La Unió Europea ha celebrat l’anunci d’un acord per a un alto el foc i l’alliberament d’ostatges a Gaza, basat en una proposta presentada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Figures clau com Ursula von der Leyen han lloat els esforços diplomàtics dels Estats Units, Qatar, Egipte i Turquia, i han ofert el suport del bloc per a la implementació, l’ajuda humanitària i la reconstrucció, assenyalant la solució de dos estats com l’objectiu final. Per formalitzar la fi del conflicte de dos anys, se celebrarà una cerimònia de signatura a Sharm al-Sheikh, a la qual assistirà el president espanyol, Pedro Sánchez, juntament amb el mateix Trump i altres líders. Aquest pacte arriba en un moment en què l’exèrcit israelià ha iniciat una retirada parcial de la Franja i la població palestina comença a tornar a les zones devastades.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit la possible expulsió d’Espanya de l’OTAN per la seva negativa a incrementar la despesa militar fins al 5% del PIB. Durant una trobada amb el seu homòleg de Finlàndia, Alexander Stubb, Trump ha afirmat que Espanya “no té excusa” i és l’únic membre de l’Aliança Atlàntica que es nega públicament a complir amb aquest objectiu, una proposta també defensada pel secretari general de l’organització, Mark Rutte. Aquesta amenaça representa una escalada en la pressió sobre el govern espanyol. No obstant això, l’executiu de Pedro Sánchez ha comunicat que està “tranquil” i manté la seva posició, considerant la xifra “inraonable” i “incompatible amb l’estat del benestar”, defensant en canvi una inversió del 2,1% del PIB.

Després de negociacions indirectes al Caire, Israel i Hamas han acordat la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. Aquest acord històric, aconseguit amb la mediació clau d’Egipte i Qatar, estableix un alto el foc immediat i l’alliberament de tots els ostatges retinguts a Gaza a canvi de prop de 2.000 presoners palestins. A més, l’exèrcit israelià es retirarà a una línia pactada dins de la Franja, permetent l’entrada diària de 400 camions d’ajuda humanitària. L’entesa arriba després d’un augment de la pressió nord-americana, especialment arran d’un bombardeig israelià a Doha. Tant el primer ministre Benjamin Netanyahu com Hamas han celebrat el pacte, que ha rebut un ampli suport de la comunitat internacional, incloent-hi l’ONU i la Unió Europea.

Les negociacions per a un alto el foc a Gaza, basades en un pla proposat per Donald Trump, avancen amb dificultats a Egipte. La proposta, criticada per ser favorable a Israel, topa amb esculls clau com el desarmament de Hamàs, la retirada completa de les tropes israelianes i l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners palestins. Mentre Benjamin Netanyahu sembla no tenir pressa per tancar un acord, el Vaticà, a través del cardenal Pietro Parolin, ha condemnat enèrgicament la “carnisseria en marxa”, qüestionant la proporcionalitat de l’ofensiva i el subministrament d’armes. Aquesta condemna internacional contrasta amb el silenci predominant a la societat israeliana, on veus crítiques com la de l’editor Uriel Kon són aïllades i la cultura es manté majoritàriament al marge del conflicte.