Branson fent referència al seu “harem”. Els arxius mencionen Bill Gates en relació amb suposades infidelitats i inclouen noves imatges compromeses del príncep Andreu. A més, el nom de l’expresident espanyol José María Aznar figura en rebuts de dos paquets enviats per Epstein i Ghislaine Maxwell els anys 2003 i 2004, tot i que el seu entorn nega qualsevol relació.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una nova tanda de documents desclassificats sobre el cas del pederasta Jeffrey Epstein, en compliment d’una llei de transparència del Congrés. Aquesta divulgació massiva inclou més de 3 milions de pàgines, 180.000 imatges i 2.000 vídeos. Entre els arxius destaquen greus acusacions contra Donald Trump, amb testimonis que el vinculen a violacions i abusos sexuals a menors de 13 i 14 anys, i a festes on les noies eren presumptament “subhastades”. Malgrat que un document clau sobre Trump va ser retirat temporalment del web oficial, el fiscal general adjunt, Todd Blanche, ha assegurat que no s’ha protegit ningú. Els documents també contenen referències a l’expresident espanyol José María Aznar, relacionades amb un pagament i l’enviament de paquets.

Els periodistes Don Lemon, expresentador de la CNN, i Georgia Fort han estat detinguts per la seva cobertura d’una protesta contra el Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) en una església de Minnesota. L’acció, que va interrompre un servei religiós, s’emmarcava en el descontentament per les polítiques migratòries de l’administració de Donald Trump i les recents morts de civils a mans d’agents federals a la regió. La fiscal general, Pam Bondi, va anunciar els arrestos, acusant els implicats de violar la llei federal i conspirar per privar els feligresos dels seus drets civils. En resposta, l’advocat de Lemon, Abbe Lowell, ha qualificat la detenció d’un “atac sense precedents a la Primera Esmena”, defensant que els periodistes es limitaven a exercir la seva feina constitucionalment protegida i que l’acció judicial és un intent de desviar l’atenció.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha intensificat la seva campanya de pressió contra Cuba signant una ordre executiva que declara una “emergència nacional” i amenaça amb la imposició de nous aranzels als països que subministrin petroli a l’illa. Aquesta mesura es justifica argumentant que Cuba constitueix una “amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional” dels EUA, acusant-la de col·laborar amb actors hostils. La decisió arriba en un moment crític per a l’illa, poc després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, que va tallar el seu principal proveïdor de cru. El govern cubà, a través del seu canceller Bruno Rodríguez, ha condemnat enèrgicament l’acció, qualificant-la de “brutal acte d’agressió” i un intent de “genocidi” basat en una “llarga llista de mentides”, advertint que la mesura amenaça de paralitzar els serveis essencials i agreujar la ja severa crisi econòmica.

La política dels Estats Units cap a l’Iran, liderada per Donald Trump, ha augmentat dràsticament la tensió regional amb una estratègia erràtica i bel·ligerant. En només un mes, l’administració nord-americana ha passat de donar suport verbal als manifestants iranians, amb gestos com la gorra “Make Iran Great Again”, a una pressió militar directa centrada exclusivament en el programa nuclear iranià. Aquesta escalada s’ha materialitzat amb el desplegament d’un portaavions i diversos destructors al Pròxim Orient i l’amenaça d’atacs si Teheran no negocia. En aquest context crític, Turquia ha emergit com a mediadora per evitar un conflicte armat. El ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, ha iniciat converses amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, i amb representants de Washington per facilitar una solució diplomàtica, tot i que l’Iran considera que encara no es donen les condicions per a una negociació justa.

L’administració de Donald Trump, sota la direcció del seu assessor Stephen Miller, ha convertit Minneapolis en l’epicentre d’una agressiva campanya antiimmigració. Agents de l’ICE i de la Patrulla Fronterera hi han desplegat tàctiques violentes, com batudes sense ordres judicials i detencions indiscriminades conegudes com a “pesca amb xarxa”, que han afectat fins i tot ciutadans nord-americans. Aquesta escalada ha provocat una greu crisi, marcada per la mort de dues persones, Renee Good i Alex Pretti, a mans d’agents federals. La situació ha generat una confrontació directa amb les autoritats de Minnesota, incloent-hi el governador Tim Walz, que han denunciat l’ICE. Per reconduir la crisi, la Casa Blanca ha enviat Tom Homan, qui ha admès errors i ha promès centrar-se en “immigrants criminals”, però condiciona la retirada dels agents a la cooperació local.

Enviat per Donald Trump a Minneapolis, el “tsar de la frontera” Tom Homan ha anunciat un canvi en l’estratègia de l’operatiu del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE). Aquesta decisió arriba després de la forta indignació social causada per la mort de dos ciutadans, Renée Good i Alex Pretti, a mans d’agents federals durant les polèmiques batudes. Homan ha admès errors i ha comunicat un pla per reduir progressivament els 3.000 agents desplegats i substituir les macrobatudes per operacions “dirigides” contra individus considerats una amenaça per a la seguretat. No obstant això, aquesta desescalada està condicionada a la “cooperació” de les autoritats locals, com el governador Tim Walz i l’alcalde Jacob Frey, amb qui ja s’ha reunit. Malgrat el canvi de tàctica, Homan ha subratllat que la missió encarregada per la Casa Blanca es manté intacta.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha anunciat des del Fòrum Econòmic de Davos la celebració d’una reunió trilateral amb Rússia i els Estats Units als Emirats Àrabs per avançar cap al final de la guerra. Aquesta iniciativa, aparentment liderada per Washington, es produeix després d’una trobada entre Zelenski i el president nord-americà, Donald Trump, qui la va qualificar de positiva i va afirmar que ambdues parts desitgen la pau. Com a pas previ, els emissaris estatunidencs Steve Witkoff i Jared Kushner es reuniran amb Vladímir Putin a Moscou. Zelenski ha subratllat la necessitat que Rússia estigui disposada a assolir compromisos, mentre que Putin ha plantejat la possibilitat d’utilitzar els seus actius congelats als EUA per a la reconstrucció d’Ucraïna després d’un acord de pau.