L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel ha culminat en un intercanvi d’atacs directes, iniciat per un bombardeig israelià als suburbis de Beirut. Malgrat els intents del president dels EUA, Donald Trump, per frenar l’ofensiva i salvar les negociacions de pau amb Teheran, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ignorar les seves peticions. Com a represàlia, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran va llançar diverses onades de míssils contra Israel, marcant un canvi estratègic en respondre directament a atacs sobre els seus aliats de Hezbol·là. Aquesta acció va desencadenar una nit de foc creuat, amb Israel atacant objectius dins de l’Iran i Teheran, juntament amb els seus aliats houthis del Iemen, responent amb més projectils. Finalment, amb la mediació de Trump, tant l’Iran com Israel van anunciar un cessament de les hostilitats, tot i que Netanyahu va advertir que respondria amb força a futurs atacs.

L’administració de Donald Trump ha intensificat la pressió sobre Cuba a través de múltiples fronts en un moment de greu crisi a l’illa. El Departament de Justícia dels EUA ha imputat l’expresident Raúl Castro per l’abatiment de dues avionetes de l’organització Hermanos al Rescate el 1996, que va causar la mort de quatre ciutadans nord-americans. Aquesta acció judicial, que recorda l’estratègia contra Nicolás Maduro, es complementa amb una ofensiva econòmica, ja que el Tribunal Suprem dels EUA ha habilitat les empreses a demandar l’estat cubà per les expropiacions dels anys seixanta sota la Llei Helms-Burton. Malgrat l’enduriment del discurs i les sancions, Washington manté contactes secrets, com la reunió del director de la CIA amb Raúl Guillermo Rodríguez Castro, nét de l’expresident i figura emergent vinculada al poderós conglomerat militar GAESA. El govern de Miguel Díaz-Canel ha respost organitzant manifestacions de suport a Castro.

La recent cimera a Pequín entre Donald Trump i Xi Jinping ha servit per estabilitzar les relacions entre els Estats Units i la Xina, tot i que ha estat una trobada més simbòlica que efectiva, sense acords substancials. El president xinès va aprofitar la visita per llançar un advertiment clar, evocant la “trampa de Tucídides” per il·lustrar el risc de conflicte entre una potència emergent i una de dominant. Xi Jinping va establir Taiwan com la seva línia vermella innegociable, suggerint que la gestió d’aquesta qüestió és clau per a la coexistència pacífica. Malgrat que el secretari d’Estat Marco Rubio va reafirmar el compromís nord-americà amb l’illa, Trump va ajornar una important venda d’armes. En l’àmbit comercial, malgrat la presència d’una gran delegació empresarial, els resultats van ser modestos, limitant-se a la compra d’avions Boeing i productes agrícoles, sense avenços en disputes clau com la tecnologia d’intel·ligència artificial.

La tensió a l’estret d’Ormuz ha escalat amb un intercanvi d’atacs entre l’Iran i els Estats Units, posant en perill la fràgil treva vigent. Els EUA afirmen haver destruït sis llanxes de la Guàrdia Revolucionària, mentre que Teheran els acusa d’haver matat cinc civils en vaixells de càrrega. L’enfrontament més recent va incloure el llançament de míssils iranians contra destructors nord-americans i el posterior bombardeig nord-americà de ports com Bandar Abbas. Malgrat la gravetat dels fets, el president Donald Trump ha minimitzat l’incident, qualificant-lo de “carícia”, i ha insistit que l’alto el foc i les negociacions de pau continuen. Paral·lelament, ha llançat el “Projecte Llibertat” per assegurar la navegació a la zona. La Unió Europea ha condemnat els atacs iranians als Emirats Àrabs Units i Oman i es prepara per una possible escassetat de querosè.

Les negociacions per posar fi a la guerra entre l’Iran i els Estats Units avancen amb el Pakistan com a mediador, amb un intercanvi de propostes entre ambdues parts. Washington, sota la presidència de Donald Trump, ha enviat un pla de pau de 14 punts que Teheran està estudiant, i al seu torn, la República Islàmica ha presentat una nova proposta. L’acord se centra a finalitzar el conflicte i garantir el lliure pas per l’estratègic Estret d’Hormuz a canvi de l’aixecament de sancions. Tot i aquests avenços, el principal escull continua sent el programa nuclear iranià. La proposta nord-americana suggereix ajornar aquest debat durant 30 dies, però les seves exigències de desmantellament total i l’entrega de tot l’urani enriquit xoquen amb la posició iraniana, que el considera un “dret sobirà”. Les converses es produeixen sota un fràgil alto el foc, després del fracàs de reunions prèvies d’alt nivell.

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, s’han reunit a la Casa Blanca per enfortir les relacions bilaterals malgrat les tensions existents. La trobada, qualificada de positiva per ambdós líders, va abordar principalment qüestions econòmiques com els aranzels, un tema clau per a Lula davant la seva complicada situació política interna. Un dels principals punts de fricció continua sent la situació de l’expresident Jair Bolsonaro, condemnat per un intent de cop d’estat i defensat per Trump. A més, van discutir sobre la cooperació estratègica en minerals crítics i terres rares com a alternativa a la dependència de la Xina, la lluita contra el crim organitzat i desacords comercials com el sistema de pagaments PIX. Tot i les diferències ideològiques, la reunió es considera un “pas important” per a una nova etapa en la relació entre els dos països.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la suspensió de l’operació militar “Projecte Llibertat”, que escortava vaixells a l’estret d’Ormuz, com un gest per facilitar un acord de pau definitiu amb l’Iran. Aquesta decisió arriba després que Washington presentés una proposta de 14 punts a Teheran, que inclouria l’aixecament del bloqueig de l’estret i de part de les sancions internacionals. Malgrat els avenços, els missatges són contradictoris: mentre el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha declarat que l’ofensiva “Fúria Èpica” “s’ha acabat”, el mateix Trump ha amenaçat amb bombardejos de gran intensitat si l’Iran rebutja el pacte. Per la seva banda, el govern iranià considera la suspensió un fracàs nord-americà, però es mostra disposat a acceptar un acord “just i integral”.

El conflicte entre l’Iran i els Estats Units es troba en una fase de “guerra freda”, marcada per un alto el foc inestable i una forta coerció econòmica. La tensió se centra a l’estret d’Ormuz, sotmès a un doble bloqueig que ofega l’economia iraniana i limita el subministrament mundial de cru. En una recent escalada, Donald Trump ha anunciat l’operació “Projecte Llibertat” per escortar vaixells, una mesura que Teheran ha advertit que considerarà una violació de la treva i atacarà. Malgrat les amenaces mútues, les vies diplomàtiques continuen obertes, amb l’Iran buscant la mediació de Rússia i Oman i analitzant una resposta de Washington a la seva proposta de pau. Aquesta situació té greus conseqüències geopolítiques, com la sortida dels Emirats Àrabs Units de l’OPEP, que aprofundeix les fractures a l’Orient Mitjà.

Les negociacions per posar fi a la guerra entre els Estats Units i l’Iran es troben en un punt mort. L’Iran, a través de la mediació del Pakistan, ha proposat un pla de pau en tres fases que comença amb un alto el foc i l’aixecament del bloqueig a l’estret d’Ormuz, deixant les converses sobre el seu programa nuclear per al final. No obstant això, el president Donald Trump rebutja la proposta, exigint com a condició prèvia el lliurament dels 440 quilos d’urani altament enriquit que posseeix Teheran. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha augmentat la pressió, afirmant que Trump ha d’escollir “entre una operació militar impossible o un mal acord”. Enmig d’aquesta tensió diplomàtica, Trump ha amenaçat de retirar les tropes nord-americanes d’Espanya, Itàlia i Alemanya per la seva manca de suport en el conflicte.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat en to irònic que podria “prendre el control” de Cuba “gairebé immediatament”, vinculant una hipotètica acció militar, com l’enviament del portaavions USS Abraham Lincoln, a la finalització prèvia d’un conflicte amb l’Iran. Aquestes declaracions coincideixen amb l’emissió d’una nova ordre executiva que endureix significativament les sancions econòmiques contra l’illa, apuntant a sectors clau com l’energia i la banca i a qualsevol entitat que faci negocis amb el govern cubà. Com a resposta, el govern de l’illa, amb la presència del president Miguel Díaz-Canel i l’expresident Raúl Castro, va organitzar una manifestació l'1 de maig per protestar contra les mesures, que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha qualificat de “coercitives” i “il·legals”, assegurant que no intimidaran el país.