La creixent pressió dels Estats Units sobre Groenlàndia ha generat una resposta militar i diplomàtica. Donald Trump ha insistit que el control nord-americà de l’illa és vital per a la seguretat nacional i per reforçar l’OTAN, vinculant-ho al seu projecte de defensa antimíssils “Cúpula Daurada”. Aquesta postura ha marcat una reunió a Washington entre alts càrrecs nord-americans, el ministre danès Lars Løkke Rasmussen i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt. Com a resposta, el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, ha anunciat un reforç de la presència militar a l’illa amb més tropes i maniobres per enfortir l’Aliança Atlàntica a l’Àrtic. Mentrestant, el president de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat qualsevol annexió, afirmant que no és moment de parlar d’independència i que prefereixen mantenir-se amb Dinamarca. La Unió Europea també ha mostrat la seva preocupació i suport.

El president dels EUA, Donald Trump, ha mostrat el seu suport explícit a les protestes a l’Iran, animant els manifestants a “apoderar-se de les institucions” i prometent una ajuda imminent que no ha especificat. En paral·lel, la seva administració ha pres mesures contundents per aïllar el règim iranià, imposant un aranzel del 25% a tots els països que mantinguin relacions comercials amb Teheran, una decisió que amenaça de revifar tensions comercials amb la Xina. Aquestes accions s’emmarquen en una onada de protestes durament reprimides per les forces de seguretat iranianes, amb un balanç de milers de morts i detinguts. Mentre un emissari de Trump es reunia amb Reza Pahlaví, fill de l’últim xa, la Casa Blanca estudia opcions militars i la Unió Europea prepara noves sancions contra els responsables de la repressió.

La insistència de Donald Trump per apoderar-se de Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca, ha generat una crisi geopolítica. En resposta, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el seu homòleg groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, han format un front comú, rebutjant categòricament l’annexió i afirmant que, si han de triar, “trien Dinamarca”. Aquesta pressió nord-americana, que no descarta l’opció militar, ha provocat una reacció tèbia i dividida a la Unió Europea i l’OTAN, fet que erosiona la seva credibilitat internacional. Tot i això, alts representants com Kaja Kallas i Boris Pistorius admeten el deteriorament de les relacions i es preparen per a una situació “sense precedents”. L’interès de Trump rau en la importància geoestratègica i els recursos naturals de l’illa, mentre que la població groenlandesa, malgrat un sentiment independentista, rebutja massivament (85%) la incorporació als EUA.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha obert una investigació penal contra el president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, per presumptament haver mentit al Congrés sobre els costos de la renovació de la seu de l’organisme. No obstant això, Powell ha denunciat públicament aquesta acció com un acte d’“intimidació” i un “pretext” de l’administració de Donald Trump. Segons el president de la Fed, el motiu real és la seva negativa a rebaixar els tipus d’interès seguint les directrius del president, la qual cosa suposa un atac sense precedents a la independència de la institució. Aquesta maniobra, qualificada de “lawfare”, ha rebut el rebuig d’antics presidents de la Fed com Allan Greenspan, Ben Bernanke i Janet Yellen, i ha generat nerviosisme als mercats financers, afectant la cotització del dòlar.

Les protestes a l’Iran, que van començar per la crisi econòmica, s’han estès a més d’un centenar de ciutats i han evolucionat cap a una demanda per la caiguda del règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. La resposta governamental ha estat una repressió violenta liderada per la Guàrdia Revolucionària, que ha causat un nombre elevat de víctimes mortals, amb xifres que varien des de 45 fins a més de 600 segons diverses ONG com Drets Humans de l’Iran o HRANA, a més de milers de detinguts. Per controlar la informació, el govern ha imposat un tall total d’internet i qualifica els manifestants de “terroristes” finançats pels Estats Units i Israel. Malgrat això, el règim intenta projectar una imatge de control amb manifestacions progovernamentals i s’obre a negociar amb l’administració de Donald Trump, mentre la Unió Europea respon amb noves sancions.

L’interès del president dels EUA, Donald Trump, per controlar Groenlàndia ha generat una crisi geopolítica, al·legant motius de seguretat nacional davant la possible influència de Rússia i la Xina a l’Àrtic. Per apaivagar les inquietuds nord-americanes i dissuadir Trump de les seves ambicions, que no descarten l’ocupació militar, diversos països europeus, com el Regne Unit, França i Alemanya, estudien un desplegament militar a l’illa. Aquesta iniciativa, que es debatria en el marc d’una missió de l’OTAN, busca demostrar que Europa es pren seriosament la defensa de la regió. La tensió ha col·locat l’Aliança Atlàntica en una posició delicada, amb el seu secretari general, Mark Rutte, fent equilibris. Mentrestant, la Xina ha rebutjat ser utilitzada com a pretext, i la incertesa ha revifat el debat sobre la creació d’un exèrcit europeu.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb llançar atacs terrestres contra els càrtels de la droga a Mèxic, als quals responsabilitza de centenars de milers de morts al seu país. No obstant això, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha assegurat que aquesta intervenció militar ha quedat “descartada” després d’una conversa telefònica amb Trump, en la qual van acordar mantenir la col·laboració. Sheinbaum també ha rebutjat l’ús del terme “narcoterrorisme” per descriure la delinqüència organitzada. Aquesta situació s’emmarca en una política exterior nord-americana més assertiva, que recentment ha inclòs la captura del president veneçolà Nicolás Maduro, una relació canviant amb el president colombià Gustavo Petro —convidat a la Casa Blanca— i la pressió sobre Dinamarca per la sobirania de Groenlàndia, on l’opció militar segueix sobre la taula.

Les protestes a l’Iran, iniciades a finals de desembre per motius econòmics, han escalat fins a convertir-se en una revolta generalitzada contra el règim de l’aiatol·là Ali Jamentei. El govern iranià respon amb una repressió violenta, bloquejos d’internet i qualificant els manifestants de “terroristes” i “enemics de Déu”, un càrrec castigat amb la pena de mort. Les xifres de víctimes varien dràsticament, amb l’Organització de Mujahidins del Poble de l’Iran (OMPI) reportant més de 3.000 morts, mentre altres fonts parlen de centenars. En aquest context, el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, provocant que Israel activi l’“alerta màxima”. Teheran acusa els EUA i Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, d’ingerència i de fomentar la inestabilitat, denunciant-ho a l’ONU. Per la seva banda, la Unió Europea avalua imposar sancions més severes contra l’Iran per la repressió.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat Cuba amb tallar el subministrament de petroli i diners provinents de Veneçuela, al·legant que els EUA ara controlen el país sud-americà i que l’illa ja no ha de proveir “serveis de seguretat” a canvi d’aquests recursos. La resposta cubana ha estat contundent: el president Miguel Díaz-Canel ha qualificat l’actitud de Trump de criminal, mentre que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha negat les acusacions i ha defensat el dret sobirà de l’illa a importar combustible. Aquesta amenaça arriba en un moment crític per a Cuba, que pateix una greu crisi econòmica i energètica. Segons l’experta Tamarys Bahamonde, l’illa depèn en un 33% del petroli veneçolà, i la pèrdua d’aquest subministrament la situaria al límit del col·lapse, tot i que no preveu una caiguda imminent del règim.

L’Iran s’enfronta a una onada de protestes massives a ciutats com Teheran, originades per la crisi econòmica però que ara aglutinen dècades de malestar social per la manca de democràcia i drets humans. El règim teocràtic de l’aiatol·là Alí Khamenei ha respost amb una repressió brutal, tallant l’accés a internet i les comunicacions per aïllar el país i silenciar la revolta. Segons organitzacions de drets humans, la violència estatal ja ha causat almenys 538 morts i més de 10.600 detinguts. Les autoritats iranianes, que prometen conseqüències “contundents” per als “sabotejadors”, acusen els EUA i Israel de ser els instigadors. La tensió ha escalat després que Donald Trump oferís suport als manifestants, provocant amenaces de Teheran contra objectius nord-americans i israelians, mentre que Reza Pahlevi demana ajuda internacional per als manifestants.