El bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran ha provocat una greu crisi en el transport marítim, amb una reducció del 95% del trànsit i milers de vaixells encallats, disparant els costos per a navilieres com Hapag-Lloyd. Per contenir l’escalada dels preus de la gasolina, l’administració de Donald Trump, a través del Departament del Tresor liderat per Scott Bessent, ha autoritzat temporalment la venda de petroli iranià i rus retingut al mar. Aquesta mesura busca augmentar l’oferta global de cru i minimitzar l’impacte econòmic del conflicte. Analistes com Elisabeth Braw de l’Atlantic Council consideren que la situació era previsible, mentre que experts com Patrick Galey de Global Witness adverteixen sobre la vulnerabilitat del sistema energètic actual i defensen una transició urgent cap a les energies renovables com a solució a llarg termini.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posposat durant cinc dies un atac militar contra les infraestructures energètiques de l’Iran, una amenaça inicialment llançada per forçar la reobertura de l’estret d’Ormuz. Segons Trump, aquesta decisió es deu a converses “productives” liderades per Steve Witkoff i Jared Kushner, en les quals Washington hauria presentat un pla de pau de 15 punts. El mandatari nord-americà afirma que l’Iran s’ha compromès a no desenvolupar armes nuclears i a permetre el pas de vaixells “no hostils” per l’estret. No obstant això, el règim de Teheran nega oficialment l’existència de negociacions directes o indirectes. Malgrat aquest aparent acostament diplomàtic, que ha provocat una baixada del preu del petroli, els EUA preparen l’enviament de 3.000 soldats addicionals a l’Orient Mitjà, mentre Israel continua bombardejant objectius iranians.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciat a finals de febrer, ha provocat una forta volatilitat en els preus dels carburants a Espanya. La causa principal és la interrupció del subministrament de petroli a través de l’estret d’Ormuz, una via estratègica per on circula una cinquena part del cru mundial, fet que ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars. Aquesta situació ha traslladat l’encariment a la gasolina i el dièsel, que van assolir màxims a mitjans de març abans de registrar una baixada recent. La tensió geopolítica, agreujada per un ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, també ha impactat negativament les borses internacionals, amb caigudes notables a l’Ibex-35. Experts com Fatih Birol, director de l’AIE, adverteixen del risc d’una crisi energètica global que podria frenar el creixement econòmic i augmentar la inflació.

La tensió a l’Orient Mitjà s’ha intensificat arran de l’ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, exigint l’obertura total de l’estret d’Ormuz en 48 hores sota l’amenaça d’atacar les seves centrals elèctriques. Aquesta via marítima és crucial, ja que hi transita el 20% del cru mundial. En resposta, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit que replicarà de la mateixa manera contra infraestructures energètiques dels EUA i Israel si es compleix l’amenaça. L’escalada verbal s’acompanya d’accions militars directes, amb atacs creuats que inclouen el llançament de míssils iranians sobre el centre i sud d’Israel, causant uns 120 ferits, i bombardejos israelians sobre Teheran. El conflicte s’ha estès amb un atac mortal de Hezbollah al nord d’Israel i l’expulsió de diplomàtics iranians per part de l’Aràbia Saudita.

Enmig d’una greu crisi energètica que ha provocat apagades generalitzades i un creixent malestar social amb protestes a diverses ciutats, el govern de Cuba ha confirmat l’existència de converses amb els Estats Units. Aquestes negociacions, dirigides pel president Miguel Díaz-Canel i el líder Raúl Castro, busquen solucions a les diferències bilaterals i han implicat figures com Raúl Guillermo Rodríguez Castro. Paral·lelament, l’Havana ha impulsat reformes econòmiques per atreure capital de la diàspora cubana, una mesura que l’administració de Donald Trump i el secretari d’Estat Marco Rubio han qualificat d’insuficient. La situació crítica de l’illa, atribuïda tant al sever bloqueig nord-americà com a la mala gestió interna, genera opinions dividides entre la comunitat cubana, que expressa un desig de “sobirania amb llibertat” mentre afronta una profunda escassetat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha instat la comunitat internacional a formar una aliança militar per protegir la navegació a l’estret d’Ormuz enmig del conflicte amb l’Iran. A través de la seva xarxa social Truth Social, Trump ha demanat a països com la Xina, el Regne Unit i el Japó que enviïn vaixells de guerra, argumentant que les nacions que depenen del petroli d’aquesta ruta han de garantir-ne la seguretat. Mentre que el Japó considera la petició amb cautela, la proposta ha estat rebutjada per membres clau de l’OTAN, a més d’Austràlia i Corea del Sud. Aquesta negativa ha provocat una dura reacció de Trump, que ha qualificat els aliats de l’Aliança Atlàntica de “covards” i de “tigre de paper”, acusant-los de queixar-se dels alts preus del petroli sense voler assumir riscos militars.

Una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) revela una por creixent a un conflicte global, amb un 78,9% dels espanyols considerant possible una futura guerra nuclear. Aquesta percepció d’inseguretat, que també es reflecteix en la preocupació pel deteriorament de la democràcia i la polarització social, coincideix amb un canvi en la política internacional. L’administració de Donald Trump ha adoptat una estratègia de “pau per la força”, substituint la diplomàcia tradicional per l’acció militar, com demostren els atacs a l’Iran just després de rondes de negociació. Experts com Arancha González Laya qualifiquen aquesta política com la “castració de la diplomàcia”. Aquesta estratègia ha implicat el desmantellament d’organismes com USAID i el Departament d’Estat, i la presa de decisions per part d’un cercle reduït d’assessors sense experiència, com Jared Kushner.

La tensió a l’Orient Mitjà ha augmentat dràsticament amb una sèrie d’atacs a infraestructures energètiques vitals. Els Estats Units han bombardejat objectius militars a l’illa de Kharq, el centre neuràlgic des d’on l’Iran exporta el 90% del seu petroli. Tot i que les instal·lacions petrolieres no van ser afectades, el president Donald Trump ha amenaçat de reconsiderar-ho. Paral·lelament, Trump ha advertit que autoritzarà la destrucció del jaciment de gas South Pars, el més gran del món, si l’Iran torna a atacar Qatar. Aquesta amenaça sorgeix després que un atac previ d’Israel a South Pars provoqués una represàlia iraniana contra la planta de gas de Ras Laffan a Qatar, causant-hi “greus danys”. Aquesta escalada posa en perill el subministrament energètic global i ja ha tingut repercussions en els mercats.

Un atac conjunt d’Israel i els Estats Units contra el jaciment de gas Pars Sud, el més gran del món i compartit entre l’Iran i Qatar, ha desencadenat una greu escalada de tensió regional. En resposta, Teheran ha declarat una “guerra econòmica a gran escala”, llançant atacs de represàlia contra infraestructures energètiques a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Bahrain. L’ofensiva ha provocat una reacció internacional contundent: Qatar l’ha qualificat de “perillosa i irresponsable”, mentre que Emmanuel Macron ha demanat una “moratòria” sobre atacs a instal·lacions civils. La posició dels Estats Units ha estat ambigua, amb Donald Trump afirmant inicialment que no n’estava informat. L’incident ha tingut un impacte econòmic immediat, provocant una caiguda de borses com el Dow Jones i un fort augment del preu del petroli Brent i del gas.

El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha presentat la seva dimissió al president Donald Trump com a rebuig a la guerra contra l’Iran. En una carta pública, Kent, que és el primer alt càrrec de l’Administració Trump a renunciar per aquest motiu, sosté que l’Iran no constituïa una “amenaça imminent” per a la nació. L’exdirector atribueix l’inici del conflicte a la “pressió d’Israel i el seu poderós lobby”, acusant alts funcionaris israelians d’impulsar una “campanya de desinformació” per crear un clima bèl·lic. Kent, veterà de l’Exèrcit, compara aquesta tàctica amb la que va portar els EUA a la guerra de l’Iraq i insta Trump a canviar de rumb, recordant-li les seves promeses electorals de no involucrar-se en guerres a l’Orient Mitjà.