En el primer aniversari del seu segon mandat, la presidència de Donald Trump ha generat una profunda tensió tant als Estats Units com a l’escena internacional. Diversos analistes i mitjans de comunicació destaquen el deteriorament de la democràcia nord-americana, amb polítiques immigratòries dures que han provocat centenars de milers de deportacions i un estil de govern cada cop més autoritari. En l’àmbit exterior, la seva administració ha estat marcada per un menyspreu cap als aliats tradicionals, com l’OTAN i la Unió Europea, i una política exterior agressiva. Exemples clau inclouen l’amenaça d’annexionar Groenlàndia, la imposició d’aranzels a països europeus i la captura de líders com Nicolás Maduro. Aquesta situació ha portat líders com Pedro Sánchez a demanar una defensa europea comuna, mentre que les properes eleccions de mig mandat es veuen com un possible fre al seu poder.

Les recents protestes massives a l’Iran, originades per una greu crisi econòmica, han escalat fins a convertir-se en un enfrontament directe entre Teheran i Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha instat els manifestants a “prendre el control” de les institucions i ha promès que “l’ajuda està en camí”, mantenint “totes les opcions sobre la taula”, inclosa una possible intervenció militar. Per la seva banda, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha responsabilitzat directament Trump de les víctimes, qualificant les mobilitzacions de “complot nord-americà” dissenyat per desestabilitzar el país amb agents infiltrats dels EUA i Israel. La repressió del règim ha estat contundent, amb un tall generalitzat d’internet i un balanç de milers de morts, tot i que les xifres oficials i les de l’oposició difereixen enormement.

Milers de ciutadans a Dinamarca i Groenlàndia s’han manifestat massivament en contra de l’ambició del president dels EUA, Donald Trump, d’annexionar el territori àrtic. Les protestes, celebrades a ciutats com Copenhaguen i Nuuk, han mostrat una forta solidaritat entre danesos i groenlandesos sota lemes com “Groenlàndia no està en venda”. El govern groenlandès, encapçalat pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat de manera contundent les intencions de Trump, considerant-les una violació de la seva sobirania i dret a l’autodeterminació. L’interès nord-americà es deu a raons estratègiques per contrarestar la influència russa i xinesa a l’Àrtic i per l’accés a reserves de minerals rars. En resposta, Dinamarca ha augmentat la seva presència militar a la zona, mentre que la Unió Europea ha expressat el seu suport polític a la sobirania danesa-groenlandesa.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat el seu interès a adquirir Groenlàndia per raons de “seguretat nacional”, argumentant que si Washington no actua, Rússia i la Xina ho faran. Davant la negativa de Dinamarca, Trump ha escalat la pressió anunciant la imposició d’aranzels del 10%, que podrien arribar al 25%, a vuit països europeus que s’oposen a l’annexió. Aquesta mesura ha estat rebutjada fermament per Dinamarca i Groenlàndia; el ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt, han defensat la integritat territorial de l’illa i han recordat que està protegida per l’Article 5 de l’OTAN. Per la seva banda, la Unió Europea, a través de líders com António Costa i Ursula von der Leyen, prepara una “resposta conjunta” i adverteix que aquestes accions soscaven les relacions transatlàntiques.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb la imposició d’aranzels als països que s’oposin al seu pla per obtenir el control de Groenlàndia. L’argument principal de Trump és la “seguretat nacional”, amb l’objectiu d’evitar que l’illa caigui sota la influència de la Xina o Rússia. Com a resposta a les inquietuds de Washington, Dinamarca, juntament amb diversos països europeus com França, Alemanya i el Regne Unit, ha incrementat la seva presència militar a l’illa. No obstant això, la Casa Blanca considera que aquesta major implicació de l’OTAN és insuficient i manté el seu objectiu. L’interès nord-americà no només rau en la posició estratègica de Groenlàndia, sinó també en la seva abundància de recursos naturals, incloent-hi gas, petroli, metalls preciosos i terres rares.

La trobada a la Casa Blanca entre l’opositora veneçolana María Corina Machado i el president dels EUA, Donald Trump, ha estat marcada per la controvèrsia i uns resultats ambigus per a l’oposició. Durant la reunió, Machado va lliurar la seva medalla del Premi Nobel de la Pau a Trump, un gest que va justificar com un acte simbòlic de germanor en la lluita per la llibertat. Malgrat això, l’opositora va sortir de la reunió sense el suport explícit del mandatari, que ha mostrat preferència per mantenir la presidenta interina, Delcy Rodríguez, per garantir l’estabilitat a Veneçuela. Aquesta postura ha estat reforçada per una reunió del director de la CIA, John Ratcliffe, amb Rodríguez a Caracas. La premsa ha qualificat la trobada de perfil baix i incòmoda, mentre Machado insisteix que compta amb Trump per a la transició i afirma que Rodríguez només “compleix ordres”.

Després de la captura de Nicolás Maduro i Cilia Flores, Veneçuela ha entrat en un “nou moment polític” liderat per la presidenta interina, Delcy Rodríguez. Aquesta ha establert una “agenda de treball bilateral” amb el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha estat elogiada per la Casa Blanca per la seva cooperació. Com a resultat d’aquesta entesa, s’ha iniciat l’alliberament de centenars de presos polítics i s’ha pactat que els EUA gestionin la comercialització de petroli veneçolà. Paral·lelament, Trump ha mantingut una trobada discreta amb la líder opositora i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, a qui considera una “veu valenta” però sense el suport intern necessari per liderar una transició. Malgrat el gest simbòlic de Machado de presentar-li el seu premi, Washington ha mostrat una clara preferència per Rodríguez per pilotar aquesta nova etapa.

L’opositora veneçolana i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, s’ha reunit amb el president dels Estats Units, Donald Trump, a la Casa Blanca per buscar el seu suport, però no ha aconseguit canviar la postura del mandatari. Malgrat el gest simbòlic d’oferir-li la seva medalla del Nobel, Trump manté la seva aposta per Delcy Rodríguez, la presidenta interina chavista, per liderar la transició a Veneçuela després de la captura de Nicolás Maduro. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha reiterat que Machado no compta amb prou suports interns i ha elogiat la cooperació de Rodríguez, afirmant que “està complint amb totes les demandes”. Aquesta decisió s’emmarca en l’estratègia de Trump de gestionar el futur del país amb hereus del chavisme, deixant de banda l’oposició malgrat les seves protestes.

La ciutat de Minneapolis viu una greu escalada de tensió a causa de les operacions dels agents federals d’immigració (ICE), iniciada amb la mort a trets de Renee Nicole Good a mans de l’agent Jonathan Ross. Malgrat l’existència d’un vídeo on la víctima es mostrava pacífica, l’administració Trump defensa l’agent, al·legant legítima defensa i immunitat. Aquesta situació ha provocat la dimissió de sis fiscals federals a Minnesota, que han denunciat pressions del Departament de Justícia per investigar la vídua de Good en lloc de l’agent. La crisi s’ha intensificat amb un nou incident on un agent va disparar a un immigrant veneçolà, fet que ha desfermat noves protestes. L’alcalde Jacob Frey i el governador Tim Walz han condemnat les accions federals, qualificant-les d’“ocupació” i “brutalitat organitzada”.

L’administració de Donald Trump, a través del seu enviat especial Steve Witkoff, ha anunciat l’inici de la segona fase del seu pla de pau per a Gaza. Aquesta nova etapa se centra en tres eixos: la desmilitarització de Hamàs, l’establiment d’un govern tecnocràtic de transició anomenat Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza, i la reconstrucció de l’enclavament. Aquest anunci, però, es produeix en un context de violacions de l’alto el foc previ. Segons una investigació del New York Times, Israel ha destruït més de 2.500 edificis a la Franja des de la treva, accions que l’exèrcit israelià justifica com a part del desmantellament de túnels. Aquestes operacions, que Hamàs considera una “violació” de l’acord, han causat la mort de més de 442 palestins. Mentrestant, els Estats Units adverteixen Hamàs de “greus conseqüències” si no compleix amb les seves obligacions, com el retorn de l’últim ostatge, tot i que la viabilitat del desarmament total del grup islamista continua sent un obstacle clau.